Publicat a:
Els orígens.
La creació de sectorials és una de les apostes de la
Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per impulsar la
intercooperació, tal i com recull l’article 5 dels seus estatuts, referit a
l’objecte social, indicant entre d’altres els objectius de promoure i fomentar
les iniciatives d’intercooperació i promoure mecanismes de participació de les
cooperatives federades que responguin a necessitats sectorials i territorials. És
en aquest marc que l’any 1994 naixiala Sectorial d’Iniciativa Social. El fet suposava la
culminació del procés iniciat per un grup de cooperatives del sector social que
es venien reunint regularment per compartir idees i estratègies. Gedi, Feines de Casa, Drecera o Femarec
van ser algunes de les cooperatives impulsores del projecte inicial.
Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per impulsar la
intercooperació, tal i com recull l’article 5 dels seus estatuts, referit a
l’objecte social, indicant entre d’altres els objectius de promoure i fomentar
les iniciatives d’intercooperació i promoure mecanismes de participació de les
cooperatives federades que responguin a necessitats sectorials i territorials. És
en aquest marc que l’any 1994 naixia
culminació del procés iniciat per un grup de cooperatives del sector social que
es venien reunint regularment per compartir idees i estratègies. Gedi, Feines de Casa, Drecera o Femarec
van ser algunes de les cooperatives impulsores del projecte inicial.
Des d’un principi la tasca del grup va tenir una doble
mirada. A nivell intern, per reforçar i consolidar els diferents projectes
empresarials. I externament, difonent el model cooperatiu en la gestió de
serveis socials i contribuint de manera activa a l’articulació del sector que
llavors començava a ser una realitat. Això va fer que alguns dels responsables
cooperatius d’aquella època participessin en la creació primer de l’Associació
Empresarial dela Iniciativa Social
de Catalunya, precursora de l’actual Confederació Patronal del Tercer Sector
Social i, posteriorment, en el naixement dela Taula del Tercer Sector Social.
mirada. A nivell intern, per reforçar i consolidar els diferents projectes
empresarials. I externament, difonent el model cooperatiu en la gestió de
serveis socials i contribuint de manera activa a l’articulació del sector que
llavors començava a ser una realitat. Això va fer que alguns dels responsables
cooperatius d’aquella època participessin en la creació primer de l’Associació
Empresarial de
de Catalunya, precursora de l’actual Confederació Patronal del Tercer Sector
Social i, posteriorment, en el naixement de
Passades dues dècades, trobem una realitat plenament
consolidada. Cent disset cooperatives formen part dela Sectorial , amb una
diversitat d’àmbits d’actuació que és reflex de l’evolució que ha viscut el
sector durant tots aquests anys. El cooperativisme, que històricament a sabut
donar resposta a les demandes econòmiques i socials de cada moment, també va
saber ajustar les seves propostes a les necessitats que la construcció de
l’estat de benestar del nostre país va anar dibuixant.
consolidada. Cent disset cooperatives formen part de
diversitat d’àmbits d’actuació que és reflex de l’evolució que ha viscut el
sector durant tots aquests anys. El cooperativisme, que històricament a sabut
donar resposta a les demandes econòmiques i socials de cada moment, també va
saber ajustar les seves propostes a les necessitats que la construcció de
l’estat de benestar del nostre país va anar dibuixant.
Referents en
el sector.
el sector.
El sector de serveis a les persones és un dels reptes
més actuals de la nostra societat. Les cooperatives hi donen resposta des d’una
cultura empresarial que prioritza les persones, amb vocació democràtica i des
de la responsabilitat i la transparència en la gestió dels recursos. No busquen
el màxim rendiment a qualsevol preu, sinó que ofereixen un model de gestió de
qualitat basat la proximitat, la capacitat d’autogestió i la vocació de servei
públic que repercuteix de forma positiva i directa en el benestar de les
persones usuàries dels serveis, les seves famílies i el seu entorn.
més actuals de la nostra societat. Les cooperatives hi donen resposta des d’una
cultura empresarial que prioritza les persones, amb vocació democràtica i des
de la responsabilitat i la transparència en la gestió dels recursos. No busquen
el màxim rendiment a qualsevol preu, sinó que ofereixen un model de gestió de
qualitat basat la proximitat, la capacitat d’autogestió i la vocació de servei
públic que repercuteix de forma positiva i directa en el benestar de les
persones usuàries dels serveis, les seves famílies i el seu entorn.
