Publicat a:
Darrerament
estem assistint a diferents i importants moviments en torn a l’articulació dels
models vinculats a l’Empresa Social. Són accions impulsades des del propi
sector, però també des de les administracions publiques i partits polítics, amb
l’objectiu de definir i regular l’entorn de l’Economia Social i promoure aquest
tipus d’empresa dins de l’economia
catalana. Una opció d’empesa que aprofundeix en la qualitat del treball,
disminueix les desigualtats i genera ocupació de qualitat; i que també permet
facilitar nous espais de col·laboració públic-social entre les empreses de l’Economia
Social i les administracions públiques. Tot això pot suposar una gran
oportunitat per les cooperatives, les entitats del tercer sector amb activitat
econòmica i empresarial i les altres formes de l’Economia Social. Cal, però, que
no ens adormim i que no permetem que altres ens furtin el concepte i el model.
estem assistint a diferents i importants moviments en torn a l’articulació dels
models vinculats a l’Empresa Social. Són accions impulsades des del propi
sector, però també des de les administracions publiques i partits polítics, amb
l’objectiu de definir i regular l’entorn de l’Economia Social i promoure aquest
tipus d’empresa dins de l’economia
catalana. Una opció d’empesa que aprofundeix en la qualitat del treball,
disminueix les desigualtats i genera ocupació de qualitat; i que també permet
facilitar nous espais de col·laboració públic-social entre les empreses de l’Economia
Social i les administracions públiques. Tot això pot suposar una gran
oportunitat per les cooperatives, les entitats del tercer sector amb activitat
econòmica i empresarial i les altres formes de l’Economia Social. Cal, però, que
no ens adormim i que no permetem que altres ens furtin el concepte i el model.
Aquests
moviments no han sorgit del no res. Responen, entre d’altres fets, als vents
que ens arriben d’Europa orientats a la promoció d’aquest tipus d’empresa. La
Unió Europea, a través de l’estratègia 2020, aposta per les empreses socials
per tal de crear una societat més inclusiva i proposa una definició general
dels criteris que han de complir. L’any 2011, la Comissió Europea va decidir
potenciar-les activament a través del que es va anomenar Social Business Initiative, on es deia que una Empresa Social “opera proveint béns i serveis en el
mercat de forma emprenedora i de vegades innovadora i usa els seus excedents
principalment per assolir objectius socials. Es governa de forma oberta i
democràtica i, en particular, involucra empleats, consumidors i grups d’interès
per les seves activitats comercials”. Més recentment, l’octubre del 2016, en
el document Social Enterprises and the
social economy going forward. A call for action from the commission Expert
Group on Social Entrepreneurship (GECES)”, es recomana explícitament, que
per tal de crear i desenvolupar un ecosistema on puguin créixer, cal crear un
marc legal per les empreses socials.
Però,
què és una Empresa Social? Els valors i principis de l’Economia Social
acostumen a ser el context de referència de la definició d’Empresa Social, conjugant
elements tradicionals de l’empresa i de l’Economia Social, que afecten
especialment a l’objecte social, la motivació econòmica i els models de gestió
d’aquest tipus de organitzacions. Així, una possible definició seria la que
incorpora de manera diferenciada criteris econòmics i socials. Pel que fa a la
dimensió econòmica, parlaríem d’activitat contínua de producció de béns i/o
venda de servei, d’alt grau d’autonomia, d’un nivell significatiu de risc
econòmic i d’una quantitat mínima de treball remunerat. I en referència a la
dimensió social, objectiu explícit de beneficiar la comunitat, iniciativa
llançada per un grup de ciutadans, poder de decisió no basat en la propietat
del capital, caràcter participatiu, que involucra diferents parts afectades per
l’activitat i distribució de beneficis limitada.
moviments no han sorgit del no res. Responen, entre d’altres fets, als vents
que ens arriben d’Europa orientats a la promoció d’aquest tipus d’empresa. La
Unió Europea, a través de l’estratègia 2020, aposta per les empreses socials
per tal de crear una societat més inclusiva i proposa una definició general
dels criteris que han de complir. L’any 2011, la Comissió Europea va decidir
potenciar-les activament a través del que es va anomenar Social Business Initiative, on es deia que una Empresa Social “opera proveint béns i serveis en el
mercat de forma emprenedora i de vegades innovadora i usa els seus excedents
principalment per assolir objectius socials. Es governa de forma oberta i
democràtica i, en particular, involucra empleats, consumidors i grups d’interès
per les seves activitats comercials”. Més recentment, l’octubre del 2016, en
el document Social Enterprises and the
social economy going forward. A call for action from the commission Expert
Group on Social Entrepreneurship (GECES)”, es recomana explícitament, que
per tal de crear i desenvolupar un ecosistema on puguin créixer, cal crear un
marc legal per les empreses socials.
Però,
què és una Empresa Social? Els valors i principis de l’Economia Social
acostumen a ser el context de referència de la definició d’Empresa Social, conjugant
elements tradicionals de l’empresa i de l’Economia Social, que afecten
especialment a l’objecte social, la motivació econòmica i els models de gestió
d’aquest tipus de organitzacions. Així, una possible definició seria la que
incorpora de manera diferenciada criteris econòmics i socials. Pel que fa a la
dimensió econòmica, parlaríem d’activitat contínua de producció de béns i/o
venda de servei, d’alt grau d’autonomia, d’un nivell significatiu de risc
econòmic i d’una quantitat mínima de treball remunerat. I en referència a la
dimensió social, objectiu explícit de beneficiar la comunitat, iniciativa
llançada per un grup de ciutadans, poder de decisió no basat en la propietat
del capital, caràcter participatiu, que involucra diferents parts afectades per
l’activitat i distribució de beneficis limitada.
Com
es pot comprovar, aquests tipus de definicions apel·len directament, entre
d’altres, a les empreses i entitats que avui configuren el tercer sector social
amb activitat econòmica i empresarial, en les seves diferents formes
jurídiques. És per això que les entitats de tercer nivell del sector (La
Confederació i La Taula) han apostat per constituir, al costat de les
plataformes representatives del cooperativisme, el mutualisme, l’economia
solidària i l’associacionisme cultural, una organització de quart nivell que
les agrupi. Així, abans de l’estiu es constituirà i presentarà Economia Social Catalunya, associació
que neix amb l’objectiu de promocionar i projectar els valors de l’Economia
Social al nostre país.
es pot comprovar, aquests tipus de definicions apel·len directament, entre
d’altres, a les empreses i entitats que avui configuren el tercer sector social
amb activitat econòmica i empresarial, en les seves diferents formes
jurídiques. És per això que les entitats de tercer nivell del sector (La
Confederació i La Taula) han apostat per constituir, al costat de les
plataformes representatives del cooperativisme, el mutualisme, l’economia
solidària i l’associacionisme cultural, una organització de quart nivell que
les agrupi. Així, abans de l’estiu es constituirà i presentarà Economia Social Catalunya, associació
que neix amb l’objectiu de promocionar i projectar els valors de l’Economia
Social al nostre país.
No
ho oblidem, doncs: l’Empresa Social som nosaltres! Som les entitats socials
sense ànim de lucre, les cooperatives socials, els centres especials de
treball, les empreses d’inserció, les que al costat de les altres formes de
l’economia social, constituirem el gruix del model d’Empresa Social catalana.
Sense perjudici que altres formes jurídiques vulguin adoptar les nostres
pràctiques a nivell de governança i gestió empresarial. Benvinguts seran si
compleixen els criteris establerts.
ho oblidem, doncs: l’Empresa Social som nosaltres! Som les entitats socials
sense ànim de lucre, les cooperatives socials, els centres especials de
treball, les empreses d’inserció, les que al costat de les altres formes de
l’economia social, constituirem el gruix del model d’Empresa Social catalana.
Sense perjudici que altres formes jurídiques vulguin adoptar les nostres
pràctiques a nivell de governança i gestió empresarial. Benvinguts seran si
compleixen els criteris establerts.
Però
no ens despistem; no seria el primer cop que altres amb interessos purament
lucratius s’apropien dels nostres valors i models per netejar-se la cara.
no ens despistem; no seria el primer cop que altres amb interessos purament
lucratius s’apropien dels nostres valors i models per netejar-se la cara.