Publicat a:
La política és l’activitat que s’ocupa de resoldre
les problemes i les necessitats que plateja la convivència col·lectiva d’una
societat. Dit d’una altra manera, és l’acció destinada a fer possible un
projecte col·lectiu, promovent la participació ciutadana en tant que posseeix
la capacitat de distribuir i executar el poder, segons sigui necessari, per
promoure el bé comú. Aquesta acció es concreta en el treball, la voluntat i la
capacitat d’obrir i apropar la gestió dels assumptes públics al conjunt de la
societat i a la ciutadania.
les problemes i les necessitats que plateja la convivència col·lectiva d’una
societat. Dit d’una altra manera, és l’acció destinada a fer possible un
projecte col·lectiu, promovent la participació ciutadana en tant que posseeix
la capacitat de distribuir i executar el poder, segons sigui necessari, per
promoure el bé comú. Aquesta acció es concreta en el treball, la voluntat i la
capacitat d’obrir i apropar la gestió dels assumptes públics al conjunt de la
societat i a la ciutadania.
Uns dels objectius centrals de les administracions
públiques ha de ser el de proporcionar els millors serveis públics en
condicions d’eficiència i equitat. Però la política no s’acaba en les institucions
ni el servei a la societat es limita a allò que fan les administracions
exercint les seves competències i responsabilitats. Un Estat modern ha d’estar
obert a les iniciatives que sorgeixin de l’esfera privada per respondre als
reptes econòmics i socials que té plantejats, ja sigui en la dinamització del
teixit productiu i la creació d’ocupació estable o en el desplegament de
dispositius d’atenció als col·lectius més vulnerables.
Amb les eleccions municipals ja celebrades, ens
trobem ara en ple període de negociacions i acords per aconseguir majories de
govern als diferents municipis de Catalunya. Sens dubte, un dels temes que
formarà part de l’agenda, de la mateixa manera que va estar ben present durant
la campanya electoral, serà el dels models de gestió dels serveis públics i la
col·laboració amb el teixit empresarial i social de les diferents ciutats i
pobles. És un bon moment per demanar que aquest debat i els anàlisis derivats
es facin sense caure en postures maniquees i discursos reduccionistes. Ben al
contrari, seria desitjable que es tingui en compte una realitat present i
consolidada com la que representen els models empresarials de l’economia social
en la gestió dels serveis a les persones.
De la mateixa manera que en el món de l’educació i
en el sanitari, els serveis socials del nostre país tenen des de fa temps una
important trajectòria en models d’externalització de la gestió de serveis
socials de titularitat pública a empreses i entitats especialitzades. Parlem
d’una pràctica iniciada per alguns dels primers ajuntaments democràtics que
ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les diferents
administracions públiques. Aquesta modalitat de gestió ha esdevingut la base
d’una part important del que avui coneixem com economia social i tercer sector,
entitats i empreses que en forma de cooperatives d’iniciativa social,
associacions o fundacions operen en el sector d’atenció de les persones.
L’absència de lucre garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents,
aquests es reinverteixin en la pròpia activitat.
Es tracta d’un model en el que, sense renunciar a la
titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a
definició i execució de polítiques públiques, els responsables opten per cedir
la gestió a la iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació
público-privada com la concertació, el concurs o el contracte. No és un model exclusiu de l’economia social.
També petites i mitjanes empreses mercantils, així com grans empreses de
serveis i multinacionals que han vist negoci en aquest tipus d’activitat,
participen de la gestió. En aquest cas s’obre un altre debat, sobre el sentit
que alguns facin diners a costa dels serveis socials.
L’externalització de serveis té uns quants
detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò
públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament,
absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que
equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La
privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica
que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i
supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per
contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb
cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei
públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per
sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors.
detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò
públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament,
absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que
equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La
privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica
que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i
supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per
contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb
cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei
públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per
sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors.