Coelho
Aquest dies farà un any del primer cas de COVID-19
detectat a al nostre país i de les dates que s’han considerat com les de
l’inici de la pandèmia. Tanquem doncs el primer cicle d’un any sense saber del
cert quants ens en queden i com els viurem. I el vivim immersos en el temps de
descompte per constituir el nou Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions
del 14 de febrer i nomenar el Govern que es posarà en marxa a partir dels
acords entre les forces polítiques.
Des del Tercer Sector Social considerem que aquesta serà
una legislatura clau, que marcarà el futur, especialment el de les generacions
més joves i el dels col·lectius més vulnerables. La pandèmia implica uns reptes
descomunals, als quals estem fent front mentre treballem per l’endemà, per la
nova realitat en la que haurem de viure un cop passi aquesta muntanya russa.
Com ja hem explicat i denunciat sobradament, més enllà de
l’emergència sanitària estem davant una emergència social sense precedents. Per
això és vital que les institucions adquireixin compromisos ferms i activin
polítiques valentes i decidides en matèria de polítiques socials. Tot sembla
indicar que tindrem un Govern de caire progressista i amb clara voluntat
social, però caldran concrecions immediates.
L’endemà mateix de la constitució del Parlament i de la
confecció del Govern, iniciarem la nostra acció d’interlocució i incidència per
aconseguir el canvi de paradigma necessari que situï al sector social amb el
reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es mereix. Una
exigència que farem extensiva a la resta d’administracions públiques.
Aquesta legislatura ha de ser la del canvi. La que
desmercantilitzi definitivament els serveis d’atenció a les persones. El sector
social català és diu Tercer Sector Social, perquè són les entitats socials les
que gestionen la immensa majoria dels serveis. Només en sectors molt concrets,
com el de les residències de gent gran, es majoritari el sector mercantil. I en
l’explicació del perquè trobaríem respostes a moltes de les coses que han
passat els darrers mesos. Aquesta és una anomalia que cal revertir. Si el debat
es centra en quin és el tant per cent de de guany net que ha de tenir l’empresa
gestora és que alguna cosa no funciona.
El 2020 va demostrar que el sistema de protecció social i
la garantia de drets del nostre país no s’aguanten sense el Tercer Sector
Social. Per això cal garantir que les entitats socials estiguin fortes i
preparades per donar resposta a totes les necessitats. Respostes que han de
venir des de models transformadors, superant l’assistencialisme, que no aporta
solucions estructurals.
Els reptes i les necessitats són tantes i tan grans que
cal posar-se a treballar sense dilacions. Ens dirigirem al Govern i al Parlament
amb la voluntat col·laboradora, propositiva i dialogant que sempre ha
caracteritzat al Tercer Sector Social català, però ho farem de manera exigent,
sense acceptar que les bones paraules i intencions no es converteixin en
accions concretes i mesurables. I ho farem així perquè les entitats i
professionals que representem i, sobretot, les persones i els col·lectius als
que donem servei, no es mereixen una altra cosa.