Al principi en dèiem APA, peròaviat vàrem entendre que calia canviar a AMPA, Associació de Mares i Pares
d’Alumnes, incorporant en lloc preferent a les mares, tant o més implicades que
els pares en aquestes organitzacions.
Inicialment es limitaven a ser punt
de trobada entre els pares o espai informatiu quan al claustre de l’escola li
anava bé. Però al llarg del temps van assumir més tasques i responsabilitats
fins arribar a l’actual situació de sobrecàrrega.
de trobada entre els pares o espai informatiu quan al claustre de l’escola li
anava bé. Però al llarg del temps van assumir més tasques i responsabilitats
fins arribar a l’actual situació de sobrecàrrega.
Gestionen el menjador de
l’escola, organitzen el casal d’estiu, dissenyen la proposta d’activitats
extraescolars, planifiquen sessions de formació per als pares i fins i tot
encara els queda esma cada any per dur a terme accions per recaptar fons per ala Marató de TV3. Tot des del
voluntariat, sense cap tipus de compensació. Dones i homes que després de la
seva jornada de feina estiren les hores per atendre les necessitats de l’escola
dels seus fills.
l’escola, organitzen el casal d’estiu, dissenyen la proposta d’activitats
extraescolars, planifiquen sessions de formació per als pares i fins i tot
encara els queda esma cada any per dur a terme accions per recaptar fons per a
voluntariat, sense cap tipus de compensació. Dones i homes que després de la
seva jornada de feina estiren les hores per atendre les necessitats de l’escola
dels seus fills.
Aquesta realitat respon a la
voluntat de fomentar la implicació dels pares a l’escola com un membre actiu de
la comunitat educativa. Però potser caldria preguntar-se si no ens hem passat
de frenada. Les AMPA han passat de ser elements de participació a convertir-se
en organitzacions que gestionen pressupostos de milers d’euros, entomant tot el
que se’ls encomana, sovint sense els coneixements necessaris. A més, no sempre
compten amb la complicitat i suport dels equips docents, que des d’un absurd
sentit corporatiu veuen l’AMPA com l’enemic enlloc de l’aliat per millorar el
projecte educatiu del centre.
voluntat de fomentar la implicació dels pares a l’escola com un membre actiu de
la comunitat educativa. Però potser caldria preguntar-se si no ens hem passat
de frenada. Les AMPA han passat de ser elements de participació a convertir-se
en organitzacions que gestionen pressupostos de milers d’euros, entomant tot el
que se’ls encomana, sovint sense els coneixements necessaris. A més, no sempre
compten amb la complicitat i suport dels equips docents, que des d’un absurd
sentit corporatiu veuen l’AMPA com l’enemic enlloc de l’aliat per millorar el
projecte educatiu del centre.
I ara, en època de crisi,
assumeixen un paper clau compensant algunes de les mancances resultants de les
polítiques de retallades d’un Departament d’Ensenyament que històricament no ha
tingut en excessiva consideració a les associacions de pares. I és aquí on
cometem un gran error. No pot ser que els estalvis de les AMPA financin
aquelles necessitats que l’administració no vol o no pot pagar.
assumeixen un paper clau compensant algunes de les mancances resultants de les
polítiques de retallades d’un Departament d’Ensenyament que històricament no ha
tingut en excessiva consideració a les associacions de pares. I és aquí on
cometem un gran error. No pot ser que els estalvis de les AMPA financin
aquelles necessitats que l’administració no vol o no pot pagar.
Seria desitjable que en algun
moment es revisi el model, quedant-nos amb els aspectes més potents de
participació i implicació, però ajustant les demandes a la disponibilitat i
capacitats reals de les mares i dels pares que des la militància amb l’educació
dels seus fills fan el que poden per ajudar a mantenir un model d’escola
pública en risc.
moment es revisi el model, quedant-nos amb els aspectes més potents de
participació i implicació, però ajustant les demandes a la disponibilitat i
capacitats reals de les mares i dels pares que des la militància amb l’educació
dels seus fills fan el que poden per ajudar a mantenir un model d’escola
pública en risc.