La Confederació, Patronal del TercerSector Social de Catalunya, participa actualment en set negociacions
col·lectives del sector social i educatiu: Lleure educatiu, Atenció domiciliària, Acció social amb infants, joves, famílies
i d’altres en situació de risc, Escoles d’educació especial,
Associacions
per a centres de formació, rehabilitació, orientació, valoració, autonomia
personal, protecció i atenció a discapacitats, Tallers per a discapacitat
intel·lectual o trastorn mental i Centres de desenvolupament
infantil i atenció precoç.
Aquest fet, per si mateix, ja és una bona notícia en
una època en que es negocien pocs convenis i en que l’aposta per la regulació
laboral dels sectors com a base de la seva estructuració sembla haver passat a
millor vida. I aquest mèrit cal que es reconegui, a parts iguals, tant a les
organitzacions empresarials com als sindicats.
una època en que es negocien pocs convenis i en que l’aposta per la regulació
laboral dels sectors com a base de la seva estructuració sembla haver passat a
millor vida. I aquest mèrit cal que es reconegui, a parts iguals, tant a les
organitzacions empresarials com als sindicats.
El cooperativisme d’iniciativa social, al costat de la
resta d’entitats del tercer sector, està present en tots aquests processos
formant part del equips negociadors de La Confederació i contribuint amb les aportacions
de les cooperatives que actuen en aquests àmbits d’activitat.
resta d’entitats del tercer sector, està present en tots aquests processos
formant part del equips negociadors de La Confederació i contribuint amb les aportacions
de les cooperatives que actuen en aquests àmbits d’activitat.
La participació del cooperativisme en l’articulació i
estructuració d’associacions empresarials i negociacions col·lectives de sector
és un camí iniciat fa molts anys i respon a la voluntat de participar i incidir
en les regulacions laborals que afecten a la seva activitat i als professionals
implicats.
estructuració d’associacions empresarials i negociacions col·lectives de sector
és un camí iniciat fa molts anys i respon a la voluntat de participar i incidir
en les regulacions laborals que afecten a la seva activitat i als professionals
implicats.
Tot i això, sovint sorgeixen preguntes que ho posen en
qüestió: han de participar les
cooperatives en processos de negociació col·lectiva quan la seva identitat
passa per la figura del soci de treball i l’autoregulació a nivell laboral? han
d’implicar-se les cooperatives en processos de representació patronal i
empresarial?
qüestió: han de participar les
cooperatives en processos de negociació col·lectiva quan la seva identitat
passa per la figura del soci de treball i l’autoregulació a nivell laboral? han
d’implicar-se les cooperatives en processos de representació patronal i
empresarial?
El debat a l’entorn aquestes qüestions incideix
directament en un dels elements claus de les cooperatives de treball del segle
XXI: la voluntat de ser reconegudes com a empreses de present i futur que
aporten valors diferencials a l’economia productiva.
directament en un dels elements claus de les cooperatives de treball del segle
XXI: la voluntat de ser reconegudes com a empreses de present i futur que
aporten valors diferencials a l’economia productiva.
Des del cooperativisme social proposem enfocar-ho a
partir de la realitat; una realitat que ens diu que la construcció del sistema
de serveis socials del nostre país ha estat protagonitzat, fonamentalment, per les
entitats i empreses de l’economia social que, des de la voluntat de donar
servei als col·lectius més vulnerables, han fet propostes empresarials
innovadores. Es tracta d’empreses que han sabut conjugar la qualitat en el
serveis d’atenció a les persones amb l’eficiència i la viabilitat empresarial.
partir de la realitat; una realitat que ens diu que la construcció del sistema
de serveis socials del nostre país ha estat protagonitzat, fonamentalment, per les
entitats i empreses de l’economia social que, des de la voluntat de donar
servei als col·lectius més vulnerables, han fet propostes empresarials
innovadores. Es tracta d’empreses que han sabut conjugar la qualitat en el
serveis d’atenció a les persones amb l’eficiència i la viabilitat empresarial.
L’associacionisme empresarial no ha estat un excepció
i ja als primers convenis col·lectius
i ja als primers convenis col·lectius
negociats hi van ser presents les
cooperatives i les entitats. La seva participació va contribuir a regular
un sector que, fins llavors, treballava des del voluntariat i la no existència
de regles del joc. Es va aconseguir millorar i dignificar les condicions
dels professionals a l’hora que es forçava a les administracions públiques
(principals contractants de serveis) a dotar econòmicament els projectes de
manera suficient, convertint un sector emergent en una realitat econòmica de
primera magnitud.
Una de les claus de l’èxit del procés va ser, sens
dubte, la doble visió que com a part empresarial aportàvem des de les
organitzacions, perseguint alhora bones condicions de treball pels professionals
i la sostenibilitat econòmica dels projectes i les empreses.
dubte, la doble visió que com a part empresarial aportàvem des de les
organitzacions, perseguint alhora bones condicions de treball pels professionals
i la sostenibilitat econòmica dels projectes i les empreses.
Per altra banda, en el cas de les cooperatives, l’existència
dels convenis col·lectius de sector va resultar útil com a marc de
referència a l’hora d’establir les condicions del règim de treball dels socis,
a banda de ser la norma d’aplicació per a les persones amb contracte
de treball.
dels convenis col·lectius de sector va resultar útil com a marc de
referència a l’hora d’establir les condicions del règim de treball dels socis,
a banda de ser la norma d’aplicació per a les persones amb contracte
de treball.
Tots aquests elements continuen sent vàlids i vigents
avui, amb l’afegit que el duríssim entorn de crisi, retallades i ajustos
pressupostaris està generant importants tensions en el sector d’atenció a les
persones i el qüestionament de l’estat de benestar tal i com l’hem entès fins
ara. La situació, producte de les dificultats econòmiques de les
administracions públiques i de l’augment de les necessitats socials dels
col·lectius més perjudicats per la crisi, exigeix, a més dels esforços que les
cooperatives i entitats hauran de fer, aprofundir en el treball conjunt per
defensar de manera col·lectiva la seva viabilitat, vetllant per la qualitat de
l’ocupació generada i del serveis gestionats.
avui, amb l’afegit que el duríssim entorn de crisi, retallades i ajustos
pressupostaris està generant importants tensions en el sector d’atenció a les
persones i el qüestionament de l’estat de benestar tal i com l’hem entès fins
ara. La situació, producte de les dificultats econòmiques de les
administracions públiques i de l’augment de les necessitats socials dels
col·lectius més perjudicats per la crisi, exigeix, a més dels esforços que les
cooperatives i entitats hauran de fer, aprofundir en el treball conjunt per
defensar de manera col·lectiva la seva viabilitat, vetllant per la qualitat de
l’ocupació generada i del serveis gestionats.
Aquesta defensa col·lectiva passa, d’entre altres,
per fórmules de negociació i acord innovadores i valentes que permetin garantir
el que entre tots hem construït.