Escrit a dues mans amb Francina Alsina, presidenta de la
Taula del Tercer Sector Social de Catalunya



Publicat a: 
























El Tercer Sector Social de
Catalunya és una realitat viva del nostre país. Més de 3.000 entitats, 1.200 de
les quals amb activitat econòmica i empresarial, 92.000 professionals, 350.000
persones voluntàries i més d’un milió i mig de persones ateses pels nostres
serveis avalen una trajectòria consolidada. Aquestes dimensions ens atorguen un
rol d’agents socials que demana que ens posicionem davant els diferents
problemes que puguin afectar a la nostre societat i no volem defugir la responsabilitat
d’expressar-nos davant la complexitat del moment. Per això, en nom de les dues
entitats que de manera transversal representen al conjunt del teixit associatiu
i empresarial del Tercer Sector, volem avui aportar la nostra opinió i visió.
El conflicte polític entre
Catalunya i Espanya ha generat moviments en el món empresarial que, en alguns
casos, s’han materialitzat en forma de trasllats de seu a d’altres territoris.
En el cas del Tercer Sector, les nostres organitzacions ni poden ni volen
deslocalitzar-se perquè no tindria cap sentit: la nostra raó de ser passa per
atendre les persones més vulnerables des de la proximitat. Els centenars de
milers de professionals, voluntaris i col·laboradors que dia a dia desenvolupen
la seva tasca al peu del canó saben que el seu lloc és al costat de les
persones i, passi el que passi, és on serem.
La intervenció dels comptes de
la Generalitat de Catalunya per part de l’Estat espanyol està suposant, a dia d’avui,
la paralització de convocatòries i adjudicacions definitives de subvencions
destinades a projectes socials. Això posa en risc la sostenibilitat econòmica de
les entitats i les condicions laborals dels professionals, i per tant és lògic
que s’hagin disparat totes les alarmes. És inadmissible
que les conseqüències del context recaiguin en els col·lectius més
vulnerables i constitueixin una amenaça per a la viabilitat de les organitzacions
no lucratives que treballen en l’àmbit de l’atenció a les persones. Ens hi
juguem la cohesió social del país i no ens ho podem permetre.
La situació del conflicte, que
desgraciadament avança per camins incerts i preocupants, està també tenint un gran
impacte sobre el conjunt de la societat catalana. Sovint se’ns ha demanat que ens
posicionem, però la resposta sempre és i serà la mateixa: el Tercer Sector
Social no és ni independentista ni unionista, ni altres etiquetes que ens
vulguin adjudicar. Som un sector transversal, amb persones de totes les
ideologies, sensibilitats i tendències. De fet, la diversitat és una de les
nostres riqueses. No cal dir que els debats estan presents dins de les nostres
organitzacions, però sempre ens n’hem sortit a 
partir del que anomenem ‘el mínim comú denominador’, aquells elements
que ens permeten arribar a posicionaments públics on tothom se sent còmode.
Aquest comú denominador ens ha
portat a emetre conjuntament diversos comunicats i a adherir-nos a la Taula per
la Democràcia. Des d’aquesta posició, ens manifestem rotundament a favor de les
llibertats, dels drets col·lectius, de la democràcia i en defensa de les
institucions públiques catalanes. Entenem que estem davant d’un conflicte
polític que ha de tenir solucions polítiques, basades en el diàleg i la
negociació. Cal trobar una sortida en el marc dels valors democràtics,
enfortint-los encara més. Aquests valors són indissociables al què representa
el Tercer Sector Social i a l’acció que desenvolupa. Tampoc entenem que
judicialitzar el conflicte sigui la solució. No volem empresonats els membres
dels nostre Govern, amb els qui hem estat treballant els darrers anys per a la
millora de les polítiques socials; ni els representants d’entitats de la
societat civil com nosaltres, amb qui també hem compartit sovint lluites i actes
reivindicatius a favor de millores socials.

Finalment, volem insistir en la
importància que aquest conflicte no passi factura al conjunt de la societat
catalana i, molt especialment, als més vulnerables. En aquest cas plouria sobre
mullat perquè, després d’una crisi econòmica devastadora, la ciutadania no es
pot permetre més desigualtat. Apel·lem, doncs, a la responsabilitat de tots per
trobar sortides negociades i ens oferim per a tot el què faci falta, amb
voluntat de contribuir a trobar una sortida en aquesta cruïlla històrica en què
ens trobem.