Escrit a dues mans amb Ariadna Alonso, de LabCoop, SCCL
La crisi de la immigració és una crisi moral de
les potències occidentals, incapaces de trobar solucions a les necessitats dels
migrants actuals, malgrat disposar de mitjans. Sobretot perquè bona part de les
crisis que afecten els països d’origen dels immigrants actuals són responsabilitat,
directa o indirecta, del seu passat, per exemple, colonitzador, i del present,
amb polítiques inequitatives que han agreujat més les desigualtats globals i
que no han fet res per modificar un statu quo que, en part, es basa en no
renunciar als privilegis que històricament han afavorit la seva hegemonia, a
costa de la misèria dels altres.
Noam Chomsky, 2017
Una
iniciativa propositiva.
La Sectorial d’Iniciativa
Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya agrupa a 150
cooperatives que des de la diversitat d’àmbits d’intervenció, dimensions i
trajectòries, comparteixen un model de gestió basat en el sense afany de lucre
i un sector d’activitat centrat en els serveis d’atenció a les persones. Aquest
treball compartit, que aviat celebrarà els vint-i-cinc anys de recorregut, ha
recollit durant tot aquest temps un bon seguit d’experiències d’intercooperació
i de projectes de col·laboració impulsats per la Sectorial per donar resposta a
les necessitats de les cooperatives i dels col·lectius de persones ateses.
És en aquesta tradició que
s’emmarca la iniciativa “Resposta global del cooperativisme davant l’arribada
d’adolescents i joves que migren sols”. A finals del 2018 s’anunciava la posada
en marxa d’aquest projecte, que té com objectiu
millorar la integració social i laboral dels menors, especialment quan arriben
a la majoria d’edat i surten del sistema de protecció a la infància i
adolescència, sense obviar la resposta immediata a l’arribada en forma de
centres d’acollida.
Cal
recordar en aquest sentit, que hi ha un seguit de cooperatives d’iniciativa
social que acrediten una llarga trajectòria en la gestió de centres i pisos per
a infants i joves del sistema de protecció de menors. Comptem així amb
l’expertesa per fer una primera aproximació de cooperatives com Eduvic, Suara,
Gedi, ISOM, Drecera, Actua o AEMA.
Una
realitat d’ara que no és nova.
L’arribada de joves migrants
no acompanyats és un repte per a la societat catalana i per a les
administracions públiques des del moment en que aquest menors i joves van
començar a arribar, ara fa quasi bé 25 anys. El primer “MENA” està documentat
al 1993 (Quiroga, Alonso, Soria, 2010). La migració de joves no acompanyats és,
també, d’abast europeu i és un fenomen transnacional i global: canvien els
orígens, canvien els noms del països d’acollida però les motivacions són molt similars
i impacten en les trajectòries biogràfiques dels joves: motivacions
econòmiques, millora de les expectatives socials i culturals, fugida de
conflictes bèl·lics o persecució per motius polítics, ètnics o religiosos o bé
fugida d’una situació familiar de conflicte important.
Tot i ser un fenomen que ve de
fa anys, entre el 2017 i el 2018 es va produir un punt d’inflexió per
l’increment exponencial d’arribades i pel col·lapse que va provocar en els
sistemes d’acollida i protecció de les administracions públiques.Davant aquesta
realitat, les cooperatives de la Sectorial van decidir fer un pas endavant.
El
cooperativisme en l’acollida.
El cooperativisme i l’Economia
Social i Solidària es caracteritzen per un conjunt de característiques i uns
valors socials inherents a la seva forma jurídica i activitat, com la promoció
de les relacions d’ intercooperació, la facilitat de la multiactivitat
empresarial i d’interès i el treball per la comunitat, entre molts d’altres, que
situen al cooperativisme com un agent que pot i vol esdevenir un interlocutor
actiu en les respostes articulades en l’acollida d’aquesta població.
A partir d’aquestes premisses,
la Sectorial d’Iniciativa Social es proposa elaborar una resposta des del
cooperativisme envers la inclusió sòcio-laboral dels menors que migren sols a
Catalunya; una estratègia pròpia davant les administracions públiques
corresponents, en tant que compromís i capacitat d’actuació del cooperativisme,
més enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja hi treballen. Per això
encarrega a LabCoop, cooperativa de segon grau que acull, forma i impulsa
projectes innovadors dins de l’ecosistema cooperatiu i experta en aquest tipus
de processos, l’acompanyament en el disseny d’una estratègia per a la inclusió
sòcio-laboral de menors migrants no acompanyats (MMNA). Pretenem analitzar les
oportunitats, les respostes i les sinergies que el cooperativisme, de manera
conjunta i global, des de les seves diferents branques i famílies, pot generar
en aquest terreny, obtenint com a resultat un model integral que doni resposta
a les necessitats d’urgència i prioritàries en l’ acollida d’aquest col·lectiu.
