Aquest passat diumenge, mentre
molts catalans gaudien del primer cap de setmana plenament estiuenc a la platja,
239 convenis col·lectius d’afectació a treballadors del nostre país van caducar
fruit de les normes imposades per la darrera reforma laboral impulsada pel
govern de dretes espanyol. El resultat és que uns 400.000 catalans queden
exposats a perdre el marc que els empara, més enllà de l’Estatut dels Treballadors,
que passarà a ser la norma en el cas dels convenis perduts.
molts catalans gaudien del primer cap de setmana plenament estiuenc a la platja,
239 convenis col·lectius d’afectació a treballadors del nostre país van caducar
fruit de les normes imposades per la darrera reforma laboral impulsada pel
govern de dretes espanyol. El resultat és que uns 400.000 catalans queden
exposats a perdre el marc que els empara, més enllà de l’Estatut dels Treballadors,
que passarà a ser la norma en el cas dels convenis perduts.
Els dies previs a la data de
venciment, patronals, empreses i sindicats, amb el suport del Departament
d’Ocupació, van fer un darrer esforç que va permetre desbloquejar alguns dels
convenis que es negocien a Catalunya. La situació creada a partir d’aquesta
data es repetirà per la resta de convenis no afectats aquest cop en el moment
que es compleixi un any de la data de finalització i no s’hagi arribat a un
acord entre les parts. És el que es coneix com limitació de la ultractivitat.
El fet, a part de la incidència que pot tenir sobre els sous i altres drets
dels treballadors, suposa un pas més en l’objectiu recentralitzador de l’Estat,
a partir en aquest cas de l’afebliment del marc de relacions laborals català.
venciment, patronals, empreses i sindicats, amb el suport del Departament
d’Ocupació, van fer un darrer esforç que va permetre desbloquejar alguns dels
convenis que es negocien a Catalunya. La situació creada a partir d’aquesta
data es repetirà per la resta de convenis no afectats aquest cop en el moment
que es compleixi un any de la data de finalització i no s’hagi arribat a un
acord entre les parts. És el que es coneix com limitació de la ultractivitat.
El fet, a part de la incidència que pot tenir sobre els sous i altres drets
dels treballadors, suposa un pas més en l’objectiu recentralitzador de l’Estat,
a partir en aquest cas de l’afebliment del marc de relacions laborals català.
La Confederació, organització
referent de les entitats i cooperatives socials, participa actualment en set
negociacions col·lectives del sector social i educatiu en àmbits com el lleure,
l’acció social o la discapacitat. Aquest fet, per si mateix, ja és una bona notícia
en una època en que es negocien pocs convenis i en que l’aposta per la
regulació laboral dels sectors com a base de la seva estructuració sembla haver
passat a millor vida. I aquest mèrit cal que es reconegui, a parts iguals, tant
a les organitzacions empresarials com als sindicats.
referent de les entitats i cooperatives socials, participa actualment en set
negociacions col·lectives del sector social i educatiu en àmbits com el lleure,
l’acció social o la discapacitat. Aquest fet, per si mateix, ja és una bona notícia
en una època en que es negocien pocs convenis i en que l’aposta per la
regulació laboral dels sectors com a base de la seva estructuració sembla haver
passat a millor vida. I aquest mèrit cal que es reconegui, a parts iguals, tant
a les organitzacions empresarials com als sindicats.
La construcció del sistema de serveis socials del
nostre país ha estat protagonitzat, fonamentalment, per empreses de l’economia
social que, des de la voluntat de donar servei als col·lectius més vulnerables,
han fet propostes empresarials innovadores. L’associacionisme empresarial no ha
estat una excepció i es va aconseguir regular un sector que, fins llavors,
treballava des del voluntariat i la no existència de regles del joc.
nostre país ha estat protagonitzat, fonamentalment, per empreses de l’economia
social que, des de la voluntat de donar servei als col·lectius més vulnerables,
han fet propostes empresarials innovadores. L’associacionisme empresarial no ha
estat una excepció i es va aconseguir regular un sector que, fins llavors,
treballava des del voluntariat i la no existència de regles del joc.
Fora bo agafar un sector com aquest, arrelat al
territori, que no es deslocalitza, que crea ocupació, que genera activitat
econòmica pel país i que negocia convenis de manera responsable, com un dels
exemples a seguir en la definició del marc de relacions laborals de la futura
Catalunya Estat.
territori, que no es deslocalitza, que crea ocupació, que genera activitat
econòmica pel país i que negocia convenis de manera responsable, com un dels
exemples a seguir en la definició del marc de relacions laborals de la futura
Catalunya Estat.