Empreses
familiars que veuen trencada la cadena del relleu generacional, empresaris que
volen retirar-se sense liquidar el negoci o plantilles senceres que davant la
crisi decideixen apostar per la seva feina. Cada cop més trobem a Catalunya
exemples de projectes empresarials amb formes jurídiques clàssiques que
asseguren la seva supervivència a partir de la transformació en
cooperativa. 
En aquestes
experiències trobem que el pas a cooperativa ha implicat que els treballadors
adquireixin responsabilitats individuals i col·lectives, assumeixin riscos i
passin a controlar el seu futur. I la dinàmica participativa que el model
demana, ha generat més motivació i cohesió de l’equip, millora de la
productivitat i dels resultats econòmics.  
En el cas de
les associacions o altres formes jurídiques associatives, no existeixen tantes
experiències. Però els darrers anys, el desenvolupament de la col·laboració
entre les administracions públiques i la iniciativa social mitjançant la
prestació de serveis en forma de concertació, contracte o convenis ha suposat
un canvi important en el sector social. 
Moltes
associacions, nascudes originàriament des del voluntariat i amb un objecte
social vinculat a la defensa de drets de determinats col·lectius, han
evolucionat cap a entitats, que sense perdre l’objectiu fundacional, han
incrementat de manera important la seva activitat econòmica.
És en aquest
punt, amb l’augment de l’activitat empresarial, que habitualment va acompanyada
de l’increment del personal contractat i de la revisió d’alguns aspectes del
projecte, que algunes associacions es plantegen l’evolució cap a la fórmula
cooperativa com opció jurídica i de model que s’ajusta millor a la nova
realitat i permet incorporar una millora en la participació de les persones
membres.  
En el cas de
les associacions, a més de parlar de transformació, hauríem de parlar també de
creació, ja que en molt dels casos s’opta per posar en marxa el nou projecte
cooperatiu conservant viva l’associació i fent-la sòcia col·laboradora de la
cooperativa. 
La decisió
de mantenir o no l’associació depèn de diversos factors, en alguns casos de
tipus identitari o missional i en altres de més utilitaris.

Sigui en forma de transformació, sigui creant la cooperativa per articular
l’activitat econòmica, el procés permet enfortir el projecte amb tot el que
aporta aquesta fórmula professional amb valor social.
A més, el
caràcter no lucratiu queda garantit a través de la cooperativa d’iniciativa
social, forma contemplada per llei que demana constituir-se sense afany de
lucre entre d’altres condicions.  

Aquestes i
altres són algunes de les reflexions que diverses associacions del nostre país
es fan davant els nous escenaris que es dibuixen en el sector social producte
de la crisi econòmica, valorant que la cooperativa amb caràcter d’empresa
social pot ser una bona opció de futur.