Coincidint amb el vintè aniversari de la Sectorial, el
programa Latituds de TV3 va emetre dos programes dedicats a les cooperatives
que mostrava la seva acció i les seves propostes. Els reportatges “Cooperatives
per atendre persones” i “Economia social i solidària” van permetre conèixer de
prop les cooperatives d’iniciativa social. Capacitat d’adaptació a la crisi i a
les noves realitats, voluntat transformadora, aposta per les persones,
participació i generació de valor social van ser alguns dels elements de
reflexió que els diferents representants entrevistats aportaven durant les
seves intervencions.
programa Latituds de TV3 va emetre dos programes dedicats a les cooperatives
que mostrava la seva acció i les seves propostes. Els reportatges “Cooperatives
per atendre persones” i “Economia social i solidària” van permetre conèixer de
prop les cooperatives d’iniciativa social. Capacitat d’adaptació a la crisi i a
les noves realitats, voluntat transformadora, aposta per les persones,
participació i generació de valor social van ser alguns dels elements de
reflexió que els diferents representants entrevistats aportaven durant les
seves intervencions.
Aquests aspectes són comuns al conjunt de les cooperatives
del sector, que amb la seva feina diària, oferint serveis vinculats a
l’educació, la sanitat i l’acció social, atenent milers de persones, treballen
també en defensa d’un model, d’una manera de fer que cada cop genera més
interès. Existeix un creixent interès polític i social en els beneficis que
aporta el model cooperatiu en la gestió
dels serveis públics d’atenció a les persones. En l’àmbit de la gent gran, la
discapacitat, el lleure educatiu, les escoles bressol o la inclusió social; les
cooperatives es troben a l’avantguarda de les noves idees, són pioneres en el desenvolupament
local i estan reconeguts per desenvolupar serveis personalitzats i amb
capacitat d’innovació.
del sector, que amb la seva feina diària, oferint serveis vinculats a
l’educació, la sanitat i l’acció social, atenent milers de persones, treballen
també en defensa d’un model, d’una manera de fer que cada cop genera més
interès. Existeix un creixent interès polític i social en els beneficis que
aporta el model cooperatiu en la gestió
dels serveis públics d’atenció a les persones. En l’àmbit de la gent gran, la
discapacitat, el lleure educatiu, les escoles bressol o la inclusió social; les
cooperatives es troben a l’avantguarda de les noves idees, són pioneres en el desenvolupament
local i estan reconeguts per desenvolupar serveis personalitzats i amb
capacitat d’innovació.
La Sectorial incorpora un element de transversalitat
que es el reflex de la vigència i l’actualitat del model. Això implica que la
majoria dels àmbits d’actuació del sector dels serveis d’atenció a les persones
a Catalunya tenen presència de projectes cooperatius:
que es el reflex de la vigència i l’actualitat del model. Això implica que la
majoria dels àmbits d’actuació del sector dels serveis d’atenció a les persones
a Catalunya tenen presència de projectes cooperatius:
·
Gairebé el 25% dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció
Precoç (CDIAP) de són gestionats per cooperatives
Gairebé el 25% dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció
Precoç (CDIAP) de són gestionats per cooperatives
·
Existeixen una vintena de Centres Especials de Treball cooperatius
cooperativa
Existeixen una vintena de Centres Especials de Treball cooperatius
cooperativa
·
6 Empreses d’inserció cooperatives
6 Empreses d’inserció cooperatives
·
Més de 60 escoles bressol gestionades per cooperatives repartides
per tot el territori
Més de 60 escoles bressol gestionades per cooperatives repartides
per tot el territori
·
La majoria de les empreses d’atenció domiciliària del tercer
sector són cooperatives
La majoria de les empreses d’atenció domiciliària del tercer
sector són cooperatives
·
El cooperativisme és referent en serveis d’atenció a la infància i
la adolescència
El cooperativisme és referent en serveis d’atenció a la infància i
la adolescència
·
Les cooperatives de lleure educatiu són presents a les activitats
de moltes escoles catalanes amb serveis de menjador, extraescolars i colònies.
Les cooperatives de lleure educatiu són presents a les activitats
de moltes escoles catalanes amb serveis de menjador, extraescolars i colònies.
Les
propostes.
propostes.
Des de l’any 2010, la Sectorial i les cooperatives
membres es presenten amb una imatge i marca pròpia que destaca el seu component
empresarial i la seva vocació social, a la vegada que reforça la pertinença a
la Federació.
membres es presenten amb una imatge i marca pròpia que destaca el seu component
empresarial i la seva vocació social, a la vegada que reforça la pertinença a
la Federació.
A la seva darrera reflexió estratègica, els seus
integrants es definien a partir dels principis cooperatius i dels següents
criteris:
integrants es definien a partir dels principis cooperatius i dels següents
criteris:
·
Àmbit
d’iniciativa social
Àmbit
d’iniciativa social
·
Propietat col·lectiva
Propietat col·lectiva
·
Lideratge col·lectiu
Lideratge col·lectiu
·
Diferències limitades entre bandes
salarials
Diferències limitades entre bandes
salarials
·
Reinversió dels resultats econòmics en
l’enfortiment
treballadors
Reinversió dels resultats econòmics en
l’enfortiment
treballadors
·
Fins el 70% dels ingressos provinent de la
venda de productes o prestació de serveis en un mercat concurrent
Fins el 70% dels ingressos provinent de la
venda de productes o prestació de serveis en un mercat concurrent
·
Sense afany especulatiu
Sense afany especulatiu
La tasca d’incidència política i social de la
Sectorial a través de la Federació es concreta en accions destinades a potenciar
un marc legal i polític favorable al desenvolupament de les cooperatives
d’iniciativa social, afavorir la contractació de cooperatives per a la gestió
de serveis públics d’atenció a les persones, incidir en els marcs de negociació
de les relacions laborals per assegurar condicions de treball de qualitat pels
professionals compatibles amb la viabilitat de les empreses, fomentar la
formació com element clau de la qualitat i ser presents als espais de
representació i interlocució de l’economia social.
Sectorial a través de la Federació es concreta en accions destinades a potenciar
un marc legal i polític favorable al desenvolupament de les cooperatives
d’iniciativa social, afavorir la contractació de cooperatives per a la gestió
de serveis públics d’atenció a les persones, incidir en els marcs de negociació
de les relacions laborals per assegurar condicions de treball de qualitat pels
professionals compatibles amb la viabilitat de les empreses, fomentar la
formació com element clau de la qualitat i ser presents als espais de
representació i interlocució de l’economia social.
Vint anys i mirant endavant. En front, reptes
importants: canvi d’època, noves necessitats, drets socials qüestionats,
dificultats financeres, … No dubteu que les cooperatives socials sabran estar
a l’alçada.
Els 7
principis a la pràctica en la gestió cooperativa de projectes socials i
educatius
principis a la pràctica en la gestió cooperativa de projectes socials i
educatius
La identitat cooperativa ve marcada per set principis
que vertebren l’acció de les empreses i generen unes pràctiques específiques
que aporten riquesa i benestar a les persones sòcies i treballadores que
repercuteix en les usuàries, les seves famílies i l’entorn.
que vertebren l’acció de les empreses i generen unes pràctiques específiques
que aporten riquesa i benestar a les persones sòcies i treballadores que
repercuteix en les usuàries, les seves famílies i l’entorn.
|
Principis cooperatius
|
Gestió cooperativa de les persones
|
|
Adhesió lliure i oberta
|
Sentir-se part d’un projecte
augmenta la implicació i la responsabilitat de les persones membres i les capacita per donar resposta amb una visió global dels agents implicats. |
|
Control democràtic
|
Les persones sòcies tenen veu i
vot i disposar d’espai per parlar i ser escoltades, aportar idees i enriquir-se amb les de la resta de l’equip. |
|
Participació econòmica
|
Les persones sòcies coneixen,
gestionen i planifiquen pressupostos i són co-responsables en els resultats de l’empresa. |
|
Autonomia i independència
|
La disposició a treballar plegats,
ajudar i rebre ajut es reflecteix en un major grau d’autonomia dels membres i en l’apropiació conjunta del futur comú. |
|
Informació, formació i educació
|
L’obligació legal de reinvertir
part dels resultats en la formació dels integrants de la cooperativa repercuteix en professionals formats i en un servei de qualitat. |
|
Intercooperació
|
La cooperació amb altres
cooperatives permet compartir eines de gestió, multiplicar el coneixement, fer economies d’escala o compres conjuntes. |
|
Interès per al comunitat
|
Les cooperatives son part d’un
sistema i d’un entorn, estan arrelades al territori i compromeses en la generació d’iniciatives per mantenir-s’hi i beneficiar la societat. |