Article publicat a Catalunya Plural el 29 de setembre de 2023.
Ens trobem en una setmana important per a la política espanyola i catalana. L’intent d’investidura de Feijoo obre un cicle que continuarà amb l’encàrrec a Sánchez per formar govern i que culminarà, possiblement, amb la convocatòria de la repetició d’eleccions. Tot en clau espanyola, però evidentment el que acabi passant, donat el paper cabdal que jugaran els partits catalans, acabarà influint en el futur de la política catalana.
Les accions i escenificacions desenvolupades durant aquests dos darrers mesos pels partits a partir de l’aritmètica parlamentària, producte dels resultats de les eleccions del 23 de juliol, no ha fet més que rebaixar, si encara era possible, el nivell del debat i fer encara més gran l’enorme escletxa oberta amb la ciutadania. Recuperar la política més enllà de les formacions polítiques davant la desafecció i la desconnexió de bona part de la societat comença a ser una necessitat urgent per garantir una mínima qualitat democràtica.
La política és l’àmbit en què les decisions i les accions que afecten la societat es debaten, prenen i posen en pràctica. És un procés fonamental per a la convivència i el funcionament de les societats humanes. Entendre-la com una activitat que va més enllà dels partits, que interpel·la a la ciutadania, més enllà de votar a les eleccions, convidant-la a exercir la participació a través de la protesta pacífica i la implicació en organitzacions socials i cíviques o altres formes d’activisme polític és el primer pas per recuperar i dignificar la política.
Parlem d’un repte important i complex, però essencial per a una democràcia saludable, en el que les organitzacions socials han de tenir un paper clau. Cal aprofundir en la tasca de promoure la participació de la ciutadania en la presa de decisions polítiques i en els afers públics. Això inclou, per exemple, campanyes d’educació cívica, organització de debats i fòrums públics i la creació d’espais perquè els ciutadans expressin les seves opinions i preocupacions.
Les entitats socials també han de recuperar la capacitat de definir temes i agendes polítiques, forçant que el debat polític es centri en qüestions rellevants per a les persones i evitant que la política es desviï cap a temes partidistes o polaritzats. Cal fomentar també la transparència i la responsabilitat; les organitzacions socials han de vigilar l’actuació dels polítics i les institucions, exigir la transparència en la presa de decisions i promoure la responsabilitat davant de la ciutadania. Aquesta supervisió pot contribuir a millorar la confiança en el sistema polític.
Tot i la desafecció, els partits polítics són i seran una peça fonamental de la política. Per això, més enllà de la tasca de reflexió, revisió i refundació, si cal, que han de fer les estructures internes i les militàncies de les mateixes forces polítiques, les organitzacions socials han de buscar formes de col·laboració constructiva amb els partits per aportar solucions als problemes i promoure reformes importants. Fora bo potenciar el rol polític de les entitats, de manera que assoleixin el reconeixement per actuar com a intermediàries entre la ciutadania i els partits, facilitant el diàleg i la comunicació entre ambdues parts.
Cal aprofitar també el potencial que ofereixen les xarxes socials i els mitjans de comunicació per difondre els missatges que afavoreixin la transformació social i contribueixin a la mobilització de la societat a favor de les polítiques socials. Històricament, la comunicació ha estat una assignatura pendent per bona part del sector social. Però aprofitant la feina feta aquests darrers anys, s’ha de treure al màxim rendiment a aquells espais de debat i reflexió que encara no estiguin controlats i tutelats pels interessos partidistes.
Finalment, les entitats socials no han d’oblidar el que és la seva raó de ser i objectiu principal: impulsar la inclusió i actuar com a mirall d’una societat diversa. Això significa treballar per donar veu als col·lectius més vulnerables perquè siguin escoltats i tinguin influència real en la política.
Recuperar la política demanarà persistència i paciència. La (re)construcció de la confiança no serà un procés ràpid. Caldrà treballar amb mirada llarga i constància. Una manera de fer que, per altra banda, ha caracteritzat la trajectòria de la immensa majoria de les entitats socials del nostre país.
Article publicat a Catalunya Plural el 29 de setembre de 2023.