Finalment
hem votat i Catalunya tindrà nou Govern i nou Parlament. Des del Tercer Sector
Social considerem que aquesta serà una legislatura clau, que marcarà el futur,
especialment el de les generacions més joves i el dels col·lectius més
vulnerables. La pandèmia implica uns reptes descomunals, als quals estem fent
front mentre treballem per l’endemà, per la nova realitat en la que haurem de
viure un cop passi aquesta muntanya russa.
Com
ja hem explicat i denunciat sobradament, més
enllà de l’emergència sanitària estem davant una emergència social sense
precedents. Per això és vital que les institucions que sorgeixin a partir
de les eleccions de diumenge adquireixin compromisos ferms i activin polítiques
valentes i decidides en matèria de polítiques socials. Tot sembla indicar que
tindrem un Govern de caire progressista i amb clara voluntat social, però
caldran concrecions immediates.
Durant
la campanya electoral, des de La Confederació vam fer públiques onze propostes
concretes i vam instar al conjunt de les forces polítiques del país a construir
un gran pacte per a dur-les a terme. Onze propostes que passen per nous marcs
legislatius, pel desenvolupament dels acords als que hem arribat sector i
Govern els darrers mesos i per acabar definitivament amb l’infrafinançament dels
serveis.
El
balanç global de l’anterior legislatura no pot ser positiu. Tot i ser plenament
conscients de les dificultats que ha generat la pandèmia, entenem que el
conjunt de forces polítiques catalanes no han donat resposta suficients a les diferents
necessitats.
L’endemà
mateix de la constitució del Parlament i de la confecció del Govern, iniciarem la nostra acció d’interlocució i
incidència per aconseguir el canvi de paradigma necessari que situï al sector
social amb el reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es
mereix. Una exigència que farem extensiva a la resta d’administracions
públiques.
Aquesta legislatura ha de
ser la del canvi. La
que desmercantilitzi definitivament els serveis d’atenció a les persones. El
sector social català és diu Tercer Sector Social, perquè són les entitats
socials les que gestionen la immensa majoria dels serveis. Només en sectors
molt concrets, com el de les residències de gent gran, es majoritari el sector
mercantil. I en l’explicació del perquè trobaríem respostes a moltes de les
coses que han passat els darrers mesos. Aquesta és una anomalia que cal
revertir. Si el debat es centra en quin és el tant per cent de de guany net que
ha de tenir l’empresa gestora és que alguna cosa no funciona. Sense oblidar que
a més del Tercer Sector, en l’atenció a la gent gran i en algun altre àmbit,
existeix també una xarxa de petites i mitjanes empreses que res tenen a veure
amb els grans operadors de les òrbites Foment, CEOE i Ibex que volen fer negoci
amb els serveis socials.
El 2020 que hem deixat
enrere ha fet palès que el sistema de protecció
social i la garantia de drets del nostre país no s’aguanten sense el Tercer
Sector Social. Per això cal garantir que les entitats socials estiguin
fortes i preparades per donar resposta a totes les necessitats. Respostes que
han de venir des de models transformadors, superant l’assistencialisme que no
aporta solucions estructurals.
Cal
no oblidar, a més, els perills associats que una crisi d’aquestes
característiques poden portar. La pandèmia està generant situacions extremes
que poden portar fàcilment a esclats socials en les seves diverses formes; a la
revolta de la misèria, com algú l’anomenat molt encertadament. I la història
ens ensenya que aquestes situacions són terreny abonat per propostes populistes
i d’extrema dreta que jugaran sense escrúpols amb la por i la desesperació. En
aquet punt caldrà ser inflexibles i l’aliança entres les forces polítiques
democràtiques i les entitats socials ha de construir una barrera
infranquejable.
Tenim pressa perquè anem
tard. Els reptes i les
necessitats són tantes i tan grans que cal posar-se a treballar sense
dilacions. Ens dirigirem al Govern i al Parlament amb la voluntat
col·laboradora, propositiva i dialogant que sempre ha caracteritzat al Tercer
Sector Social català, però ho farem de manera exigent, sense acceptar que les
bones paraules i intencions no es converteixin en accions concretes i mesurables.
I ho farem així perquè les entitats i
professionals que representem i, sobretot, les persones i els col·lectius als
que donem servei, no es mereixen una altra cosa.