El títol d’aquest article són
unes paraules del bisbe Pere Casaldàliga en referència als drets humans. El
darrer cop que les vaig sentir va ser a una trobada d’organitzacions socials en
la que es reflexionava sobre el paper de les entitats i la comunicació de la
seva acció cap al conjunt de la societat.
unes paraules del bisbe Pere Casaldàliga en referència als drets humans. El
darrer cop que les vaig sentir va ser a una trobada d’organitzacions socials en
la que es reflexionava sobre el paper de les entitats i la comunicació de la
seva acció cap al conjunt de la societat.
Un dels ponents utilitzava
aquesta idea per explicar la seva visió del paper del tercer sector social i la
seva incidència. La majoria dels participants compartíem la preocupació per la
pèrdua de drets socials i el desmantellament de l’estat de benestar tal i com
l’hem conegut.
aquesta idea per explicar la seva visió del paper del tercer sector social i la
seva incidència. La majoria dels participants compartíem la preocupació per la
pèrdua de drets socials i el desmantellament de l’estat de benestar tal i com
l’hem conegut.
Les retallades i la crisi
usades com excusa per imposar un determinat model de societat són la mostra més
evident ens trobem en plena batalla de les idees. La contraposició de propostes
pel que fa a prestacions socials, educació o salut no és més que el reflex
d’aquest combat. I les dades ens diuen que estem perdent la batalla.
usades com excusa per imposar un determinat model de societat són la mostra més
evident ens trobem en plena batalla de les idees. La contraposició de propostes
pel que fa a prestacions socials, educació o salut no és més que el reflex
d’aquest combat. I les dades ens diuen que estem perdent la batalla.
Res és casual i el mantra “no
volem fer retallades però no tenim alternativa” és senzillament fals. El
resultat dels constants i planificats ajustos està portant a l’empobriment de
la immensa majoria de la població i a beneficiar a la minoria de sempre.
Reducció gairebé fins a l’eliminació de les prestacions de la dependència,
minva en les condicions laborals i el número de professionals de la salut i
l’educació, supressió de programes socials, copagaments, … La llista cada dia
es fa més gran i l’ofec arriba a cotes límit per a molts.
volem fer retallades però no tenim alternativa” és senzillament fals. El
resultat dels constants i planificats ajustos està portant a l’empobriment de
la immensa majoria de la població i a beneficiar a la minoria de sempre.
Reducció gairebé fins a l’eliminació de les prestacions de la dependència,
minva en les condicions laborals i el número de professionals de la salut i
l’educació, supressió de programes socials, copagaments, … La llista cada dia
es fa més gran i l’ofec arriba a cotes límit per a molts.
El neoliberalisme més dur s’està
imposant i els defensors d’alternatives socials i progressistes es veuen
incapaços de modificar les polítiques imposades. Una certa prudència mal entesa
i algunes dosis de dogmatisme ha portat a partits d’esquerra, sindicats,
entitats socials i organitzacions defensores dels ciutadans ha reaccionar tard
i malament. I l’enemic és potent, molt potent.
imposant i els defensors d’alternatives socials i progressistes es veuen
incapaços de modificar les polítiques imposades. Una certa prudència mal entesa
i algunes dosis de dogmatisme ha portat a partits d’esquerra, sindicats,
entitats socials i organitzacions defensores dels ciutadans ha reaccionar tard
i malament. I l’enemic és potent, molt potent.
En el cas del tercer sector, la
voluntat lògica de preservar la independència d’acció ens ha dut a confondre
partits amb política i ideologia. Una mostra més del mal que han fet les
organitzacions polítiques del nostre país obsessionades per convertir-se en
referents únics.
voluntat lògica de preservar la independència d’acció ens ha dut a confondre
partits amb política i ideologia. Una mostra més del mal que han fet les
organitzacions polítiques del nostre país obsessionades per convertir-se en
referents únics.
Les qüestions ideològiques han
fet por a les entitats i no s’han treballat prou, fet que ha suposat que els
ens que haurien de ser màxims exponents de la lluita per la igualtat i justícia
social hagin renunciat sovint a liderar la defensa de l’estat de benestar
tement ser acusats d’adquirir posicionaments ideològics
fet por a les entitats i no s’han treballat prou, fet que ha suposat que els
ens que haurien de ser màxims exponents de la lluita per la igualtat i justícia
social hagin renunciat sovint a liderar la defensa de l’estat de benestar
tement ser acusats d’adquirir posicionaments ideològics