Fa uns mesos em preguntava en aquest mateix digitalquina seria la guspira que encendria la reacció social davant les retallades en
drets socials i la situació global. Passen les setmanes i hom es pregunta
quantes més coses han de passar, quin és el límit de resistència de la
gent. Veiem com l’estat de benestar que
tants anys i tants recursos ha costat construir, es veu aprimat per la precària
situació econòmica del nostre país provocada per l’ofec al que ens sotmet
Espanya i, també cal dir-ho, per determinades decisions ideològiques del nostre
Govern.
En aquests entorn angoixant i inflamable,
les darreres setmanes ha esclatat la polèmica a partir de la decisió dela Plataforma d’Afectats
perla Hipoteca
de traslladar les seves protestes a davant de les cases d’alguns dels membres
del Partit Popular amb l’objectiu de fer-los entendre el drama que suposen els
desnonaments per les persones i famílies que els pateixen. Les accions són la
resposta del moviment al menyspreu de la majoria parlamentaria de dretes a una
mobilització que en forma d’iniciativa legislativa popular va aconseguir
gairebé un milió i mig de signatures.
les darreres setmanes ha esclatat la polèmica a partir de la decisió de
per
de traslladar les seves protestes a davant de les cases d’alguns dels membres
del Partit Popular amb l’objectiu de fer-los entendre el drama que suposen els
desnonaments per les persones i famílies que els pateixen. Les accions són la
resposta del moviment al menyspreu de la majoria parlamentaria de dretes a una
mobilització que en forma d’iniciativa legislativa popular va aconseguir
gairebé un milió i mig de signatures.
Un cop es posen en marxa els
escarnis, també anomenats escratxes o funes, hem assistit a la reacció
histèrica dels conservadors, que han organitzat una campanya de criminalització
de les accions amb un doble objectiu. Per una banda, distreure l’atenció del
fet realment important, que no és altra que els 532 desnonaments diaris que hi
va haver l’any 2012 a Espanya. I per l’altra, crear una barrera de protecció
buscant el recolzament dels seus acusant de delinqüents als impulsors del
moviment.
escarnis, també anomenats escratxes o funes, hem assistit a la reacció
histèrica dels conservadors, que han organitzat una campanya de criminalització
de les accions amb un doble objectiu. Per una banda, distreure l’atenció del
fet realment important, que no és altra que els 532 desnonaments diaris que hi
va haver l’any 2012 a Espanya. I per l’altra, crear una barrera de protecció
buscant el recolzament dels seus acusant de delinqüents als impulsors del
moviment.
És evident que se’n posat
nerviosos. Des de la prepotència de qui menysté a la resta del món, hem hagut
de sentir barbaritats diverses, amb estúpides i miserables comparacions amb el
nazisme o el terrorisme. També hem vist a un impresentable dient que els que
demanen la dació la volen per comprar un altre pis. Fàstic!
nerviosos. Des de la prepotència de qui menysté a la resta del món, hem hagut
de sentir barbaritats diverses, amb estúpides i miserables comparacions amb el
nazisme o el terrorisme. També hem vist a un impresentable dient que els que
demanen la dació la volen per comprar un altre pis. Fàstic!
El que no entén aquesta gent, recordeu que
quan diuen que saben que la gent ho està passant malament en realitat no en tenen ni idea, és que
aquestes accions són un mal menor al costat del que pot passar si això continua
així. Des de les seves atalaies, sense contacte real amb el pols del carrer, no
se n’adonen que molts ja no poden més i no veuen que els escarnis són protestes
canalitzades, amb persones i organitzacions responsables al darrera, que
garanteixen un mínim control.