Decidir! La paraula de moda. Volem decidir. Tenim dret a
decidir. Votem per escollir als nostres representants polítics. Reclamem opinar
sobre el futur del nostre país, ja sigui per quedar-nos com estem o per canviar
cap a nous escenaris. També decidim com a consumidors. I com a pares. Volem
triar l’educació dels nostres fills. Decidim sobre el nostre cos. Escollim com
viure i si podem, també com morir.
Decidir és viure en llibertat. Hauria de ser l’estat
natural de l’home. I si decidim en tot, perquè no a la feina? Aquesta és la
proposta del cooperativisme. La vella fórmula d’empresari i treballador al
mateix temps. Treballar tal i com vius. Decidint, opinant, exercint la
democràcia cada dia. Propietaris del nostre destí. Un model que acumula dècades
d’història, actualitzat i posat al dia per assolir la màxima eficiència en la
gestió.
Transparència, participació, confiança, implicació,
motivació. Tots firmaríem per tenir una feina on trobar tot això. Aquest és l’objectiu
del projecte en cooperativa: fer protagonistes del procés a tots i cadascun
dels membres del projecte. Les persones per davant dels diners i el col·lectiu
per damunt de la individualitat.
Les cooperatives socials afegeixen el “que” al “com”.
Doblement socials: oferir serveis i atenció a les persones des de la pràctica
cooperativa. I amb declarada voluntat transformadora. No es tracta només de
cobrir necessitats o compensar desajustos. Voluntat de canviar una realitat que
no volem. En educació, sanitat, benestar social, propostes noves per a
problemes antics. Al costat del tercer sector i de les administracions
públiques, treballant en xarxa i de manera col·laborativa.
No creiem en els models basats en la caritat. No es
tracta de donar el que et sobra, sinó de compartir el que tens. És clar que cal
ajudar a curt i de manera immediata al qui passa gana i fred, al qui viu sense
sostre, al qui està sol. Però les solucions veritablement transformadores
passen per polítiques de creació i redistribució de la riquesa i de generació
d’ocupació des de models de l’economia social. Celebrem que la multinacional X
pagui beques menjadors a infants que ho necessiten a través de la seves
campanyes de responsabilitat social. Però, no seria millor que equilibrés sous,
generés nous llocs de treball i repartís beneficis entre el conjunt dels
treballadors?
Ens diran que no s’hi pot fer més. No és cert. Hi ha
propostes: renda mínima garantida, topalls en els sous, escales salarials
raonables, persecució real del frau fiscal, smi a nivells europeus, major
fiscalitat per a les rendes altes, persecució de la corrupció, control de les
SICAV, obligar a la banca a fer córrer els diners entre empreses i persones, …

Oferir la oportunitat a tothom de treballar com viu.
Decidint. Aquesta és la proposta. Si més no, així s’ho van imaginar fa dos
segles un grup d’artesans d’una petita ciutat d’Anglaterra.