Article publicat a Catalunya Plural el 17 d’abril de 2023.
Aquests darrers mesos sembla haver esclatat per una cadena d’esdeveniments un problema que de fet afecta a la nostra escola, als nostres infants i joves i al conjunt de la societat des de fa molts anys. El suïcidi d’un adolescent a Sallent el mes de febrer, la violació d’una nena a un centre comercial de Badalona al març i altres notícies sobre assetjament i abusos a menors, amb el seu ressò als mitjans de comunicació, ha fet emergir la punta d‘un iceberg que té unes immenses proporcions a la seva part submergida.
Segons dades del mateix Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, durant el mes de gener d’enguany, la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) va rebre 127 alertes per possibles casos de violència, 46 dels quals per possible assetjament escolar. Durant el mes posterior als fets de Sallent, i fins el 20 de març, aquestes denuncies s’han disparat fins situar-se en 241, 125 de les quals per assetjament. Ara que comença el darrer tram del curs potser és bon moment per posar sobre la taula la dimensió del problema i la necessitat de respostes i solucions en un tema transversal i clau pel futur dels infants dels nostre país.
És evident i així ens ho confirmen els experts i els estudis, que la problemàtica dels suïcidis en adolescents i joves ja era dramàtica abans de la pandèmia i molts més anys enrere. L’emergència sanitària i el confinament que va provocar, simplement van actuar com accelerador d’aquest realitat, de la mateixa manera que ho va fer en altres aspectes. També sembla acreditat que l’ús massiu i cada cop més precoç de les xarxes socials per part dels infants, ha contribuït a fer més complex el problema i ha facilitar actituds de bulling i assetjament, a més de fer sortir els incidents de les quatre parets del centre escolar.
Com passa habitualment, ràpidament hem situat la responsabilitat i la demanda de solucions en els equips docents de les escoles i instituts, oblidant que es tracta d’una problemàtica que va més enllà de l’escola, en el que la família i la resta d’agents educatius tenen molt a dir i a fer. Uns equips, per cert, sobrepassats, amb pocs recursos i amb poc suport per part del Departament.
Justament cal començar per demanar accions immediates als màxims responsables de les polítiques educatives del país. El Departament d’Educació ha d’actuar de manera urgent i proposar i impulsar un pla de xoc per donar resposta a la problemàtica. Aquestes darreres setmanes s’han fet coses, però clarament insuficients. Estem davant un repte majúscul i fem tard. Només calia escoltar amb una mica d’atenció i interès a la comunitat educativa per intuir que alguna cosa anava malament. Fa unes setmanes vaig dir a una tertúlia i avui em reafirmo, que al meu entendre cal tractar aquest tema com una emergència, com si fos la pandèmia. Tal i com vam fer davant el Covid-19, hem de prioritzar, protegir i innovar.
No es tracta de deixar de banda els coneixements, però és evident que l’educació emocional ha de passar a un primer pla a les escoles. Per sort hi ha feina feta i aquest és un tema que ha guanyat terreny en els últims anys. Molts centres educatius ja han posat el focus en el desenvolupament emocional de l’alumnat, ajudant-lo a comprendre i gestionar les seves emocions de manera efectiva. Només d’aquesta manera tindrem persones formades per afrontar les situacions emocionals de la vida, per desenvolupar millors relacions interpersonals per ser més resilients i per tenir una millor salut mental en general. A més, els estudiants que estan ben connectats amb les seves emocions i saben com gestionar-les, tendeixen a tenir els millors resultats acadèmics.
Les escoles que incorporen l’educació emocional als seus programes poden oferir als infants i joves eines valuosíssimes per al seu futur. Això inclou no només la comprensió de les pròpies emocions, sinó també l’empatia, la resolució de conflictes, la comunicació efectiva i altres habilitats socials importants. Cal que s’incloguin als programes activitats i recursos que fomentin el diàleg, la reflexió i l’aprenentatge pràctic.
Posar l’educació emocional en primer pla vol dir també integrar-la al currículum. L’alumnat s’ha de sentir còmode per compartir les seves emocions i per expressar-se lliurement. I per això és important que els equips docents siguin capaços de crear un ambient segur i acollidor, establint normes clares i fomentant la comunicació oberta i respectuosa. També és important desenvolupar la intel·ligència emocional incorporant activitats que permetin als infants i joves reflexionar sobre les seves emocions i aprendre a identificar-les. La literatura, el joc, la música, les eines tecnològiques,… Totes les àrees son vàlides per a desenvolupar habilitats emocionals. S’ha d’animar als infants i joves a trobar solucions als conflictes i a desenvolupar la seva capacitat per resoldre problemes. I tot plegat acompanyat del foment del pensament crític per aprendre a avaluar els arguments en el seu context i dotar d’eines intel·lectuals per distingir el que és raonable d’allò que no ho és, el que és vertader del que és fals.
És urgent doncs, que el Departament d’Educació, escoltant a la comunitat educativa, activi els mecanismes necessaris per reforçar l’educació emocional. Cal dissenyar i executar un pla que doti d’eines i recursos als equips docents, impliqui a les famílies i sensibilitzi al conjunt de la societat sobre un problema que ens afecta a totes. Prioritzar, protegir i innovar!
Tot i que és una idea molt repetida, no ens cansarem de recordar que quan parlem d’educació parlem del futur de la nostra societat. Ens ho juguem tot i fem tard!