Publicat a:
La política és l’activitat que s’ocupa de resoldre
les problemes i les necessitats que plateja la convivència col·lectiva d’una
societat. Dit d’una altra manera, és l’acció destinada a fer possible un
projecte col·lectiu, promovent la participació ciutadana en tant que posseeix
la capacitat de distribuir i executar el poder, segons sigui necessari, per
promoure el bé comú. Aquesta acció es concreta en el treball, la voluntat i la
capacitat d’obrir i apropar la gestió dels assumptes públics al conjunt de la
societat i a la ciutadania.
les problemes i les necessitats que plateja la convivència col·lectiva d’una
societat. Dit d’una altra manera, és l’acció destinada a fer possible un
projecte col·lectiu, promovent la participació ciutadana en tant que posseeix
la capacitat de distribuir i executar el poder, segons sigui necessari, per
promoure el bé comú. Aquesta acció es concreta en el treball, la voluntat i la
capacitat d’obrir i apropar la gestió dels assumptes públics al conjunt de la
societat i a la ciutadania.
Uns dels objectius centrals de les administracions
públiques ha de ser el de proporcionar els millors serveis públics en
condicions d’eficiència i equitat. Però la política no s’acaba en les
institucions ni el servei a la societat es limita a allò que fan les
administracions exercint les seves competències i responsabilitats. Un Estat
modern ha d’estar obert a les iniciatives que sorgeixin de l’esfera privada per
respondre als reptes econòmics i socials que té plantejats, ja sigui en la
dinamització del teixit productiu i la creació d’ocupació estable o en el
desplegament de dispositius d’atenció als col·lectius més vulnerables.
públiques ha de ser el de proporcionar els millors serveis públics en
condicions d’eficiència i equitat. Però la política no s’acaba en les
institucions ni el servei a la societat es limita a allò que fan les
administracions exercint les seves competències i responsabilitats. Un Estat
modern ha d’estar obert a les iniciatives que sorgeixin de l’esfera privada per
respondre als reptes econòmics i socials que té plantejats, ja sigui en la
dinamització del teixit productiu i la creació d’ocupació estable o en el
desplegament de dispositius d’atenció als col·lectius més vulnerables.
Amb les eleccions municipals ja celebrades, s’obre
ara un interessant i apassionant període de negociacions i acords per
aconseguir majories de govern als diferents municipis de Catalunya. Sens dubte,
un dels temes que formarà part de l’agenda, de la mateixa manera que ha estat
ben present durant la campanya electoral, serà el dels models de gestió dels
serveis públics i la col·laboració amb el teixit empresarial i social de les
diferents ciutats i pobles. És un bon moment per demanar que aquest debat i els
anàlisis derivats es facin sense caure en postures maniquees i discursos reduccionistes.
Ben al contrari, seria desitjable que es tingui en compte una realitat present
i consolidada com la que representen els models empresarials de l’economia
social en la gestió dels serveis a les persones.
ara un interessant i apassionant període de negociacions i acords per
aconseguir majories de govern als diferents municipis de Catalunya. Sens dubte,
un dels temes que formarà part de l’agenda, de la mateixa manera que ha estat
ben present durant la campanya electoral, serà el dels models de gestió dels
serveis públics i la col·laboració amb el teixit empresarial i social de les
diferents ciutats i pobles. És un bon moment per demanar que aquest debat i els
anàlisis derivats es facin sense caure en postures maniquees i discursos reduccionistes.
Ben al contrari, seria desitjable que es tingui en compte una realitat present
i consolidada com la que representen els models empresarials de l’economia
social en la gestió dels serveis a les persones.
De la mateixa manera que en el món de l’educació i
en el sanitari, els serveis socials del nostre país tenen des de fa temps una
important trajectòria en models d’externalització de la gestió de serveis
socials de titularitat pública a empreses i entitats especialitzades.
en el sanitari, els serveis socials del nostre país tenen des de fa temps una
important trajectòria en models d’externalització de la gestió de serveis
socials de titularitat pública a empreses i entitats especialitzades.
Parlem
d’una pràctica iniciada per alguns dels primers ajuntaments democràtics que
ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les diferents
administracions públiques. Aquesta modalitat de gestió ha esdevingut la base
d’una part important del que avui es coneix per economia social i tercer
sector, entitats i empreses que en forma de cooperatives, associacions o
fundacions operen en el sector d’atenció de les persones. L’absència de lucre
garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents, aquests es reinverteixin
en la pròpia activitat.
d’una pràctica iniciada per alguns dels primers ajuntaments democràtics que
ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les diferents
administracions públiques. Aquesta modalitat de gestió ha esdevingut la base
d’una part important del que avui es coneix per economia social i tercer
sector, entitats i empreses que en forma de cooperatives, associacions o
fundacions operen en el sector d’atenció de les persones. L’absència de lucre
garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents, aquests es reinverteixin
en la pròpia activitat.
Es tracta d’un model en el que, sense renunciar a la
titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a
definició i execució de polítiques públiques, els responsables opten per cedir
la gestió a una iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació
público-privada com la concertació, el concurs o el contracte. No és un model exclusiu de l’economia social.
També petites i mitjanes empreses mercantils, així com grans empreses de
serveis i multinacionals que han vist negoci en aquest tipus d’activitat,
participen de la gestió. En aquest cas s’obre un altre debat, sobre el sentit
que alguns facin diners a costa dels serveis socials.
titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a
definició i execució de polítiques públiques, els responsables opten per cedir
la gestió a una iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació
público-privada com la concertació, el concurs o el contracte. No és un model exclusiu de l’economia social.
També petites i mitjanes empreses mercantils, així com grans empreses de
serveis i multinacionals que han vist negoci en aquest tipus d’activitat,
participen de la gestió. En aquest cas s’obre un altre debat, sobre el sentit
que alguns facin diners a costa dels serveis socials.
L’externalització de serveis té uns quants
detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò
públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament,
absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que
equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La
privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica
que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i
supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per
contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb
cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei
públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per
sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors.
detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò
públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament,
absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que
equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La
privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica
que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i
supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per
contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb
cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei
públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per
sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors.