Escrit a dues mans amb Ariadna Alonso, de LabCoop, SCCL
Una
iniciativa propositiva.
La Sectorial d’Iniciativa
Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya agrupa 165
cooperatives que des de la diversitat d’àmbits d’intervenció, dimensions i
trajectòries, comparteixen un model de gestió basat en el sense afany de lucre
i un sector d’activitat centrat en els serveis d’atenció a les persones. Aquest
treball compartit, que aquest any ha celebrat els vint-i-cinc anys de recorregut,
ha recollit durant tot aquest temps un bon seguit d’experiències
d’intercooperació i de projectes de col·laboració impulsats per la Sectorial
per donar resposta a les necessitats de les cooperatives i dels col·lectius de
persones ateses.
És en aquesta tradició que
s’emmarca la iniciativa “Resposta global del cooperativisme davant l’arribada
d’adolescents i joves no acompanyats”. A finals del 2018 s’anunciava la posada
en marxa d’aquest projecte, que té com objectiu
millorar la integració social i laboral dels menors, especialment quan arriben
a la majoria d’edat i surten del sistema de protecció a la infància i
adolescència, sense obviar la resposta immediata a l’arribada en forma de
centres d’acollida.
Cal
recordar en aquest sentit, que hi ha un seguit de cooperatives d’iniciativa
social que acrediten una llarga trajectòria en la gestió de centres i pisos per
a infants i joves del sistema de protecció de menors. Comptem així amb
l’expertesa per fer una primera aproximació de cooperatives com Eduvic, Suara,
Gedi, ISOM, Drecera, Actua o AEMA.
Una
realitat d’ara que no és nova.
L’arribada de joves migrants
no acompanyats és un repte per a la societat catalana i per a les
administracions públiques des del moment en que aquest menors i joves van
començar a arribar, ara fa quasi bé 25 anys. El primer “MENA” està documentat
al 1993 (Quiroga, Alonso, Soria, 2010). La migració de joves no acompanyats és,
també, d’abast europeu i és un fenomen transnacional i global: canvien els
orígens, canvien els noms del països d’acollida però les motivacions són molt similars
i impacten en les trajectòries biogràfiques dels joves: motivacions
econòmiques, millora de les expectatives socials i culturals, fugida de
conflictes bèl·lics o persecució per motius polítics, ètnics o religiosos o bé
fugida d’una situació familiar de conflicte important.
Tot i ser un fenomen que ve de
fa anys, entre el 2017 i el 2018 es va produir un punt d’inflexió per
l’increment exponencial d’arribades i pel col·lapse que va provocar en els
sistemes d’acollida i protecció de les administracions públiques.Davant aquesta
realitat, les cooperatives de la Sectorial van decidir fer un pas endavant.
El
cooperativisme en l’acollida.
El cooperativisme i l’Economia
Social i Solidària es caracteritzen per un conjunt de característiques i uns
valors socials inherents a la seva forma jurídica i activitat, com la promoció
de les relacions d’ intercooperació, la facilitat de la multiactivitat
empresarial i d’interès i el treball per la comunitat, entre molts d’altres, que
situen al cooperativisme com un agent que pot i vol esdevenir un interlocutor
actiu en les respostes articulades en l’acollida d’aquesta població.
A partir d’aquestes premisses,
la Sectorial d’Iniciativa Social es proposa elaborar una resposta des del
cooperativisme envers la inclusió sòcio-laboral dels menors que migren sols a
Catalunya; una estratègia pròpia davant les administracions públiques
corresponents, en tant que compromís i capacitat d’actuació del cooperativisme,
més enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja hi treballen. Per això
encarrega a LabCoop, cooperativa de segon grau que acull, forma i impulsa
projectes innovadors dins de l’ecosistema cooperatiu i experta en aquest tipus
de processos, l’acompanyament en el disseny d’una estratègia per a la inclusió
sòcio-laboral de menors migrants no acompanyats (MMNA). Pretenem analitzar les
oportunitats, les respostes i les sinergies que el cooperativisme, de manera
conjunta i global, des de les seves diferents branques i famílies, pot generar
en aquest terreny, obtenint com a resultat un model integral que doni resposta
a les necessitats d’urgència i prioritàries en l’ acollida d’aquest col·lectiu.
Quines poden ser les estratègies que el cooperativisme pot articular en
l’acollida integral dels joves migrants? Què podem fer en àmbits com
l’habitatge, l’ocupació i la inserció socioprofessional, la salut, la cohesió
social o la protecció dels drets de ciutadania, entre d’altres?
L’ “Acollim.coop. Estratègia integral del cooperativisme
per a l’acollida dels joves migrants no acompanyats a Catalunya (2018-2021)” és
la materialització d’una estratègia pròpia davant les administracions públiques
corresponents, com a compromís i capacitat d’actuació del cooperativisme, més
enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja treballen en l’acollida
als menors migrants no acompanyats. Una estratègia que també posa l’accent en
com s’està dissenyant la construcció i l’elaboració del nucli de la qual s’està
definint de forma col·laborativa, integrant i amb la participació i buscant els
consensos del màxim de cooperatives, no només les d’iniciativa social.
Molts seran els reptes als quals haurem de donar resposta.
El primer, ser capaços d’aconseguir projectes reals que estiguin formats pel
màxim de cooperatives d’objectes d’intervenció molt diferents, de sectors
productius diferenciats i de tipologies diverses. El segon repte al qual ens
hem d’enfrontar és com ser capaços d’esdevenir una alternativa real perquè el
conjunt de joves migrants puguin satisfer les seves necessitats, sobretot, de
treball i d’habitatge des de la perspectiva de l’assumpció de drets allunyats
d’una mirada assistencialista, adoptant la perspectiva intercultural i antiracista.
Tanmateix, posicionant-nos com una praxi de responsabilitat i professionalitat
empresarial al costat de les persones que sigui capaç de lluitar contra la
precarietat laboral com a cooperatives. En tercer lloc, un repte vinculat al
finançament, sabent que l’ESS pot fer del poc molt, però també sent realistes
amb el fet que només amb finançaments combinats intercooperatius podrem fer
realitat una estratègia d’aquesta envergadura. Per últim, i potser el més
difícil, com incorporar la participació real dels mateixos joves i
protagonistes de l’acció en la mateixa definició de l’Acollim.coop en primer
lloc, i, en segon, en la seva execució des de la cogovernança que es
desplegarà.
Les cooperatives s’estan diversificant, generant
ocupabilitat i presentant estructures i unes pautes de funcionament pròpies, un
fet que juntament amb la seva capacitat d’adaptabilitat, els permet
constituir-se com un actor molt propici a la innovació i a la hibridació per
fer front a aquest escenari de crisi estructural i capitalisme inhumà. Les
cooperatives som punta de llança davant els grans reptes socials i l’estratègia
Acollim.coop pot ser l’exemple pràctic de com desenvolupar-ho en l’acollida de
joves migrants no acompanyats a Catalunya.
Una
acollida arrelada a la comunitat
La dimensió comunitària en el cooperativisme el travessa en
totes les seves dimensions, cosa que permet que es pugui apostar per articular
una acollida arrelada a la comunitat que reben els i les joves, una acollida
que també considera la comunitat receptora per treballar plegats la inclusió
social, aprofitant el valor de la diversitat i la complementarietat que aquest
fenomen pot aportar.
Com que l’Economia Social i Solidària és un moviment
compromès amb la solidaritat i la justícia social que lluita contra les
desigualtats socials, i, alhora, presenta una base social àmplia, dinàmica i
amb un sòlid component de compromís social, afavoreix que el cooperativisme
pugui esdevenir aquest agent polític de canvi i transformació en la mirada
envers aquests joves i en el fet d’impulsar estratègies per implicar la
participació activa de la societat organitzada en l’acollida, a més d’incidir
com a actor polític fort i articulat per denunciar la vulneració de drets de
ciutadania i els entrebancs que en dificulten l’acomodament a l’actual marc
legal, sobretot a la Llei d’estrangeria. Ens ofereix l’oportunitat de donar una
resposta a un problema social abordant la integralitat i la complementeriat de
formes jurídiques, de sectors productius i de models de governança, entre
d’altres. També brinda la possibilitat que els encaixos d’aliances i
d’intercooperació propiciïn que l’impacte no només afecti els col·lectius que
s’hi integrin, sinó la ciutadania en general i se situï en el centre de les
accions per mitjà de la sensibilització, el foment de la presa de consciència,
la lluita contra l’estigmatització per contrarestar el relat de la por i la
inseguretat, desconstruint i desmuntant els relats racistes i xenòfobs. En el
camí que aquesta estratègia té per a recórrer, s’ha de reforçar l’aposta per
l’emprenedoria amb processos que consolidin una ciutadania organitzada, activa
i garant de drets.
Un projecte a llarg
termini.
Estem parlant d’una proposta a mig i llarg termini, sent
plenament conscients que el volum d’arribada de menors s’incrementarà durant
aquest any i els propers. Per això seguirem treballant la immediatesa des de
les cooperatives expertes, teixint aliances amb les altres entitats del Tercer
Sector Social que estan treballant per fer front a la situació. Però la
definició d’un model d’acollida i acompanyament consolidat demanarà el temps
necessari per bastir-ne uns fonaments sòlids.
Si l’economia social i solidaria funciona com un laboratori
viu d’innovació social i la fortalesa i el sentit de les cooperatives i les
cooperativistes és “articular d’una manera justa persona, cooperativa i
societat” (Garcia J., 2017) ens hem d’esforçar en que aquesta estratègia
integral funcioni, garantir-ne els seus drets
de ciutadania i creure’ns que tenim la capacitat no només d’esdevenir un
país de destí sinó un país d’acollida on aquests infants i joves puguin créixer
i dur a terme el seus projecte de vida i, com tantes vegades ens han reclamat,
fer-ho acompanyats i no sols ni soles.