Quines poden ser les estratègies que el cooperativisme pot articular en
l’acollida integral dels joves migrants? Què podem fer en àmbits com
l’habitatge, l’ocupació i la inserció socioprofessional, la salut, la cohesió
social o la protecció dels drets de ciutadania, entre d’altres?
La definició d’aquesta
“estratègia cooperativa” s’ha temporalitzat en quatre fases, desenvolupant-se
actualment la primera:
Fase 1. Disseny d’una
estratègia cooperativa (desembre 2018 – setembre 2019)
• Exploració i anàlisi de
models d’acollida i dispositius transversals dins de l’ecosistema cooperatiu a
nivell internacional.
• Identificació, validació i
priorització dels eixos d’actuació en inclusió sòcio-laboral. Els eixos d’actuació
prioritaris des de la perspectiva transnacional, incidint en actuacions en els
països en destí, en relació amb l’acollida, i en origen, en relació amb la
prevenció i la sensibilització.
• Realització de la Trobada
Cooperativa amb la participació de persones membres de cooperatives de sectors
diversos prioritaris i de cooperatives formades majoritàriament per persones
adultes migrades. La trobada té com a finalitat recollir propostes concretes
per a cada eix d’actuació, compartir inquietuds i reptes entre les cooperatives
més directament preocupades per aquesta població i cooperatives i iniciar
l’articulació conjuntament amb totes les cooperatives que podrien formar part
d’aquesta estratègia integral.
Com a resultat,
s’obtindrà el document d’estratègia
d’actuació cooperativa per a la inclusió sociolaboral de MMNA on es recolliran
les propostes d’actuació, revisades i calendaritzades i també una proposta de
desenvolupament per fases al llarg de 2 anys i una orientació pressupostària de
les mateixes. El document serà un punt de partida per generar una primera prova
pilot, per continuar treballant des del cooperativisme com donar respostes a la
població de MMNA, així com per fer propostes d’intervenció a les diferents
administracions públiques.
• Creació del Consell
cooperatiu d’inclusió sociolaboral de MMNA a Catalunya, format per cooperatives
membres de la Sectorial i cooperatives d’altres sectors d’activitat i
interessades a seguir treballant amb i per aquesta població, i cooperatives
formades principalment per persones adultes migrades interessades en el paper
del cooperativisme davant els reptes de la migracions.
FASE 2. Posada en marxa d’una
prova pilot (maig 2019 – juliol 2020).
• Elaboració, disseny i
redacció del model d’inclusió sòcio-laboral del cooperativisme.
• Execució i avaluació d’una
prova pilot en un o dos eixos d’actuació, a escala catalana.
• Avaluació de resultats i
revisió de la prova pilot.
FASE 3. Implementació global
de l’estratègia (setembre 2020 – setembre 2021).
FASE 4. Avaluació d’impacte i
revisió de l’estratègia a quatre anys (octubre – desembre 2020).
Com es pot comprovar, estem
parlant d’una proposta a mig i llarg termini, sent plenament conscients que el
volum d’arribada de menors s’incrementarà durant aquest any i els propers. Per
això seguirem treballant la immediatesa des de les cooperatives expertes,
teixint aliances amb les altres entitats del Tercer Sector Social que estan
treballant per fer front a la situació. Però la definició d’un model d’acollida
i acompanyament consolidat demanarà el temps necessari per bastir-ne uns
fonaments sòlids.
Si l’economia social i
solidaria funciona com un laboratori viu d’innovació social i la fortalesa i el
sentit de les cooperatives i les cooperativistes és “articular d’una
manera justa persona, cooperativa i societat” (Garcia J., 2017) ens hem
d’esforçar en que aquesta estratègia integral funcioni, garantir-ne els seus
drets de ciutadania i creure’ns que
tenim la capacitat no només d’esdevenir un país de destí sinó un país
d’acollida on aquests infants i joves puguin créixer i dur a terme el seus
projecte de vida i, com tantes vegades ens han reclamat, fer-ho acompanyats i no
sols ni soles.