Publicat a:
El procés
cap a la independència que estem vivint, ha provocat debats paral·lels i
abundants reflexions en torn a diferents temes. Un d’ells és el model de país i
de societat en la qual hem d’emmirallar-nos per construirla Catalunya del futur.
Massachusetts, Puerto Rico o els països nòrdics han estat proposats com a
possibles referències.
cap a la independència que estem vivint, ha provocat debats paral·lels i
abundants reflexions en torn a diferents temes. Un d’ells és el model de país i
de societat en la qual hem d’emmirallar-nos per construir
Massachusetts, Puerto Rico o els països nòrdics han estat proposats com a
possibles referències.
Ara tres
economistes de renom, Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig, aporten
noves i suggerents propostes al seu llibre Com Àustria o Dinamarca.La
Catalunya possible. En ell els autors estableixen un llistat de vuit països europeus que
per dimensions, població i nivell econòmic es poden comparar amb el nostre
país. Vuit estats que poden servir com a camí a seguir o si més no, mirar
d’aprendre’n: Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, els Països
Baixos, Suècia i Suïssa.
economistes de renom, Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig, aporten
noves i suggerents propostes al seu llibre Com Àustria o Dinamarca.
Catalunya
per dimensions, població i nivell econòmic es poden comparar amb el nostre
país. Vuit estats que poden servir com a camí a seguir o si més no, mirar
d’aprendre’n: Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, els Països
Baixos, Suècia i Suïssa.
Històricament,
Catalunya sempre ha mirat cap a Europa. Ara, a l’hora de definir els models
social, polític i econòmic del futur estat català, aquestes nacions ofereixen
aspectes interessants. Amb diferències evidents, comparteixen alguns trets
característics. Són societats força cohesionades, amb més equilibri social. Les
diferències entre rics i pobres no són tan grans com a Espanya i la força
resideix a una potent i formada classe mitjana. A més, tenen una visió global
de la societat; com diuen els autors, “no hi ha un món polític, un món sindical
o un món empresarial …, tot és el mateix, tot està interrelacionat”. Són
societats compactes i amb una forta implicació i participació. La idea de
comunitat està arrelada i aquets fet es
tradueix en alts nivells de compliment amb les obligacions, com ara pagar
impostos i no defraudar.
Catalunya sempre ha mirat cap a Europa. Ara, a l’hora de definir els models
social, polític i econòmic del futur estat català, aquestes nacions ofereixen
aspectes interessants. Amb diferències evidents, comparteixen alguns trets
característics. Són societats força cohesionades, amb més equilibri social. Les
diferències entre rics i pobres no són tan grans com a Espanya i la força
resideix a una potent i formada classe mitjana. A més, tenen una visió global
de la societat; com diuen els autors, “no hi ha un món polític, un món sindical
o un món empresarial …, tot és el mateix, tot està interrelacionat”. Són
societats compactes i amb una forta implicació i participació. La idea de
comunitat està arrelada i aquets fet es
tradueix en alts nivells de compliment amb les obligacions, com ara pagar
impostos i no defraudar.
Un altre
aspecte compartit és la importància i el protagonisme que es dona a l’educació.
Una educació, per cert, fonamentalment pública. Els mestres i educadors estan
reconeguts i valorats socialment i la qualitat de l’escola s’entén com un valor
de país, que lluny de consolidar diferències i reforçar elits, persegueix
l’equitat.
aspecte compartit és la importància i el protagonisme que es dona a l’educació.
Una educació, per cert, fonamentalment pública. Els mestres i educadors estan
reconeguts i valorats socialment i la qualitat de l’escola s’entén com un valor
de país, que lluny de consolidar diferències i reforçar elits, persegueix
l’equitat.
Evidentment,
la independència no serà garantia de res. Però propostes com aquestes són
il·lusionants. Com ja he escrit en articles anteriors, em consta que hi ha
força gent pensant i dissenyant els models socials, més enllà de les
estructures d’estat, dela
Catalunya de demà. Mirar
d’assemblar-se a algun dels països més rics, desenvolupats i equitatius del món
és engrescador. Copiem tant com calgui. A l’empresa ho van entendre fa temps i
van inventar un mot, benchmarking, per definir el procés de copiar els mètodes
del millor per assolir els objectius.
la independència no serà garantia de res. Però propostes com aquestes són
il·lusionants. Com ja he escrit en articles anteriors, em consta que hi ha
força gent pensant i dissenyant els models socials, més enllà de les
estructures d’estat, de
Catalunya
d’assemblar-se a algun dels països més rics, desenvolupats i equitatius del món
és engrescador. Copiem tant com calgui. A l’empresa ho van entendre fa temps i
van inventar un mot, benchmarking, per definir el procés de copiar els mètodes
del millor per assolir els objectius.
Catalunya
té tradició en conèixer i imitar les bones experiències de fora. I això, sumat
a les pròpies capacitats, obre interessants perspectives.
té tradició en conèixer i imitar les bones experiències de fora. I això, sumat
a les pròpies capacitats, obre interessants perspectives.