Publicat a:
Entre les diferents
interpretacions, més o menys interessades, dels resultats de les eleccions al
Parlament de Catalunya, n’hi ha una força compartida per la majoria dels
analistes. El poble català ha optat, majoritàriament, per continuar endavant en
el camí cap a la independència, però expressant també la voluntat que el
lideratge que condueixi fins a l’objectiu sigui compartit entre les diferents
forces polítiques i socials.
Més enllà del fet, ja
assumit pels seus responsables, que la campanya presentant al President com un
messies ha estat una immensa equivocació, cal posar l’èmfasi en que la
principal errada de càlcul la va cometre CiU després de la manifestació de
l’onze de setembre en entendre que Mas s’havia de posar al capdavant del procés
iniciat i convidar al poble a seguir-lo.
assumit pels seus responsables, que la campanya presentant al President com un
messies ha estat una immensa equivocació, cal posar l’èmfasi en que la
principal errada de càlcul la va cometre CiU després de la manifestació de
l’onze de setembre en entendre que Mas s’havia de posar al capdavant del procés
iniciat i convidar al poble a seguir-lo.
Ben al contrari, sembla
clar que els assistents a aquella manifestació reclamaven justament que el seus
representants polítics es posessin al seu costat per caminar plegats cap als
objectius desitjats.
clar que els assistents a aquella manifestació reclamaven justament que el seus
representants polítics es posessin al seu costat per caminar plegats cap als
objectius desitjats.
L’ensopegada de CiU en
quant a pèrdua d’escons, que no en la victòria electoral, ha coincidit amb el
creixement de les formacions d’esquerra, especialment ERC, però també ICV i les
CUP. Partits progressistes que amb diferències, comparteixen territoris i
imaginaris comuns pel que fa a la participació, la democràcia i als models de
lideratge.
quant a pèrdua d’escons, que no en la victòria electoral, ha coincidit amb el
creixement de les formacions d’esquerra, especialment ERC, però també ICV i les
CUP. Partits progressistes que amb diferències, comparteixen territoris i
imaginaris comuns pel que fa a la participació, la democràcia i als models de
lideratge.
Un altre tret comú
d’aquests partits son les propostes en polítiques socials. Amb diferències
també, l’esquerra catalana defensa models educatius, sanitaris i de serveis
socials similars i ho fan en proximitat i complicitat, i sovint referències
comuns, al cooperativisme, a l’associacionisme i als moviments socials de
defensa de drets.
d’aquests partits son les propostes en polítiques socials. Amb diferències
també, l’esquerra catalana defensa models educatius, sanitaris i de serveis
socials similars i ho fan en proximitat i complicitat, i sovint referències
comuns, al cooperativisme, a l’associacionisme i als moviments socials de
defensa de drets.
Són justament aquests
moviments els que han fet del lideratges col·lectius i la força de la suma la
clau de la seva capacitat transformadora, aplicant en molts casos aquest model
a la gestió dels serveis de titularitat pública.
moviments els que han fet del lideratges col·lectius i la força de la suma la
clau de la seva capacitat transformadora, aplicant en molts casos aquest model
a la gestió dels serveis de titularitat pública.
L’ésser humà tendeix a
buscar el suport i la protecció dels altres en moments de dificultat. Catalunya
no és més que la suma dels ciutadans que hi viuen i que ara, davant els reptes
que tenen davant, sembla que han optat per fer-los front fent pinya, fugint de
personalismes.
buscar el suport i la protecció dels altres en moments de dificultat. Catalunya
no és més que la suma dels ciutadans que hi viuen i que ara, davant els reptes
que tenen davant, sembla que han optat per fer-los front fent pinya, fugint de
personalismes.
L’encàrrec està fet; ara
toca veure si els nostres representants estaran a l’alçada de la seva gent.
toca veure si els nostres representants estaran a l’alçada de la seva gent.