Les cooperatives
d’iniciativa social gaudim del privilegi de formar part, alhora, del moviment
cooperatiu i de les plataformes representatives del tercer sector. Aquesta
posició, amb el sense afany de lucre i la governança democràtica com elements
definitoris, fa que el triple marc legislatiu que s’està bastint, Llei Economia
Social i Solidària, Llei d’Acció Concertada i Llei del Tercer Sector Social,
ens ocupi i preocupi de manera especial.
Les tres
iniciatives legislatives seran fonamentals per enfortir i promocionar uns
models d’economia i de gestió empresarial que posin a les persones al centre,
per fer real una economia per la vida. La viabilitat d’aquests models està
acreditada pel dia a dia de milers d’empreses cooperatives i entitats socials
del nostre país. En qualsevol àmbit d’activitat econòmica i específicament en
el sector de serveis d’atenció a les persones, trobem exemples d’èxit, que
ofereixen màxima qualitat de producte o servei des dels valors de l’economia
social.
Les tres lleis
són importants i estan estretament interrelacionades; per això les ubiquem en
el ja esmentat triple marc legislatiu. La Llei d’Economia Social i Solidària i
la Llei del Tercer Sector Social seran cabdals com a normes de referència i
enfortiment del conjunt de l’economia social i del sector social. Però sens
dubte serà la Llei d’Acció Concertada la que més incidència i de manera més
immediata tindrà en el model de col·laboració entre les administracions
públiques i el sector social. Serà la que permetrà avançar de manera definitiva
cap a la millora de la qualitat dels serveis i la seva desmercantilització,
posant a les persones al centre de l’acció.
Per tal que el
nou marc legislatiu tingui incidència real en les dinàmiques polítiques i
econòmiques serà indispensable no només que es facin realitat les tres lleis,
si no que ho facin sense rebaixes, respectant els elements troncals de les
propostes presentades pel sector i sense cedir a les pressions dels que no
volen aquestes lleis perquè trenquen amb el mercantilisme i l’especulació.
Diluir continguts en nom del consens i de tenir content a tothom ens pot
portar, per exemple, a tenir una Llei d’Economia Social com l’espanyola, que va
quedar com un brindis al sol, un cafè per a tothom, ple de bones intencions
però sense cap impacte transformador real.
En aquest cas
serà clau el paper que juguin els partits polítics que d’entrada han manifestat
suport a les lleis. Esperem veure que les bones paraules i els compromisos es
fan realitat i que no ho ha renúncies o passos enrere forçats per interessos
partidistes i la pressió dels lobbies mercantils. “Desmercantilitzar els
serveis d’atenció a les persones”, “apostar per un pacte per una economia per
la vida” o “fer que aquesta sigui la legislatura més social de la història del
nostre país” son idees que hem formulat i escrit des del sector i que han estat
incorporades per diferents forces polítiques als seus programes electorals, a
les seves declaracions públiques i, fins i tot, als seus pactes de govern. El
compromís és públic i ferm. Segur que en faran honor i la valentia política
s’imposarà.
Però quan
negocies, demanar implica també oferir. És en aquest sentit que els diferents
sectors de l’economia social haurem d’estar a l’alçada. Cooperatives i entitats
hem d’estar disposades a fer passos endavant i saber aprofitar la oportunitat
que se’ns ofereix. Els continguts de les lleis impliquen canvis, compromisos i
fins i tot renúncies. I aquí també caldrà apel·lar a la valentia i la
generositat per damunt d’interessos parcials o particulars. Estem dibuixant un
nou paradigma que posi a l’economia social al lloc que li correspon. I tots
sabem que les nostres propostes es fonamenten en la coherència entre el que
proclamem i el que fem; dels valors declarats als valors practicats. Caldrà fer
passos valents i assumir riscos si cal. Transparència, ètica i honestedat.
Només així aconseguirem que la societat s’alineï amb les nostres propostes i
que aquestes esdevinguin veritablement transformadores.