Publicat a:
Aquest 11
de setembre els catalans celebremla Diada
Nacionalla
Via Catalanala Independència , que
en forma de cadena humana recorrerà el país de punta a punta. A ben segur serà
un èxit esclatant. De la mateixa manera que la multitudinària manifestació dela Diada de l’any passat va
servir perquè la gent expressés de manera clara el seu desig d’avançar cap a la
llibertat, aquesta Via Catalana refermarà la voluntat d’accelerar i culminar el
procés. I aquest cop sense absurds intents de manipular-ne el sentit. Tot i que
un any més els mateixos de sempre han provat, de manera ridícula, de girar el
sentit de la convocatòria, queda clar que qui hi sigui estarà participant a un
clam a favor de la independència de Catalunya.
de setembre els catalans celebrem
Nacional
Via
en forma de cadena humana recorrerà el país de punta a punta. A ben segur serà
un èxit esclatant. De la mateixa manera que la multitudinària manifestació de
servir perquè la gent expressés de manera clara el seu desig d’avançar cap a la
llibertat, aquesta Via Catalana refermarà la voluntat d’accelerar i culminar el
procés. I aquest cop sense absurds intents de manipular-ne el sentit. Tot i que
un any més els mateixos de sempre han provat, de manera ridícula, de girar el
sentit de la convocatòria, queda clar que qui hi sigui estarà participant a un
clam a favor de la independència de Catalunya.
Però i l’endemà,
què? Durant aquest estiu i especialment la darrera setmana, hem assistit a
estranys moviments que pretenen alentir el procés amb objectius poc clars. Com
més s’aproximava la data dela Via ,
més s’incrementaven els missatges des d’alguns dels partits polítics, els seus
entorns i opinadors i mitjans de comunicació afins en el sentit que la pressa
no és bona i que no cal precipitar-se. Entre línees, els discursos incorporaven
actituds que anaven del menyspreu a la ridiculització cap els independentistes
que reclamen avançar de maner valenta. Els de sempre s’han posat a treballar
fort per desactivar el procés.
què? Durant aquest estiu i especialment la darrera setmana, hem assistit a
estranys moviments que pretenen alentir el procés amb objectius poc clars. Com
més s’aproximava la data de
més s’incrementaven els missatges des d’alguns dels partits polítics, els seus
entorns i opinadors i mitjans de comunicació afins en el sentit que la pressa
no és bona i que no cal precipitar-se. Entre línees, els discursos incorporaven
actituds que anaven del menyspreu a la ridiculització cap els independentistes
que reclamen avançar de maner valenta. Els de sempre s’han posat a treballar
fort per desactivar el procés.
El
refranyer diu que fer via vol dir anar de pressa o estar-hi poc. Fem via,
doncs. Igual que ara fa un any, correm el risc que alguns vulguin interpretar a
la seva manera el sentit de la manifestació. Alguns polítics encara no han
entès que en aquest procés van darrera, no al davant. És el poble qui marca el
camí i ells han d’estar a l’alçada organitzant i gestionant allò que calgui.
Res més. I si no estan disposats, si els ve gran la feina, que s’apartin i
deixin pas a altres que hi estiguin disposats. Afortunadament, a Catalunya no
li falten persones capacitades per fer front als reptes que venen.
refranyer diu que fer via vol dir anar de pressa o estar-hi poc. Fem via,
doncs. Igual que ara fa un any, correm el risc que alguns vulguin interpretar a
la seva manera el sentit de la manifestació. Alguns polítics encara no han
entès que en aquest procés van darrera, no al davant. És el poble qui marca el
camí i ells han d’estar a l’alçada organitzant i gestionant allò que calgui.
Res més. I si no estan disposats, si els ve gran la feina, que s’apartin i
deixin pas a altres que hi estiguin disposats. Afortunadament, a Catalunya no
li falten persones capacitades per fer front als reptes que venen.
Fem via!
Cap a on? Hem perdut massa temps discutint si s’havia d’anar cap a la
independència sense saber quines polítiques hi hauria després; massa temps
condicionant el recolzament al procés a l’endemà. És un debat absurd. La
il·lusió i l’esperança que està impulsant aquest procés es fonamenta, precisament,
en el desig dels catalans de tenir un país més just, més cohesionat, més equilibrat.
Un país millor, en resum. Els catalans no estan dient simplement volem
independència; estan dient, també, que volen un futur millor. I això vol dir,
entre moltes altres coses, educació de qualitat, sanitat per a tothom,
protecció social, redistribució de la riquesa, suports a l’empresa i als
emprenedors, enfortiment democràtic o regeneració de la política i de la gestió
pública.
Cap a on? Hem perdut massa temps discutint si s’havia d’anar cap a la
independència sense saber quines polítiques hi hauria després; massa temps
condicionant el recolzament al procés a l’endemà. És un debat absurd. La
il·lusió i l’esperança que està impulsant aquest procés es fonamenta, precisament,
en el desig dels catalans de tenir un país més just, més cohesionat, més equilibrat.
Un país millor, en resum. Els catalans no estan dient simplement volem
independència; estan dient, també, que volen un futur millor. I això vol dir,
entre moltes altres coses, educació de qualitat, sanitat per a tothom,
protecció social, redistribució de la riquesa, suports a l’empresa i als
emprenedors, enfortiment democràtic o regeneració de la política i de la gestió
pública.
Algú va
dir que Catalunya seria social o no seria. Som-hi doncs, fem via cap ala Catalunya social.
dir que Catalunya seria social o no seria. Som-hi doncs, fem via cap a