Els models i les propostes de l’economia social estan en alça al nostre
país. És una realitat que es consolida, fruït de la tasca del propi sector,
però també de les polítiques públiques de suport i foment impulsades pel
Govern, diferents municipis i altres administracions. Sovint s’explica que
l’economia social és present a tots els sectors d’activitat. És una afirmació
certa, donat que diferents estudis indiquen que a pràcticament totes les
activitats econòmiques dels nostre país trobem exemples de cooperatives i
altres formes d’aquest model. Una realitat que segons l’associació Economia Social Catalunya, plataforma
que agrupa a les entitats referents del sector, aglutina a 7.422
organitzacions, 139.202 persones treballadores, una base social de 2,5 milions
de persones (socis cooperativistes, socis d’entitats, mutualistes…), i suposa
una facturació de 7.853 milions d’euros.

Un dels sectors que comença a dibuixar-se com a referent de l’economia
social és el de serveis d’atenció a les persones. Un sector que podem definir
com el conjunt de serveis que s’emmarquen en àmbits com benestar, educació,
justícia, ocupació o salut, entre d’altres, més enllà dels regulats en l’actual
Cartera de Serveis Socials, i des d’una perspectiva transversal. En base a
aquesta concepció, parlem d’un seguit de tipologies com els serveis a la
infància i la joventut, a la gent gran, a les persones amb discapacitat, de
salut mental i drogodependències, serveis a altres col·lectius en situació
d’exclusió i serveis de cohesió social.

I des d’aquesta proposta, entenem que els serveis d’atenció a les persones
constitueixen el quart pilar de l’Estat del Benestar, essent imprescindibles
per vertebrar una societat justa, amb igualtat d’oportunitats per a totes les
persones, especialment les que es troben en situació de major vulnerabilitat. Es
tracta de serveis imprescindibles per vertebrar una societat justa, que
garanteixi el respecte de la condició de ciutadà ‘subjecte de drets i obligacions’
i una ‘vida digna’ per a totes les persones. Sense serveis socials una part de
la població, per diferents causes, no podria accedir a drets bàsics com  l’alimentació, la salut, l’educació,
l’habitatge, el treball, la participació en la vida pública, l’esport, el
lleure o la cultura. 

Si bé es cert que en el sector d’atenció a les persones existeixen
operadors de caire mercantil, és evident que estem davant un sector
majoritàriament gestionat per la
iniciativa social sense afany de lucre, una realitat representada a Catalunya
pel Tercer Sector Social
. El doble caràcter social de les cooperatives i
entitats que gestionen aquests tipus de serveis (el que fem i el com ho fem que
explicàvem en un
altre
article d’aquest mateix digital
), aporta un valor afegit a
un sector d’activitat econòmica d’alt impacte, que té a més un alt nivell de
creació d’ocupació. Fem economia, creem riquesa i generem llocs de treball
duent a la pràctica noves formes de fer empresa. D’aquesta manera, actuem en un
sector estratègic i clau per garantir la cohesió social, a l’hora que
demostrem, des de la pràctica, que és possible gestionar economia i recursos
des dels valors de la democràcia.

El Tercer Sector Social és
sens dubte l’economia social que gestiona serveis d’atenció a les persones.
Aquesta realitat, gairebé exclusiva del nostre país, és la que ha de
permetre treure de les lògiques de mercat i de les pràctiques especulatives
l’atenció social als col·lectius més vulnerables del país. Per això des de la
Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de
Catalunya, fem nostra la proposta presentada per
La Confederació per impulsar una proposta legislativa per construir un nou model
de col·laboració público-social per la provisió de serveis d’atenció a les
persones. Un model de col·laboració entre les administracions i la iniciativa
social no lucrativa per la provisió de serveis d’atenció a les persones, que
garanteixi l’eficiència i el màxim retorn social dels recursos públics. Un
model, en resum, que limiti clarament l’interès econòmic dels operadors,
atorgant un rol fonamental i estratègic al tercer sector social, com a part
essencial del sistema català de serveis d’atenció a les persones.