Les entitats dels tercer sector social de Catalunya van
presentar la setmana passada el seu Anuari 2013, una exhaustiva
radiografia de la realitat del sector elaborada amb dades del 2011, fet que fa
suposar que avui la situació encara és més crua del que l’estudi indica.
Segons es va explicar a l’acte de presentació, les 6.800 organitzacions
que formen el teixit d’acció social dels nostre país, atenen a 2.100.000
persones. Una xifra que l’any 2001 era
d’un milió i el 2007 de 1,7 milions. Gairebé un de cada tres catalans són
atesos d’alguna manera per les entitats socials. Una dada que sumada a altres
com les taxes d’atur i de pobresa no ens poden fer sentir orgullosos
Comparant amb les dades de l’anterior anuari, comprovem
que tot i atendre 430.000 persones més, han caigut pel camí 700 entitats i
s’han perdut 18.000 llocs de treball. Més activitat amb menys recursos humans i
amb més retallades. La baixada de les dotacions destinades a l’acció social
justament en el moment que més s’incrementen les necessitats és el dia a dia al
que han de fer front les entitats.
Les pèrdues de llocs de treball no responen però als
indicadors de comportament habituals en altres sectors d’activitat econòmica.
Els models d’organització més habituals en el sector, fonamentalment
associacions, fundacions i cooperatives socials, es caracteritzen per centrar
molts dels esforços de la gestió empresarial en el manteniment dels llocs de
treball i de les millors condicions laborals possibles. En un sector en que els
costos derivats de sous i salaris suposen entre el 70 i el 80 per cent del
total, la gestió de les persones és clau per garantir la qualitat dels serveis.
L’anuari, amb el seu complert anàlisi de les dades,
reflexa la fortalesa d’un sector, que tot i les dificultats, aguanta per
exercir la seva missió. Però mostra també una preocupant panoràmica del país.
molts somiem, encara queda lluny.
La mateixa setmana que coneixem aquestes dades, ens
arribaven a través de diferents mitjans de comunicació notícies sobre els
moviments que les elits econòmiques i empresarials estan fent per aturar el
procés de canvi iniciat pel poble. Curiosament l’acte de presentació de l’anuari
va ser inaugurat, d’entre d’altres, pel representant d’una fundació vinculada a
la principal caixa del país, en la seva condició de patrocinador de l’estudi.
Una caixa i banc els directius de les quals formen part d’aquestes elits que
posen pals a les rodes en lloc de dedicar els seus esforços a aturar la sagnia
econòmica i social a la que ens han abocat de manera còmplice amb altres.