La crisi i les retallades quen’han derivat ha suposat que els temes vinculats a l’estat de benestar hagin
guanyat presència en els mitjans de comunicació durant els darrers temps.
Proliferen els reportatges que des diferents angles analitzen les conseqüències
de les dificultats econòmiques d’una bona part de la població, a més de ser ja
habituals les notícies relacionades.
Temes com el dret a l’habitatge
i el paper jugat per les entitats defensores dels drets dels usuaris han
aconseguit posicionar el seu missatge gràcies, entre d´altres coses, a potents
campanyes als mitjans i a les xarxes socials. També moltes entitats socials han
vist augmentar les seves aparicions parlant de la realitat que atenen i gaudint
de l’oportunitat de denunciar les situacions objecte de la seva tasca.
i el paper jugat per les entitats defensores dels drets dels usuaris han
aconseguit posicionar el seu missatge gràcies, entre d´altres coses, a potents
campanyes als mitjans i a les xarxes socials. També moltes entitats socials han
vist augmentar les seves aparicions parlant de la realitat que atenen i gaudint
de l’oportunitat de denunciar les situacions objecte de la seva tasca.
Aquests fets es valoren, d’entrada,
de manera positiva. Però sorgeixen algunes preguntes: Quin és el tractament que
se’n fa? L’augment ha suposat alguna cosa, ha provocat algun canvi?
de manera positiva. Però sorgeixen algunes preguntes: Quin és el tractament que
se’n fa? L’augment ha suposat alguna cosa, ha provocat algun canvi?
Tot i que l’especialització de
molts dels periodistes dedicats als temes socials es destacable, continuem
trobant-nos massa reportatges que tenen un enfocament simplista basat en el
tòpic o amb una idea prefixada que un darrere l’altre han anat reproduint els
diferents mitjans al llarg del temps. Molts responsables d’entitats o experts
han viscut l’experiència de participar en un reportatge i acabar descobrint que
el periodista ja el té definit i només espera que l’entrevistat digui allò que
reforci la seva tesi, sovint sense acceptar altres plantejaments.
molts dels periodistes dedicats als temes socials es destacable, continuem
trobant-nos massa reportatges que tenen un enfocament simplista basat en el
tòpic o amb una idea prefixada que un darrere l’altre han anat reproduint els
diferents mitjans al llarg del temps. Molts responsables d’entitats o experts
han viscut l’experiència de participar en un reportatge i acabar descobrint que
el periodista ja el té definit i només espera que l’entrevistat digui allò que
reforci la seva tesi, sovint sense acceptar altres plantejaments.
Un altra possibilitat, més
habitual del que seria desitjable, és la de que et diguin que allò que
expliques no vendrà bé. Coneixem i acceptem les regles del joc dels mitjans,
però de veritat hem de tractar la pobresa, la desigualtat o la injustícia amb
glamour?
habitual del que seria desitjable, és la de que et diguin que allò que
expliques no vendrà bé. Coneixem i acceptem les regles del joc dels mitjans,
però de veritat hem de tractar la pobresa, la desigualtat o la injustícia amb
glamour?
Pel que fa als canvis que estar
a la palestra ha suposat pel sector social, m’atreveixo a afirmar que pocs. La
presència s’ha incrementat exponencialment, però ha modificat moltes coses, ha
tingut efecte transformador? Certament poc. Segurament l’excessiva fragmentació
i atomització dels discurs hi té molt a veure. Però també hi influeix,
evidentment, molts dels plantejaments ideològics dels mitjans. En aquest
sentit, ressaltar només que la majoria presenten la notícia a partir de
l’increment de l’atenció donada per una determinada entitat a les persones que
en entrat en situació de pobresa, enlloc d’enfocar-la en el fet mateix de
l’existència de pobresa en una societat avançada com la nostra.
a la palestra ha suposat pel sector social, m’atreveixo a afirmar que pocs. La
presència s’ha incrementat exponencialment, però ha modificat moltes coses, ha
tingut efecte transformador? Certament poc. Segurament l’excessiva fragmentació
i atomització dels discurs hi té molt a veure. Però també hi influeix,
evidentment, molts dels plantejaments ideològics dels mitjans. En aquest
sentit, ressaltar només que la majoria presenten la notícia a partir de
l’increment de l’atenció donada per una determinada entitat a les persones que
en entrat en situació de pobresa, enlloc d’enfocar-la en el fet mateix de
l’existència de pobresa en una societat avançada com la nostra.