Escrit a dues mans amb Ariadna Alonso, de LabCoop, SCCL

Resum: El cooperativisme
i l’ESS poden tenir un paper important en l’acollida de joves migrants no
acompanyats. L’“Acollim.coop” és una estratègia integral del cooperativisme que
fa seves un conjunt d’aportacions diferencials com prioritzar les necessitats
del conjunt de joves respecte al lucre, possibilitar una estructura
articuladora de respostes integrals des del cooperativisme i la intercooperació,
activar xarxes de cooperació on elles i ells mateixos tinguin un paper
protagonista o posar en la pràctica un acollida arrelada a la comunitat.

Paraules clau: cooperativisme,
intercooperació, joves migrants, estratègia integral, Acollim.coop

 

1.  La
migració de menors no acompanyats a Catalunya

“Un
canvi molt important en els països ara és que alguns pobles s’estan buidant de
joves. Els joves no canviaran la idea de venir, no serveixen els recursos que
volen mantenir-los perquè sempre pensen que volen impedir la migració. La idea
de venir no es podrà canviar, però sí que es pot explicar la realitat del que
es trobaran aquí, i llavors podran donar el pas de la migració amb consciència
per tal que l’impacte no sigui tan traumàtic” (Jove major d’edat entrevistat, maig del 2019)

La mobilitat i el
desplaçament de menors i joves sols s’ha produït des de fa segles a la història
d’Europa i del món, però el fenomen migratori conegut com el de “menors no
acompanyats” (MENA) apareix entre el 1980 i el 1990 a Europa, lligat a la
ratificació de la Convenció sobre els drets de l’infant el 1989. Aquesta nova
categoria d’infància comporta una modificació en els plantejaments i fa
efectiva una perspectiva proteccionista, atorgant a tots els i les menors
d’edat la necessitat de ser emparats i posats sota la cura de les institucions
que disposen de la competència en protecció de menors.

La migració de
menors no acompanyats s’insereix en el panorama de les migracions
internacionals. El desplaçament de joves menors d’edat sols, sense els seus
referents familiars, no és un fet aïllat de l’Estat espanyol, però, sinó que té
el seu símil en molts altres punts geogràfics: menors mexicans que emigren als
EUA, menors bolivians que emigren a l’Argentina per treballar en la indústria
tèxtil, menors afganesos a Dinamarca, entre molts altres casos. La migració de
menors i joves no acompanyats és un fenomen transnacional i global, i el fet que presenti unes particularitats específiques que
la distingeixen exclusivament de les altres tipologies migratòries ens situa en
un panorama en el qual la migració de menors estrangers no acompanyats es
constitueix com un “nou actor migratori” i es configura com una categoria
analítica amb identitat pròpia, amb motivacions i objectius particulars i amb
uns itineraris d’inserció en espais migratoris més amplis i diferenciats de la
resta com, per exemple, la creació de xarxes de solidaritat transnacionals
basades en els grups d’edat, les formes d’inserció laboral pròpies o
l’autorepresentació a través de signes identitaris (Suárez, 2006).

L’arribada d’aquests menors i
joves és un repte per a la societat catalana i per a les administracions
públiques des del moment en que aquests menors i joves van començar a ser
detectats pels serveis de protecció, ara fa uns 25 anys. El primer MENA
documentat a Espanya arriba el 1993 i, si l’any 1997 hi havia 81 menors, el
2001 el nombre havia augmentat fins a 591 (Quiroga, Alonso i Soria, 2010). Tot i ser un fenomen que es mantenia estable amb un volum
d’unes 400 noves arribades anuals, a partir del 2016 es va iniciar un nou
període que es caracteritzà per un increment exponencial d’arribades i pel
col·lapse que va suposar en els sistemes d’acollida i protecció de les
administracions públiques: 684 menors el 2016, 1.489 el 2017 i 3.659 el 2018.
Les previsions són que el 2019 el nombre de menors pugui arribar als 5.500
aproximadament (Síndic de Greuges, 2018).

Malgrat que han passat els anys, les motivacions
segueixen esdevenint molt similars i impacten en les trajectòries biogràfiques
dels joves: motivacions econòmiques, millora de les expectatives socials i
culturals, fugida de conflictes bèl·lics o persecució per motius polítics,
ètnics o religiosos, o bé fugida d’una situació familiar de conflicte
important, sobretot en el cas de les joves, en què les motivacions prenen
especificitats pròpies de les desigualtats per raons de gènere i que cal atendre
de forma diferenciada (Quiroga, Alonso i Soria, 2010).

