Què
volem dir quan parlem de governança democràtica? El concepte reuneix dos
elements que és important definir: la governança, és a dir, la manera en què es
desenvolupa el govern d’una organització o entitat, i la democràcia, que indica
que les persones exerceixen la capacitat de decidir dins de el govern de la
seva organització. Nosaltres plantegem la governança democràtica des de la
persona, en tant que la veu de cada
membre de la organització és important, es fa sentir i participa en els
processos de presa de decisions.
La governança democràtica és un dels
trets característics i definitoris de l’economia social i, alhora, ha de ser un
dels elements diferencials respecte a l’economia capitalista. L’empresa convencional no
acostuma a incorporar de manera real la participació dels seus membres en les
decisions en el seu funcionament i organització, i si ho fa, sovint és de
manera superficial, seguint més criteris de màrqueting (de whashing, que dirien algunes) que no per convenciment. En el cas de
l’Economia Social no és així. Les entitats que creiem i defensem aquest model
econòmic estem obligades a governar-nos democràticament per coherència amb els
valors que expressem i com a reflex de la societat que volem i defensem.
Per tant, tal com definíem en la Guia per impulsar la Governança Democràtica a les
organitzacions del Tercer Sector
publicada l’any 2018, la governança
democràtica és el marc de govern de l’organització que incorpora les veus dels
diferents grups d’interès i que es manifesta a través d’un conjunt d’actituds,
normes, processos sistematitzats i pràctiques que faciliten i expressen
l’apoderament i la participació real de les persones en totes les dimensions.
Així doncs, quan parlem de Governança Democràtica al Tercer Sector
Social, estem parlant de generar els mecanismes necessaris per fer partícips
dels processos de presa de decisions a les diferents veus que conformen les
entitats: les persones usuàries, les famílies, les professionals, les sòcies,
les juntes directives, els patronats o els consells rectors, entre d’altres.
Cadascú des del seu propi rol i funció, però possibilitant la construcció de lideratges col·lectius i compartits, amb el què això representa de
coresponsabilitat i, evidentment, amb riscos i alegries també compartides.
Les
associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions que conformen el
Tercer Sector Social són plurals i diverses, però tenen com a tret distintiu el
compromís cap a models de gestió en els quals les persones són al centre. I és en aquest marc que la participació interna de tots els
col·lectius involucrats i la governança democràtica esdevenen un element clau
alhora que un repte organitzatiu.
La
Governança democràtica pren diferents formes i s’expressa de diferents maneres
en funció de cada organització, però són moltes les pràctiques que mostren i
demostren el compromís del Tercer Sector Social amb la Governança Democràtica
Des
de l’any 2017, i a través del Programa de foment de la governança
democràtica al Tercer Sector Social de Catalunya impulsat per La Confederació amb el suport de la Direcció General
d’Economia Social, Tercer Sector i cooperatives, hem acompanyat a 14 entitats
socials en aquesta matèria – associacions, fundacions i cooperatives
d’iniciativa social – i més de 120 persones han participat en els tallers que
hem realitat arreu del territori.
Igualment, a través dels Premis La Confederació, hem
reconegut i premiat experiències concretes que ja s’estan realitzant des del
sector i que consoliden la governança democràtica com una manera pròpia de fer
i d’organitzar-se. Per recordar algunes de les experiències guanyadores, i
només com a exemples, destacar la iniciativa de la Fundació Salut Alta de
construcció d’una nou centre obert a Badalona, amb la participació de més de
100 persones en el disseny del projecte i involucrant des de l’inici als joves
destinataris del recurs; o la implantació d’un nou model organitzatiu promogut
per l’Associació Alba, més flexible i basat en l’autogestió dels equips,
fomentant la participació de les persones usuàries i dels professionals en les
decisions sobre el futur de l’entitat; o la iniciativa de co-gestió del Servei
d’Assistència Personal d’ECOM, amb un impacte real en la participació,
autonomia i capacitat de decisió de les persones amb discapacitat en la mateixa
gestió del servei.
Per arribar a la governança democràtica
real cal passar sempre per l’estadi previ de la participació. Per això, parlem de la participació com
el pas necessari. Participar és l’acte a través del qual algú pren part
d’alguna cosa. De la participació a la
decisió. Decidir és prendre realment part en la presa d’acords de forma
activa, ajudant a construir la realitat, el futur propi i el de l’entitat.
L’acció de decidir pot ser entesa com un vector que va prenent força i
transcendència. Aquest és el pas definitiu que ens permet parlar de governança
democràtica i és per a nosaltres, la innovació real en aquesta matèria.
Des de La Confederació estem convençuts
que, a més del sense afany de lucre com a tret definitori, aprofundir en la governança
democràtica ens reforça com a Tercer Sector Social: facilita l’aportació de valor de totes
les persones i crea entorns de treball potents al servei de la missió i dels
valors de les organitzacions; contribueix a la definició col·laborativa els
serveis, adequant-los a les demandes i expectatives de les persones implicades;
promou dinàmiques de col·laboració i cooperació; assegura una millor comprensió
de l’entorn i de la realitat, tant de l’entitat com del context on s’insereix; i,
entre d’altres, potencia el treball en xarxa per multiplicar els impactes
positius de l’acció.
La governança democràtica és doncs un
repte i una oportunitat.
Un repte perquè cal sistematitzar i aprofundir en les pràctiques que
representa, i una oportunitat perquè ens singularitza respecte altres models
empresarials