Retallades,ajustos pressupostaris, retards en les pagament, tocar el moll de l’os, línees
vermelles, emergència social, tragèdia nacional, … Aquestes i altres
expressions o eufemismes més o menys creatius generen un estat d’opinió i un
clima que no ajuden gens als que cada dia aixequen la persiana de la seva
empresa o entitat amb voluntat de continuar generant riquesa i ocupació.
Els discursos
d’alguns dels nostres polítics, reforçats per les proclames de la cohort
d’opinants de guàrdia , aquells que saben de tot i tenen la veritat absoluta,
ens diuen que les solucions han de venir de la implicació i l’aportació de les
empreses i de la iniciativa privada; que la iniciativa pública no dona per més
i que ara és el moment dels emprenedors.
d’alguns dels nostres polítics, reforçats per les proclames de la cohort
d’opinants de guàrdia , aquells que saben de tot i tenen la veritat absoluta,
ens diuen que les solucions han de venir de la implicació i l’aportació de les
empreses i de la iniciativa privada; que la iniciativa pública no dona per més
i que ara és el moment dels emprenedors.
Totes les
opinions són vàlides i certament hi ha components de l’emprenedoria ben
interessants, però no és un contrasentit demanar l’esforç i posar al capdavant
de la recuperació a aquells a qui s’està ofegant?
opinions són vàlides i certament hi ha components de l’emprenedoria ben
interessants, però no és un contrasentit demanar l’esforç i posar al capdavant
de la recuperació a aquells a qui s’està ofegant?
En èpoques
de bonança i també durant crisis anteriors, la iniciativa social el nostre país
ha donat mostres de fermesa tirant endavant la seva activitat; les empreses
socials, ja sigui en forma de cooperativa, centre especial de treball, empresa
d’inserció o qualsevol de les altres fórmules, han treballat fort per
contribuir, des de propostes diferents a les clàssiques, però eficients i
modernes, a fer créixer l’economia catalana i a col·laborar amb les
administracions des de plantejaments d’emprenedoria col·lectiva per fer fronts
a necessitats i demandes socials.
de bonança i també durant crisis anteriors, la iniciativa social el nostre país
ha donat mostres de fermesa tirant endavant la seva activitat; les empreses
socials, ja sigui en forma de cooperativa, centre especial de treball, empresa
d’inserció o qualsevol de les altres fórmules, han treballat fort per
contribuir, des de propostes diferents a les clàssiques, però eficients i
modernes, a fer créixer l’economia catalana i a col·laborar amb les
administracions des de plantejaments d’emprenedoria col·lectiva per fer fronts
a necessitats i demandes socials.
Però, que
hem de fer quan és la mateixa administració amb retallades en l’assignació a
projectes o retards i incompliments en els pagaments la que posa en perill la
viabilitat de moltes empreses? Cooperatives que treballen en sectors com la
salut, els serveis socials, o l’educació viuen el dia a dia amb un ull a la
caixa, l’altre a que l’activitat funcioni i les orelles atentes al bombardeig
diari de notícies i globus sonda que anuncien de manera esglaonada noves
dificultats.
hem de fer quan és la mateixa administració amb retallades en l’assignació a
projectes o retards i incompliments en els pagaments la que posa en perill la
viabilitat de moltes empreses? Cooperatives que treballen en sectors com la
salut, els serveis socials, o l’educació viuen el dia a dia amb un ull a la
caixa, l’altre a que l’activitat funcioni i les orelles atentes al bombardeig
diari de notícies i globus sonda que anuncien de manera esglaonada noves
dificultats.
El sector és
plenament conscient de l’ofec econòmic en que viu el nostre Govern i s’ha ofert
a recolzar-lo en totes aquelles accions de denúncia i reclamació que facin
falta, però les empreses socials saben que aixecar la persiana cada dia demana
confiança i il·lusió; i aquestes passen, d’entre altres, per tenir
interlocutors que de manera professional, responsable i madura ens expliquin
els seus plantejaments, alhora que compleixen els seus compromisos i
obligacions.
plenament conscient de l’ofec econòmic en que viu el nostre Govern i s’ha ofert
a recolzar-lo en totes aquelles accions de denúncia i reclamació que facin
falta, però les empreses socials saben que aixecar la persiana cada dia demana
confiança i il·lusió; i aquestes passen, d’entre altres, per tenir
interlocutors que de manera professional, responsable i madura ens expliquin
els seus plantejaments, alhora que compleixen els seus compromisos i
obligacions.
No calen
mitges veritats; no calen bones paraules; només cal demostrar amb fets que
s’aposta pel teixit empresarial i social i afrontar de manera valenta les
dificultats des de la coherència i la sinceritat. No estem parlant d’infants ni
de ciutadans anestesiats als que cal amagar la veritat; parlem d’empresaris i
professionals responsables que han fet una aposta per crear ocupació,
arriscant-se i implicant-se; parlem d’un sector que sap i vol buscar
solucions, com ha demostrat activant mesures de finançament des dels propis
recursos com alternativa a la banca tradicional, que ara que fan falta amaga
els diners.
mitges veritats; no calen bones paraules; només cal demostrar amb fets que
s’aposta pel teixit empresarial i social i afrontar de manera valenta les
dificultats des de la coherència i la sinceritat. No estem parlant d’infants ni
de ciutadans anestesiats als que cal amagar la veritat; parlem d’empresaris i
professionals responsables que han fet una aposta per crear ocupació,
arriscant-se i implicant-se; parlem d’un sector que sap i vol buscar
solucions, com ha demostrat activant mesures de finançament des dels propis
recursos com alternativa a la banca tradicional, que ara que fan falta amaga
els diners.
Sovint
sentim allò “d’estem tots en els mateix vaixell” o allò altra de
“hem de remar tots cap a la mateixa direcció”; d’acord, ho acceptem,
però a canvi demanem respostes a algunes preguntes: quants rems tenim? tots
anirem a rem o alguns tindran motor? sabem a quin port anem? què farem amb els
que ja no tenen força per remar?
sentim allò “d’estem tots en els mateix vaixell” o allò altra de
“hem de remar tots cap a la mateixa direcció”; d’acord, ho acceptem,
però a canvi demanem respostes a algunes preguntes: quants rems tenim? tots
anirem a rem o alguns tindran motor? sabem a quin port anem? què farem amb els
que ja no tenen força per remar?