Article publicat a Catalunya Plural el 4 de juny de 2024.
Ara fa poc més de vint-i-dos anys, la cantant andalusa Rosa López arribava al zenit de la seva carrera representant a Espanya al Festival d’Eurovisió celebrat a Estònia, interpretant la cançó “Europe’s living a celebration”. Recordant aquella enganxosa melodia, poso títol a aquest article que pretén reflexionar sobre la situació del vell continent a pocs dies de les eleccions al Parlament Europeu.
De manera cíclica, cada cinc anys es repeteix el mateix guió. Comença amb la convocatòria d’eleccions als diferents estats per escollir els 720 diputats (61 d’espanyols), que representaran a gairebé 450 milions de persones de 27 països i continua amb l’activació de la campanya comunicativa per posar en valor les institucions europees i mirar de convèncer a l’electorat de la importància de votar a uns eurodiputats que decideixen coses transcendentals per a la seva vida quotidiana. El problema és que tot això es posa en marxa després de seixanta mesos que poca informació hem tingut de l’activitat concreta dels candidats i candidates que es presenten per ser votats en aquell moment.
Malgrat la importància de la política europea en alguns assumptes, l’activitat de l’eurocambra i de la resta d’òrgans de la Unió és una gran desconeguda per bona part de la ciutadania. Resulta entre curiós i angoixant veure els esforços de les diferents candidatures per explicar tota la feina feta i els resultats aconseguits. Fora bo revisar els mecanismes de comunicació i pedagogia, més enllà d’oficines i delegacions, per millorar el coneixement i la vinculació de les societats espanyola i catalana amb les institucions europees.
Només cal repassar l’índex de participació a les darreres convocatòries per entendre el fenomen de l’euroescepticisme. L’any 2019 va ser d’un 60,73%, dada que tot i no ser extraordinària, millorava clarament els resultats del 2014 (43,81%), del 2009 (44,87%) i del 2004 (45,14%). Cal tenir en compte que l’any 2019 les votacions es van fer coincidir amb eleccions locals, fet que sens dubte va afavorir la participació. La mitjana global de totes les eleccions europees celebrades a Espanya és del 54,99%.
Què passarà a les eleccions del proper diumenge 9 de juny? La història ens explica que la situació de la política de cada nació té incidència directa sobre les eleccions europees. Aquest element, afegit al que a nivell espanyol i català ens trobem immersos en una crisi evident de desafecció i desconnexió de la ciutadania envers els partits polítics, fa pensar que no hauríem de ser molt optimistes respecte a la millora de l’índex de participació. De fet, aquesta relació de vasos comunicants és un dels aspectes que mostren la feblesa del projecte europeu. Malgrat les declaracions solemnes a favor de la unitat, la realitat i els interessos particulars de cada país acaben imposant-se, la majoria de les vegades, als objectius comuns. Ja fa anys que la quimera dels Estats Units d’Europa va deixar d’estar a l’agenda dels líders europeus. Avui el focus es centra en mirar de garantir la unitat d’acció en aquells temes estratègics que sigui possible.
Tal i com comentava, la distància de la població respecte a la política es una realitat a la que cal fer front. Una situació que es fa més gran quan la mirada es dirigeix a les llunyanes Brussel·les i Estrasburg. I més quan es visualitza una Europa que defensa els interessos de les elits socials i econòmiques. Avui la situació es fa encara més complexa davant la possibilitat que l’extrema dreta copi més poder. La polarització és un fenomen que s’estén i que cal gestionar. Tal i com explica el politòleg Toni Rodon en el seu darrer llibre “Qui no vulgui pols…”: “En la llarga mirada de la història, veiem que de fet una mica de polarització, sigui ideològica o emocional, permet desencallar determinats canvis i fa reaccionar al poder, sobretot quan l’elit pateix per la seva cadira”.
Finalment no cal oblidar que de manera global, fins i tot més enllà dels 27, el vell continent ha anat perdent aquest darrers anys força i influència en el tauler de la política internacional. La Unió Europea es troba immersa en diferents crisis de caràcter militar, energètica, econòmica i política i el nou Europarlament es posarà en marxa en un context geopolític més complex que mai. Conflictes i fronts com la guerra d’Ucraïna, les amenaces de Rússia, la rivalitat amb la Xina, els atacs d’Israel sobre la població palestina o les relacions amb l’Amèrica Llatina seguiran sobre la taula el dia 10 i posaran a prova la capacitat de les institucions europees.
Is Europe living a celebration? Sembla que no. Més aviat Europe is living a critical moment. Tot i que el tòpic diu que unes eleccions són la festa de la democràcia, les del 9 de juny arriben en un moment especialment delicat i transcendental en el que estarà en joc el present i futur de la Unió Europea.