Aquesta crisi està sent molt
llarga i comencem a veure clares algunes de les conseqüències que provoca. La
seva extraordinària virulència està fent estralls en segments importants de la
població, alguns d’ells ja castigats abans, en èpoques de teòrica bonança.
S’incrementen cada cop més les
diferències entre pobres i rics, a costa d’una classe mitjana que s’aprima cada
dia més. Les dades ens ho confirmen. Els rics són cada dia més rics i la
pobresa arriba a famílies que mai havien passat penúries. Hi ha alguna cosa que
no quadra. Sembla que estem davant una gran estafa per mantenir privilegis.
L’educació és un d’aquest
privilegis. Hom sap que l’accés a una formació de qualitat és bàsica perquè
funcioni l’ascensor social. Les experiències dels països més avançats en aquest
terreny demostren que un sistema educatiu equitatiu garanteix bons índexs de
cohesió i justícia social.
A Catalunya, la crisi s’està
traduint en retallades de drets fonamentals i en el cas de l’educació alguns
l’estan aprofitant per perpetuar diferències. La organització del sistema, el
repartiment dels recursos i la distribució de l’alumnat s’estan utilitzant en
molts casos per afavorir a les classes altes i incrementar les diferències.
Això es tradueix en un mapa escolar en que en els diferents nivells de
formació, des de la primària obligatòria a la superior, conviuen realitats de
dobla velocitat. D’aquesta manera, un dret universal com és l’educació s’acaba
convertint, de manera perversa, en mecanisme d’exclusió social.
Casual? Inevitable? En absolut.
És un model planificat que ha generat escoles i centres educatius elitistes, molts
d’ells finançats amb fons públics, que formen als fills i filles d’aquells que
pretenen ser, de manera indefinida, els components de les classes dirigents
dels nostre país, tant a nivell polític com empresarial.
Actuen sovint com quelcom
proper a una secta, mantenen el cercle blindat d’accés a l’educació d’alt
nivell col·locant a les persones que prenen les decisions d’entre els seus. Increment
matrícules, reducció beques i altres mecanismes permeten fer ús de la formació
com a filtre i garantia de manteniment de les diferències. I després, a
continuar el procés al món de l’empresa i l’administració. Favors que van i
venen, mediocres endollats a dit, diners públics gastats irregularment,
corrupció, tot si val per mantenir l’invent.

Això si, ho fem per tu fill
…, per nosaltres …, pels nostres.