Estem
vivint les conseqüències immediates de la pandèmia i de la crisi que aquesta
genera al conjunt de la societat. Una crisi inèdita i desconeguda, que afecta
de manera global i manté confinada a més de la meitat de la població mundial. Ens
movem dia a dia, gairebé hora a hora, mirant d’assimilar les diferents
derivades que la situació genera: mèdiques, socials, polítiques, personals.
Fent
front a l’emergència, en primer línia, tenim a les professionals de la salut,
per a les quals no hi haurà prou paraules de reconeixement i agraïment. Però
també, com ja s’ha dit sobradament, altres sectors estan aportant el seu gra de
sorra. Aquest és el cas de milers de professionals dels sector social que
continuen al peu del canó. El front social treballant al costat del front
sanitari. Cal fer també explícit, i així ho hem reclamat als responsables
polítics i als mitjans de comunicació, el reconeixement a les professionals i a
les entitats que, malgrat la situació extraordinàriament complexa, estan treballant
permanentment per atendre als col·lectius més vulnerables i garantir la
cobertura dels drets socials de la ciutadania.
Entre el
conjunt d’entitats i empreses del sector social i d’atenció a les persones,
estan tenint un paper clau les cooperatives d’iniciativa social, tant pel pes
que tenen en la majoria d’àmbits d’intervenció, com el lideratge que estan
exercint en molts d’ells. Des del primer dia de la crisi, des de la Sectorial
d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya hem
mirat de coordinar les accions i de mantenir informades a les nostres
cooperatives. Així ens hem centrat en establir un canal intensiu de comunicació
interna amb les cooperatives per detectar necessitats específiques, actualitzar
permanent la normativa derivada de l’emergència i vehicular la interlocució amb
responsables polítics i la comunicació externa
Un 75% de
les professionals de les cooperatives socials ho fan en l’àmbit de l’atenció
directa, garantint l’atenció a persones especialment vulnerables, serveis
residencials, o d’atenció domiciliària, entre d’altres. Serveis que no es poden
aturar i s’han de garantir; de la mateixa manera que cal garantir la seguretat
física de les professionals. Parlem de pressió màxima per necessitat d’atenció
en situació d’alta complexitat. En aquest sentit, el teletreball no és una
mesura que es pugui generalitzar.
Cal tenir
en compte, però, que les mesures preventives que s’estan prenent, i aquelles
que no s’han pres i caldrà prendre, tenen un impacte enorme en el nostre sector
d’activitat. Parlem del tancament de part dels serveis que gestionem. Centres
de dia, centres oberts, centres ocupacionals, centres de desenvolupament i
atenció precoç, serveis educatius vinculats a les escoles, serveis prelaborals
i molts d’altres. Tancaments que hem assumit, evidentment, com a necessaris,
però que tenen un impacte organitzatiu i econòmic directe sobre les nostres
cooperatives i sobre les persones que hi treballen.
A més, en
la majoria dels serveis el tancament no ha implicat que s’hagi deixat de
treballar amb les persones usuàries. Ben al contrari, les cooperatives s’han
organitzat per fer seguiment de casos, acompanyament de persones i atenció
telemàtica. Tot amb importants esforços de reorganització i en alguns casos,
amb costos afegits.
Les
cooperatives socials, igual que en conjunt dels sector social, necessitarà
suport i respostes. Sovint s’oblida que, més enllà de la nostra clara dimensió
social, som també un sector econòmic clau a les ciutats i territoris, generador
d’ocupació i creador de riquesa. Estem parlant de prop de 3.000 entitats i
empreses de l’Economia Social amb gairebé 100.000 persones contractades. No és
poca cosa.
Com a
Sectorial hem vehiculat la incidència política i mediàtica a través de la
nostra entitat sectorial de referència, la Confederació Empresarial del Tercer
Sector Social de Catalunya, que presidim des de fa cinc anys. La crisi que
estem vivint ha tingut un impacte immediat i duríssim sobre els aspectes
laborals i organitzatius del sector, fet que ha posat en primer pla la dimensió
socioempresarial del Tercer Sector Social i la necessitat de disposar d’eines
de gestió i representació de caràcter empresarial per donar resposta als
diferents fronts que ens afecten.
La
interlocució amb el Govern i el conjunt de les administracions públiques s’ha
centrat en aspectes com garantir el manteniment de concerts i contractes de
serveis, amb el pagament íntegre dels mateixos, assegurar la liquiditat de les
cooperatives mitjançant el cobrament de factures pendents i compliment
escrupolós de pagaments futurs, la dotació suficient i ràpida de material d’autoprotecció individual
bàsic i especialitzat per a les professionals i la necessitat de començar a
treballar per l’endemà amb un pla de xoc pel Tercer Sector Social i pel conjunt
de l’Economia Social.
Perquè cal no oblidar que aquesta crisi impacta
sobre un sector que ja estava tocat, amb poca
capacitat de resistència a nivell econòmic, després de deu anys
d’infrafinançament i de retallades. El virus ens ha trobat baixos de defenses.
Per això necessitarem mesures que permetin resistir la crisi en les millors
condicions per fer-hi front i que no en surti encara més afeblit. Cal vèncer al
virus i cal sortir-ne més forts. És hora de posar a les persones, a les seves
necessitats i al bé comú per davant dels interessos de la macroeconomia, de
l’especulació i del guany individual. I també, temps hi haurà, caldrà recordar
que quan advertíem que la qualitat dels serveis d’atenció a les persones i els
drets socials estaven en perill, no parlàvem per parlar.
La crisi
sanitària vindrà seguida d’una crisi econòmica i social. Un cop més, com en
totes les crisis que ha passat aquest país, el cooperativisme i el conjunt de
l’economia social té una oportunitat per explicar-se i fer arribar a la
ciutadania el model social que defensa, aprofitant que potser, la situació
viscuda implicarà en moltes persones un important canvi de prioritats i de
visió del món i de la vida.