Article publicat a Catalunya Plural el 3 d’abril de 2024.
La relació entre la vulnerabilitat i la salut mental pot formar un cicle en què la vulnerabilitat augmenta el risc de problemes de salut mental, i alhora, els problemes de salut mental poden augmentar la vulnerabilitat. Pren-te les coses d’una altra manera! No n’hi ha per tant! Passa pàgina! Aquestes i altres són les odioses recomanacions que acostumes a rebre quan passes per un procés de depressió, ansietat o ets víctima d’algun tipus d’abús o assetjament. Només les persones que han passat per un procés de vulnerabilitat derivat de problemes de salut mental poden entendre la inutilitat d’aquests missatges.
Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), almenys una de cada cinc persones pateix mobbing al lloc de treball. Una realitat contra la qual la persona es pot protegir denunciant els fets dels quals és víctima. Per a això, cal primer de tot adonar-se que s’està davant d’un cas d’assetjament a la feina, el que la Carta Social Europea defineix com a “actes censurables o explícitament hostils i ofensius dirigits de manera reiterada contra qualsevol treballador en el lloc de treball o en relació amb la feina”.
Ara fa dos anys, en plena Setmana Santa, tancat en un despatx, feia una desena de trucades a les col·laboradores més pròximes per comunicar la meva voluntat de renunciar durant els següents dies de tots els càrrecs que exercia en aquell moment. Aquella decisió era la culminació d’un llarg període de conflictes i tensions viscuts en el marc dels espais federatius del cooperativisme. Després de dues baixes laborals en divuit mesos per estrès i ansietat, havia decidit llençar la tovallola, esgotat i fastiguejat pel procés d’assetjament patit durant mesos. Em volien fora i ho havien aconseguit.
En la majoria dels casos, el procés d’assetjament és de manual, complint tots i cadascun dels passos i les característiques descrites pels diferents estudis dedicats al mobbing. Una agressió psicològica continuada, de degoteig, contra la dignitat de la persona, generant per acció o omissió un entorn hostil, humiliat i degradant. El xoc que provoca ser víctima d’assetjament en qualsevol tipus d’empresa es va veure agreujat, en el meu cas, pel fet que s’hagués produït en un entorn que teòricament vetlla pel benestar de les persones. El cooperativisme es defineix i guia per uns valors que són tot el contrari de les pràctiques que caracteritzen el mobbing. Les inseguretats d’un grup de persones acomplexades i malaltes d’ambició, amenaçades en el seu ego, em van convertir en objecte d’una obsessió malaltissa.
Aquell dia de Setmana Santa va ser dur. Era una derrota per esgotament. Tot i que passat el temps he entès que aquella sortida va ser una victòria, en aquell moment la sensació era de fracàs total. Poc imaginava, però, que els dies més difícils encara havien d’arribar. En els mesos posteriors les calúmnies i la difamació va continuar. Lluitar contra l’intent dels mascles i femelles alfa (sí, també existeixen, moltes més del que sembla) de soscavar la meva reputació personal i professional va ser devastador per a la meva salut.
Superar l’assetjament laboral pot ser un desafiament considerable, però hi ha passos que pots fer per abordar la situació i superar-la. Els meus aprenentatges dels primers dotze mesos em van portar a escriure –ara farà una any– un article en el que recollia les principals Lliçons apreses. Un escrit amb el que, més enllà de la denúncia pública, pretenia ajudar als qui estiguessin passant per un procés similar o als qui potser el patirien en un futur.
Quan et toca viure una experiència així cal activar un seguit d’accions per començar a fer front al problema. Són moltes i diverses, però jo en destacaria algunes. En primer lloc, cal reconèixer la situació i acceptar que estàs sent objecte d’assetjament laboral. De vegades, les persones poden negar la situació o minimitzar-la, però reconèixer-la és el primer pas cap a la resolució. També és important documentar l’assetjament: dates, hores, testimonis, descripcions precises,…
Buscar suport entre les persones de l’entorn és fonamental. Tenir suport emocional pot ser clau per mantenir el teu benestar durant aquest procés. Així com informar-se dels mecanismes legals que pots activar. Conèixer els teus drets t’ajuda a entendre si el comportament que estàs experimentant constitueix assetjament laboral i quines accions pots prendre al respecte.
I finalment, cal buscar ajuda professional. Si l’assetjament laboral està afectant seriosament la teva salut mental i emocional, una terapeuta o una consellera et pot ajudar a desenvolupar estratègies d’afrontament i proporcionar-te suport durant aquest moment difícil.
Dos anys després del meu “fins aquí”, recuperat, que no curat, faig un balanç positiu del temps viscut. Per una banda, he tingut l’oportunitat de rebre el reconeixement i el suport de moltes persones que m’han fet costat, a l’hora que he pogut descartar aquelles falses amistats i coneixences que em van girar l’esquena en el pitjor moment. I per l’altra, he aconseguit fer realitat el projecte amb el que vaig començar a somiar dos anys enrere, quan vaig assumir que tocava reinventar-se.
El 2024 va començar amb la constitució d’una societat empresarial en forma de consultoria social que em permet dedicar-me a allò que més m’agrada: treballar per a la transformació social a través de l’acompanyament a persones i organitzacions. Una societat, per cert, que per lògica i voluntat hauria d’haver estat constituïda en forma de cooperativa, però que no ho ha estat perquè no puc acceptar ser comptat com a part d’un moviment encara liderat per persones deshonestes que practiquen valors contraris als que declaren. Desitjo de tot cor que aquesta situació canviï ben aviat. I quan el cooperativisme compti amb responsables i representants coherents i fidels als principis, no dubtaré en activar la transformació de l’empresa.
Als que llegint aquest article tingueu ganes de dir-me que passi pàgina, amb tota l’estima us dic que us ho estalvieu. Les persones que hem passat per aquests processos necessitem fer el camí, per llarg i feixuc que sigui. El que ens pot ajudar és l’escolta, el suport, la comprensió i la solidaritat.