Aquests dies ha fet un any que vaig decidir dimitir de tots els meus càrrecs i responsabilitats després de viure quatre anys d’assetjament i mobbing en una de les posicions professionals que ocupava. Una situació que em va provocar dues baixes per estrès i ansietat i importants conseqüències per a la meva salut física i mental.
Dotze mesos després, recuperat (que no curat) i havent consolidat una nova etapa professional amb projectes engrescadors i acompanyat de bones companyes de viatge, miro enrere i veig uns mesos intensos, amb moltes llums i algunes ombres. Però per damunt de tot veig un any d’aprenentatge; un any de lliçons apreses que comparteixo per si poden ajudar als qui estan passant per un procés similar o als qui potser el patiran.
Lliçó 1: Només tenim una vida. Començo tirant de tòpic, però amb la certesa de que és una veritat absoluta. Només n’hi ha una i cal aprofitar-la. La feina només és una part de la nostra vida i no necessàriament la més important. Un sotrac t’ajuda a valorar el dia a dia, les petites coses i s’incrementa el desig de viure intensament cada moment.
Lliçó 2: Persones sàvies. Totes tenim a prop persones sàvies que amb una conversa, amb un comentari, t’ajuden a sortir d’un atzucac o a resoldre allò que semblava impossible. Acostumen a ser personalitats serenes, discretes, que fugen del protagonisme, però que actuen sempre des d’un sentit comú que sempre troba respostes. I sovint no les descobreixes fins que estàs al pou. Jo ja en tenia una al costat, amb la que compateixo la vida des de fa més de trenta anys. Però aquests darrers mesos m’han permès descobrir-ne algunes més. Busqueu a les persones sàvies que teniu al voltant!
Lliçó 3: Ets una persona privilegiada! Un d’aquestes persones sàvies em va dir un dia que passar per un moment complicat et dona la oportunitat única de saber qui són les persones amb qui pots comptar de veritat. Mentre les coses van bé, dones per fet que tothom hi serà quan ho necessitis. Arribat el moment, venen les sorpreses i les decepcions: trucades que no arriben, promeses de trobades que mai seran, missatges sense resposta. Però també és l’oportunitat de fer el llistat (curt) de les persones que no t’han fallat. I saps que hi seran quan arribin altres moments complicats. Un privilegi!
Lliçó 4: Vulnerabilitat no és feblesa. Cal superar la idea que mostrar vulnerabilitat és una mostra de feblesa. Reconèixer i explicar que estàs en una situació de vulnerabilitat és una mostra de gran seguretat en un mateix. De fet, el feble és el qui t’ataca, perquè ho fa des de la por. Tot i que encara queden molts mascles alfa, poc a poc anirem fent camí cap a models de lideratges més empàtics, més serens, més propositius, més femenins.
Lliçó 5: Si a la lluita contra l’estigma, però compte! Cent per cent a favor de lluitar contra l’estigma de la salut mental. Jo mateix vaig explicar a les xarxes el meu procés amb la voluntat de contribuir-hi. Però atenció; abans de fer segons quins passos, cal que estigueu ben segures de la vostra posició i fortalesa. Malgrat la feina feta, la incomprensió, la negació o el fet d’aprofitar-se de la vulnerabilitat continua ben present. Jo em vaig poder exposar perquè gaudia d’una situació segura i forta, però no sempre és així. Mesureu bé les vostres forces. Persones tòxiques disposades a fer mal n’hi per tot arreu. Us asseguro que fins hi tot a les diferents taules, plataformes i entitats per la salut mental trobaríeu molts d’aquests i aquestes que prediquen el contrari del que fan.
Lliçó 6: La família ho és tot. Tornem als tòpics que esdevenen realitat. No sempre passa, evidentment, però en situacions de dificultat els que tens més a prop acostumen a no fallar. Jo he pogut gaudir de l’acompanyament des del respecte, la paciència i la comprensió d’una dona i dos fills meravellosos. Confieu amb les persones que us estimen.
Lliçó 7: La tècnica del 10-10-10. Fa molts anys que faig servir aquesta recomanació amb les persones amb qui he treballat, però fins fa poc desconeixia que era una tècnica definida el 2009 per una periodista especialista en empresa i negoci. Una idea ben simple per relativitzar problemes. Davant una decisió a prendre, preguntat quin impacte i quines conseqüències tindrà durant els propers 10 minuts, que en pensaràs d’aquí 10 mesos i si ho recordaràs d’aquí 10 anys.
Lliçó 8: Organitzacions tòxiques. Una organització que no te cura del benestar dels seus professionals és una organització tòxica. I comença a estar en crisi i a caminar cap a la irrellevància quan celebra als lleials mediocres i descarta als crítics amb idees disruptives. N’hi ha més del que sembla i no necessàriament vinculades al capitalisme més cru i explotador.
Lliçó 9: La síndrome MIA. La síndrome de la Mediocritat Inoperant Activa (MIA) existeix i ha estat definida. Busqueu-ne informació. Mentre que les formes menors de mediocritat presenten només incapacitat per valorar l’excel·lència, la síndrome MIA es proposa, a més, destruir-la per tots els mitjans a l’abast. És un tret característic de la majoria d’assetjadors laborals. La inseguretat del mediocre fa que li sigui insuportable acceptar cap mostra de talent brillant. A més, el viu com una amenaça i farà tot el possible per amagar-lo i, si pot, eliminar-lo, amb el silenci còmplice dels que l’envolten. Si ensopegueu amb un o una MIA, sortiu tan aviat com pugueu de la organització. Son gent acomplexada que us farà mal sense contemplacions. Marxar és guanyar.
Lliçó 10: Teoria de la imbecilitat. Si m’hi poso, escric un tractat amb tot el que he viscut aquests anys. Però Albert Einstein ens va fer el favor de resumir-ho en una frase brillant: “Quan et morts, no saps que estàs mort, no pateixes, però és molt dur per a la resta. El mateix passa quan ets imbècil”. No hi dediqueu gaire esforços; l’imbècil no se n’adona que ho és i acostuma a tenir una claca servil que mai gosarà dir-li.
Bonus track: “Tal faràs, tal trobaràs”. Tot el que fem de bo i de dolent, ens acaba tornant tard o d’hora.
Cuideu-vos, cuideu als que teniu a prop i deixeu-vos cuidar!