Article publicat a Social.cat el 14 de juny de 2024.

 

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de participar com a ponent al 5è Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats (CSSBE), el qual, sota el lema “Navegar (avançant) en els marges de la intervenció social”, va tenir lloc el 27 i 28 de maig a diferents espais de la muntanya de Montjuïc de Barcelona. Al costat del Cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal de la Generalitat de Catalunya, Sergi Raventós i del professor de política social a l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, Manuel Aguilar, moderats per l’educadora social Carmen Villarreal, vam debatre entorn les “Prestacions de dret o de contraprestació. La pobresa en el sistema d’atenció”, que era el títol de la taula rodona.

El congrés, tal com passar fa dos anys a Girona, ha estat un èxit de participació i continguts. La iniciativa que ara fa deu anys van posar en marxa els col·legis professionals d’Educadores i Educadors Socials (CEESC), de Treball Social (COTSC), de Psicologia (COPC) i de Pedagogia (COPEC), s’ha consolidat i s’ha convertit en esdeveniment de referència pel sector social. Enguany s’ha convocat a les professionals amb l’objectiu explícit “recuperar la mirada crítica per part dels professionals del propi sistema, interpel·lant-los amb la reflexió entorn dels conceptes de relació i atenció”.

Durant la trobada es van aportar reflexions al voltant del rol transformador del sistema de serveis socials que, malgrat els avenços, continua sent el germà pobre de l’estat del benestar. Passen els anys i segueix pendent enfortir el reconeixement social, econòmic i professional del sector social per equiparar-lo a salut i educació. Un sector que té com a pal de paller el tercer sector social. Per això cal no oblidar que les entitats socials del nostre país són part del sistema català de serveis socials; són agent actiu. Bona part dels drets socials adquirits a dia d’avui són el resultat d’una societat civil organitzada al voltant d’iniciatives socials, socioempresarials i comunitàries que van defensar i continuen defensant els drets socials de la ciutadania, especialment la més vulnerable.

El tercer sector impulsa i gestiona serveis socials especialitzats. Entitats i professionals comparteixen tant les dificultats i problemàtiques com els reptes i els dilemes que es plantegen les professionals dels serveis socials bàsics. Parlem d’entitats que treballen des de la iniciativa social, però amb clara vocació de servei públic. Aquesta proximitat entre les professionals del sector públic i les del tercer sector fa evident el repte del coneixement i del reconeixement mutu. Cal temps pel diàleg i la intercooperació per assolir objectius comuns, al servei de les persones.

De manera general podem afirmar que les entitats socials tenen voluntat transformadora. Tot i això, ja fa massa temps que venim lluitat per trencar o superar les inèrcies assistencialistes del sector social. Cal fer una pas més i avançar, al costat de les professionals dels serveis socials bàsics i especialitzats, amb una mirada transgressora, buscar la transformació social real i altres models socials i econòmics que comportin canvis estructurals empoderadors per a totes les persones. D’aquí la vinculació i els lligams amb l’economia social i solidària. Cal avançar cap a un nou model econòmic basat en una economia plural transformadora; un model dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per la reproducció social i la dignitat de la vida.

No podem obviar, però, que estem parlant de polítiques públiques i que aquestes han de ser impulsades, gestionades i garantides per la política i els polítics. Amb totes les excepcions que calguin i amb voluntat de construir per revertir la situació, m’atreveixo a afirmar que aquests darrers anys la política del nostre país ha patit una seriosa crisi de credibilitat i efectivitat, mostrant preocupants senyals de feblesa. La política ha fallat a la ciutadania, fet que ha tingut impacte directe sobre la vida de les persones.

És urgent i inajornable avançar cap al reconeixement a tots els nivells dels diferents perfils professionals del sector social. Quan disposem de les conclusions del CSSBE podrem veure les preocupacions, reptes i demandes que es plantegen. Fora bo que des de tots els estaments i des del conjunt de la societat estiguéssim amatents i fóssim capaces de trobar respostes tangibles i concretes.