D’un
temps ençà existeix una campanya de desprestigi contra el tercer sector social i
les entitats que en formem part, generada de manera interessada des de la
mentida i la falsedat. I en alguns casos, pocs, des del desconeixement i el poc
interès per saber. La pregunta que ens hem de fer és: a qui beneficia un tercer
sector difamat, qüestionat i afeblit? En la resposta potser trobeu l’origen de
tot plegat. A alguns no els interessa que fets diferencials del nostre sector
com l’absència d’ànim de lucre o l’aposta pels models de gestió empresarials de
l’economia social, agafin encara més força i presència en la realitat
socioeconòmica del nostre país.
El tercer
sector social és un sector consolidat, generador d’activitat econòmica i
d’ocupació, que forma part de l’economia social del país i que resulta fonamental
per a la construcció de capital social a Catalunya. Un sector pioner en la
lluita pels drets socials de la ciutadania més vulnerable, resilient i amb gran
capacitat de donar resposta a les necessitats socials en el territori en
contextos molt difícils. Els poders públics així ho reconeixen i tenim el
suport de les institucions, però cal anar més enllà.
Recentment
hem entregat els Premis La Confederació 2019 i a l’acte de lliurament fèiem una
triple proposta a les administracions. A la Generalitat de Catalunya, fer real
entre totes el somni d’un país més just i equitatiu, amb un Govern que aposti
per polítiques socials i econòmiques realment transformadores. Un Govern ‘social economy friendly’. A l’Ajuntament
de Barcelona, convertir la ciutat en referent de l’economia social mundial, capdavantera
en models d’acció social. I a la Diputació de Barcelona i al conjunt del món
local, treballar conjuntament per fer realitat el vell objectiu d’estendre al
territori, sense desequilibris, una atenció social de qualitat.
Celebràvem
la tercera edició d’uns guardons que reconeixen i donen visibilitat a
iniciatives promogudes per entitats socials en l’àmbit de la Governança
Democràtica i la Transformació social, dos elements que al nostre entendre són
identitaris del sector. Amb els nostres errors i les nostres mancances,
continuarem a la trinxera. No defallirem. A les persones que formen part del
tercer sector, els demanem que es mostrin orgullosos de la seva tasca com a
professionals i de les seves entitats, amb tota l’autocrítica que calgui. I a
la resta –administracions, agents socials, partits polítics—, els demanem que
no contribueixin, ni que sigui per omissió o assentiment, a les pràctiques
destructives que amb acusacions insidioses ens posen en el punt de mira.
La
complexitat del moment es manifesta en la suma de dues realitats que combinades
generen una situació difícilment sostenible: la persistència de les
desigualtats socials i l’infrafinançament crònic dels serveis socials, amb deu
anys acumulats de congelació de mòduls i tarifes dels serveis públics que
gestionem. Amb diferents governs i ara amb la vista posada als pressupostos
2020, que haurien de revertir la situació.
També
cal fer referència a un context polític d’altíssima complexitat, amb pèrdua de
qualitat democràtica i increment de la repressió i la vulneració de drets
fonamentals. Ja sabem que durant les properes setmanes i mesos el nostre país
viurà moments clau. Els fets dels darrers dies ens confirmen que els drets
civils bàsics poden estar en perill. Davant d’això, només podem dir que el tercer
sector social, des de la seva diversitat, sabrà estar a l’alçada com en els
darrers anys, acompanyant les institucions del país en la defensa dels drets
individuals i col·lectius. Treballant des de les entitats de base i alhora incidint
política i socialment per la promoció i el desplegament de lleis socials, com
la de renda garantida o la d’emergència habitacional i pobresa energètica.
Sumarem
esforços per assolir una societat més justa i cohesionada, però també promourem
marcs legislatius que reforcin el rol del tercer sector com a agent social i
econòmic. Lluitarem pel reconeixement del sector social com a pilar fonamental
de l’Estat del Benestar, al costat de salut i educació, i reclamarem els
recursos adequats per garantir la qualitat de l’atenció a les persones, la
sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals
del sector, prop de 100.000 persones a Catalunya.
El tercer
sector social és una realitat viva i activa, un model que cal preservar. I és
en el nostre valor d’aportació que basem la proposta d’un gran acord de país
que, abastant tots els grans temes esmentats, dibuixi el futur del sector
social a Catalunya. Un pacte nacional per a l’acció social, tal i com en altres
èpoques s’ha fet amb la salut i l’educació.