Escrit a dues mans amb Francina Alsina, presidenta de la
Taula del Tercer Sector Social de Catalunya
Som lluny, molt
lluny del pic de la crisi del covid-19 perquè els efectes socials de la
pandèmia acaben de començar i s’aniran manifestant durant els pròxims mesos i,
de ben segur, anys. No ens deixem portar per aquesta falsa sensació de nova
normalitat, interrompuda pels preocupants rebrots, perquè les UCI
socials no deixen de rebre persones que es troben en una situació
d’extrema vulnerabilitat.
Assolir el pic, o no, dependrà de si les mesures i
accions de les administracions (de curta o llarga mirada) són veritablement
eficaces i si hi ha una aposta clara, en forma d’inversió, per enfortir el
sistema de protecció i drets socials i per dotar el tercer sector dels recursos
imprescindibles perquè els serveis d’atenció a les persones siguin sostenibles
i estables.
Donar al sistema social la musculatura que necessita, després que
en els últims anys l’hagin afeblit les polítiques d’austeritat i les retallades,
és clau per parar el cop i no col·lapsar unes UCI socials que
ara mateix ja estan tenint moltíssimes dificultats per donar-hi resposta.
Durant la primera onada del covid-19 les entitats socials que han treballat per
cobrir necessitats bàsiques, com l’alimentació i l’habitatge, han atès més de
820.000 persones a Catalunya, i l’impacte econòmic del virus al sector social
ha sigut de més de 618 milions d’euros, més de 85 dels quals són sobre costos
que han hagut d’assumir les entitats de la seva pròpia butxaca.
Una vegada més, el Tercer Sector Social ha
demostrat per què és i fa un servei públic. Si les entitats socials han ofert
serveis i suports a milers de persones en situació de molta vulnerabilitat ha
sigut, sens dubte, gràcies a l’esforç i al compromís innegable de les seves
professionals, que s’han mantingut en primera línia, i a la força del
voluntariat, que també hi ha posat el coll. En els mesos més durs de la
pandèmia, el país ha comptat amb el treball i l’esforç incansable del personal
sanitari, mèdic i farmacèutic, i també amb el de neteja, comerços, transport,
mitjans de comunicació i un llarg etcètera. Ens sumem al reconeixement i
agraïment, però volem reivindicar totes les professionals de l’àmbit social
que, malgrat la por i les dificultats, no han deixat de treballar per mantenir
oberts, d’una manera o altra, amb capacitat creativa i rapidesa, serveis que
són essencials per a la vida diària de la gent gran, les persones amb
discapacitat, les que tenen problemes de salut mental, la infància i adolescència,
els menors no acompanyats, els drogodependents, les famílies monoparentals, les
dones víctimes de violència masclista, les persones sense llar i tots aquells
col·lectius vulnerables de la nostra societat. Durant l’emergència no hem
aturat l’atenció domiciliària per fer cures, higienes o canvis posturals; hem
mantingut oberts els serveis residencials (residències, pisos amb suport o
habitatges tutelats); els d’atenció i protecció a la infància i l’adolescència
i el repartiment d’aliments, entre altres.
Si han funcionat en un moment tan complex com
aquest ha sigut gràcies a treballadores socials, educadores socials,
pedagogues, integradores socials, psicòlogues, orientadores, treballadores
familiars, cuidadores, mediadores, gerontòlogues, cuineres, auxiliars de
geriatria, personal de neteja de les entitats, monitores de colònies, monitores
de menjador, talleristes, formadores, tècniques d’ocupació, tècniques
d’emergències sanitàries, fisioterapeutes, infermeres, tècniques de projectes,
directores d’entitats, responsables de comunicació i tot el personal
administratiu, entre altres. Moltes gràcies i seguim. Som essencials.
Conscients del repte que tenim, la Confederació i
la Taula hem signat amb el Govern l’Acord per una Catalunya Social, que recull
les mesures que són claus per superar aquesta crisi social i que també reconeix
el paper del tercer sector durant la pandèmia. És un punt de partida que posa
les bases de la recuperació social i, en el cas del tercer sector, és també una
oportunitat per revertir l’infrafinançament que des de fa més de deu anys
pateix. Vetllarem perquè sigui així perquè, ara més que mai, s’ha de demostrar
a la ciutadania que la sortida és la garantia dels drets socials i
l’enfortiment d’un sistema de serveis i protecció social que ha trontollat i
que necessita ser reforçat perquè esdevingui un pilar fort de l’estat del
benestar, al costat de la salut i l’educació. La ciutadania, les entitats, les
professionals del sector i el país s’ho mereixen. Perquè som i fem un servei públic,
perquè som essencials.