El panorama que ha quedat
després del desmantellament del sistema català de caixes d’estalvi, ha deixat
com a pràcticament únic referent a la que des de fa anys ens diu allò de “Tu
ets l’estrella”. Transformada en banc, tot i que segueix fent servir com a
marca comercial la que tots coneixem, es tracta de la primera entitat financera
de Catalunya i una de les principals d’Espanya i Europa. Des del 1904 compta
amb una fundació, dedicada a gestionar els recursos de l’obra social, que s’ha convertit
en la més gran del nostre país, la segona a Espanya i la cinquena al món. El
seu pressupost pel 2012 va ser de 500 milions d’euros.
Aquests dies estem veient per
als mitjans un anunci d’aquesta fundació cridant-nos a participar al “Gran
recapte”, acció impulsada conjuntament amb el Banc d’Aliments amb el propòsit
de lluitar contra la fam i la pobresa. Els anys de crisi ens han portat
plantejaments des de diferents sectors que indiquen un cert retrocés pel que fa
a la construcció de l’estat de benestar i als drets socials que tant van costar
d’aconseguir. Alguns gestos i actituds ens tornen a èpoques passades en que la
caritat era la base de l’atenció social, fonamentant la intervenció en alleujar
conseqüències i no tant en proporcionar sortides a les persones afectades. El
clàssic caritat versus solidaritat, donar el que et sobra front a compartir el
que tens.
Per altra banda, l’ofec
econòmic de l’administració ens ha portat a una retallada en els recursos
destinats a l’acció social. I una part d’aquests ajustos es compensen amb
aportacions com les d’aquesta entitat, que s’ha convertit ara mateix en
pràcticament l’únic finançador privat de projectes socials d’aquest país. Sens
dubte aquestes iniciatives com a obra social per lluitar contra l’exclusió
tenen el seu valor, però cal preguntar-se si tot plegat té sentit.
Quina lògica té que una part
cada cop més important dels diners que es destinen a atendre persones excloses
provinguin dels beneficis milionaris d’una entitat que fa els diners a base de
cosir a comissions als seus clients? No és absurd que una entitat que va
col·locar gairebé 5.000 milions d’euros en participacions preferents, la
quantitat més alta de les entitats de Catalunya i Espanya, sigui garant de la
viabilitat de molts dels projectes que les entitats del tercer sector duen a
terme? Un escàndol, aquest de les preferents, que no ha pogut ser tractat a
fons a la comissió d’investigació sobre les entitats financeres del Parlament
de Catalunya pel bloqueig d’alguns dels partits. Així com tampoc s’ha permès la
citació de la gran caixa catalana. Reflexionem sobre el fet que els qui
s’enriqueixen participant a una empresa que ens imposa peatges abusius, s’hagin
convertit en la conselleria de benestar social bis del govern.
No, no té sentit. Aquesta no és
manera de construir un model nou de societat. La futura Catalunya social amb
que molts somiem, passa per polítiques socials ben definides i assumides de
manera responsable per una administració forta i dotada amb recursos. No per
una entitat financera que ens vol convertir a tots en estrelles, però que per la
part més vulnerable de la societat no és més que la propietària del lloc on
passar la nit. Els caixers automàtics, la gran obra social de l’entitat, tal i
com diu encertadament l’Arcadi Oliveres.