Article publicat a Catalunya Plural el 8 de maig de 2024.
Segons l’informe El paper de l’educació en la transformació social, que fa uns dies feia públic l’Observatori per a la Transformació Social (OTS), el diagnòstic del sistema d’educació del nostre país ens aporta cinc indicadors principals que caldria afrontar de manera urgent. Específicament referit a l’escola, s’assenyala que no estan prou equilibrades les prioritats dels aspectes acadèmics amb aquells que afecten a la dimensió personal, i que es percep que no respon a les necessitats actuals de la societat. I, des d’una mirada transversal a l’educació, es detecten inequitats, insuficient finançament i mancances en la col·laboració i intercooperació entre els diferents agents educatius.
A partir d’aquesta fotografia inicial, el document recull les principals conclusions del debat que van mantenir sis professionals de referència del sector en el marc del segon dels Diàlegs pel canvi de l’OTS, partint de la premissa que l’educació té el màxim potencial com a catalitzador de canvis profunds i duradors en la comunitat. Parlem d’un dels pilars de l’estat del benestar i segurament el més sensible, al costat de la salut, per a la majoria de la ciutadania. Per això es fa evident que la situació actual exigeix una gran transformació que permeti fer front als reptes que tenim com a societat i actuar per construir un futur més just, equitatiu i sostenible.
I quins són aquests reptes? L’informe n’identifica fins a una dotzena. Alguns de ben coneguts i analitzats, com la diversitat i el compromís amb la inclusió, les desigualtats socioeconòmiques i educatives o la segregació. Altres d’estructurals, com per exemple l’absentisme i l’abandonament escolar prematur, el reconeixement i el prestigi dels docents o el sistema competencial. Un tercer grup agruparia aspectes vinculats a la promoció, com són els valors socials positius i la participació activa. I, finalment, reptes estratègics: la inclusió de l’educació no formal en l’educació integral, la transformació tecnològica, la coordinació entre els diferents agents educatius i l’escola com a eix vertebrador de l’entorn comunitari.
El debat també va servir per fer evident la necessitat d’un canvi urgent de paradigma per transformar l’educació i avançar cap a un model que incorpori la idea que el dret a l’educació ja no es cobreix només amb l’accés a l’escola, que doni major atenció a l’educació emocional i que posi èmfasi en la inclusió, l’equitat i la sostenibilitat. Tal i com assenyalava un dels participants: “Un sistema educatiu de qualitat és el que garanteix uns resultats equitatius, i l’equitat es dona quan s’està proveint d’oportunitats de qualitat a tot l’alumnat. Per tant, qualitat i equitat no poden donar-se per separat”.
El document centra una altra part del seu contingut en identificar els principals agents del canvi transformador i en identificar els respectius rols. Infants i joves com a protagonistes evidents del procés, acompanyats per les famílies, els docents i els equips directius, sense oblidar assignar el seu paper als poders polítics, les entitats socials i les empreses.
Un altre apartat important de l’estudi és el dedicat al darrer Informe PISA del 2023, que situaven Catalunya a la cua dels resultats a nivell estatal i europeu, sobretot en competències bàsiques, lectura i matemàtiques. Des de la publicació de les dades, la comunitat educativa ha emprès un debat intens buscant explicacions i solucions. El Govern, per la seva banda, ha encarregat a un grup d’experts que defineixin millores educatives que ajudin a revertir aquests resultats. L’informe Mesures per millorar l’educació a Catalunya proposa 154 mesures concretes, de les quals 18 són prioritàries, que cal començar a desplegar des del curs 2024-2025, i una proposta d’acord de país per a la seva aplicació progressiva.
Com a conclusió de l’informe, s’enumeren un bon grapat de suggeriments per dibuixar el futur de l’educació. La transformació educativa requereix un abast polític i social ampli, liderada per les administracions públiques, la comunitat educativa, els grups de recerca i representants de la societat civil. Per això les propostes s’agrupen en diferents blocs. Reformes urgents vinculades als reptes identificats (inclusió, segregació, abandonament, bretxa digital,…), aposta pel coneixement i l’avaluació, connexió dels centres educatius amb els seus entorns, corresponsabilitat entre els diferents agents i la formació i el benestar dels professionals de l’educació.
L’any 2022, durant la Cimera Mundial per la Transformació de l’Educació organitzada per l’ONU, on més de 130 països es van comprometre a reiniciar els seus sistemes educatius i a apostar per la transformació de l’educació com a palanca de transformació del món, António Gutérres, secretari general de l’organització, va afirmar: “En lloc de ser la gran facilitadora, l’educació s’està convertint ràpidament en la gran divisora”. Per això va reclamar als països la urgència de subsanar les pèrdues d’aprenentatge en infants i joves derivades de la pandèmia sense recórrer a solucions passades, sinó repensant i transformant globalment els sistemes educatius i revaloritzant l’estatus i el prestigi de l’educació. D’aquesta manera, les Nacions Unides s’adherien als clams de la UNESCO de fer de l’educació la palanca d’assoliment dels 17 ODS i a la vegada impulsar l’assoliment de l’ODS 4. Educació de qualitat. “Per tal de redimir i refer l’estat del món, primer hem de transformar l’educació mateixa”, manifestà la Declaració Jove presentada a la cimera, en la qual es veien reflectides les veus de gairebé mig milió de joves d’arreu del món.