Deia ara fa una setmana, a laprimera part d’aquest article, que hi havia ganes de normalitzar la realitat
del país i de concentrar tots els esforços en construir un bon futur per als
seus habitants. Dibuixar la república, que diu l’Antonio Baños.
El fals debat entre eix
nacional i eix social ha provocat una certa distracció respecte a les
prioritats. Cal primer ser independents per després definir el model de país? O
ben al contrari, cal retardar el procés fins haver tancat un bon model social?
Al meu entendre, és una discussió estèril en uns casos i interessada en altres.
Alguns dels que la generen ho fan sense haver entès encara que el procés
iniciat el passat 11 de setembre va ser extraordinàriament complex i polièdric.
Els motius, intencions i voluntats del que allí estàvem eren i molts i
diferents: independentisme d’anys, cansament, desafecció, angoixa pel futur, ganes
d’explorar noves vies,… Però tots tenien una cosa en comú: la il·lusió pel
que podria ser. La il·lusió de viure en un país millor, amb més recursos, més
just i més equilibrat. El que qualsevol persona d’aquest món vol pel seu país.
Així de senzill. I és que els catalans, malgrat el que alguns volen fer creure,
no som tant estranys.
nacional i eix social ha provocat una certa distracció respecte a les
prioritats. Cal primer ser independents per després definir el model de país? O
ben al contrari, cal retardar el procés fins haver tancat un bon model social?
Al meu entendre, és una discussió estèril en uns casos i interessada en altres.
Alguns dels que la generen ho fan sense haver entès encara que el procés
iniciat el passat 11 de setembre va ser extraordinàriament complex i polièdric.
Els motius, intencions i voluntats del que allí estàvem eren i molts i
diferents: independentisme d’anys, cansament, desafecció, angoixa pel futur, ganes
d’explorar noves vies,… Però tots tenien una cosa en comú: la il·lusió pel
que podria ser. La il·lusió de viure en un país millor, amb més recursos, més
just i més equilibrat. El que qualsevol persona d’aquest món vol pel seu país.
Així de senzill. I és que els catalans, malgrat el que alguns volen fer creure,
no som tant estranys.
El procés de transició nacional
ha de portar a tres realitats estretament lligades:la Catalunya estat, la Catalunya social i la Catalunya democràtica. O
el que és el mateix, la independència com a poble, la justícia social i la
regeneració de les estructures del país. Molta feina i pocs recursos. No ens hi
posem per poc!
ha de portar a tres realitats estretament lligades:
el que és el mateix, la independència com a poble, la justícia social i la
regeneració de les estructures del país. Molta feina i pocs recursos. No ens hi
posem per poc!
I ens hi hem posat? Mentre unapart de la classe política s’entreté definint que és allò que realment preocupa
a la gent o intentant convèncer-la que exercir el dret a votar és anar contra
la democràcia, una altra mira endavant activant propostes i iniciatives, com
els treballs en torn a l’hisenda catalana o el Consell Assessor per a
Sabem i ens consta que alguns estan treballant a fons per a la creació
d’estructures d’estat.
Però no n’ha ha prou. Cal
sumar-hi a tothom. Ni són ni han de ser els poders públics i els partits
polítics els que tirin endavant aquest repte. Tothom s’hi ha d’implicar. Com
més millor. Sindicats, patronals, economia social, associacions, entitats. Aquestes
i altres organitzacions, que estan en contacte directe amb la gent i coneixen
millor que ningú quina és la realitat del país, són les que han de col·laborar
en la construcció del futur.
sumar-hi a tothom. Ni són ni han de ser els poders públics i els partits
polítics els que tirin endavant aquest repte. Tothom s’hi ha d’implicar. Com
més millor. Sindicats, patronals, economia social, associacions, entitats. Aquestes
i altres organitzacions, que estan en contacte directe amb la gent i coneixen
millor que ningú quina és la realitat del país, són les que han de col·laborar
en la construcció del futur.