 

2.  El
cooperativisme i l’atenció a les persones i a la comunitat

Les cooperatives que van néixer a mitjans del segle
XIX, van tenir a Catalunya un arrelament històric important en totes les seves
modalitats organitzant la feina, la compra o la venda en comú. Aquestes
empreses són societats constituïdes per persones físiques o jurídiques que
s’han unit per tal de millorar la situació econòmica i social dels seus
components i de l’entorn comunitari, mitjançant una activitat empresarial de
base col·lectiva, podent desenvolupar qualsevol activitat econòmica o social.
Per entendre com les pràctiques de l’economia social i solidària (en endavant, ESS)
poden impactar en l’acollida dels menors migrants no acompanyats, cal conèixer primer
els set principis que orienten la pràctica cooperativa: la participació
voluntària i oberta, la gestió democràtica, la participació econòmica de les
persones sòcies, l’autonomia i la independència, l’educació, la formació i la
informació, la cooperació entre cooperatives i l’interès per la comunitat
(Aliança Cooperativa Internacional).

Les cooperatives treballen per
aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant
polítiques aprovades pel seu teixit social i, amb l’aplicació dels principis
cooperatius, les empreses cooperatives contribueixen a construir un món millor
a partir de les següents accions:

•   Crear ocupació estable i de qualitat.

•   Contribuir a un creixement econòmic basat en
la sostenibilitat, que supera la visió a curt termini i aposta per la
diversificació d’activitats.

•   Treballar a partir de les necessitats de les
persones i amb interès per la comunitat i l’entorn.

•   Vertebrar les zones rurals i l’activitat
agrícola, de manera que permetin millorar processos i preus dels agricultors i
ramaders, així com les zones urbanes, els professionals, comerços, artesans…

•   Donar la veu a la gent i apoderar-la per
prendre decisions empresarials, de manera que es promou la democràcia.

A dia d’avui, hi ha registrades a Catalunya un total
de 4.310 cooperatives, el 74% de les quals són de treball associat, el 10%
agràries, el 5% de serveis i l’11% restant són cooperatives de consum,
d’habitatge o d’ensenyament, entre altres (Departament de Treball, 2019).

En un estudi de la Confederació de
Cooperatives de Catalunya, s’apuntava que les empreses cooperatives tenen un
volum de negoci de 4.614 milions d’euros i representen l’1,5% del total
d’ocupació generada a Catalunya. Des del 2009, just l’any següent a l’esclat de
la crisi econòmica, el cooperativisme ha crescut a Catalunya. Una de les dades
més rellevants és que la creació de llocs de treball va créixer un 118%
respecte al 2008; d’aquests llocs de treball, el 76% era contractació
indefinida, el 77% era a jornada completa i el 8,6% era ocupació creada entre
menors de 25 anys. Tanmateix, les cooperatives de Catalunya representen el 0,7%
del total d’empreses de Catalunya i aporten el 2% del PIB (dades del segon
trimestre del 2018, Departament de Treball).

Dins l’ampli ventall de tipologies
de cooperatives, les que duen a terme activitats de caràcter social o d’atenció
a les persones es denominen “cooperatives d’iniciativa social sense afany de
lucre”. Aquestes cooperatives tenen per objecte la inserció laboral o
integració de col·lectius en risc d’exclusió, o la defensa de drets socials o
cobertura de necessitats ateses insuficientment pel mercat, i poden establir la
participació de voluntaris en la consecució de l’objecte social. Aquestes
cooperatives desenvolupen la seva activitat en els
sectors de l’atenció a la gent gran, a les persones amb discapacitat, el lleure
educatiu, les escoles bressol, la inclusió social o la infància en risc.
Segons les dades de la Federació de Cooperatives de
Treball de Catalunya, les cooperatives d’iniciativa social de Catalunya són
167, donen feina a 11.000 persones i facturen uns 213 milions d’euros.

 

3.  El paper del
cooperativisme i el seu valor diferencial en l’acollida dels joves

Si el cooperativisme i l’ESS poden
tenir un paper important en l’acollida de joves migrants no acompanyats és pel
fet que és un moviment amb un marc ideològic propi, dotat d’unes estructures,
unes pautes de funcionament i una capacitat d’adaptabilitat que permet que
sigui un sector molt propici a la innovació per fer front a aquest escenari de
crisi estructural i de capitalisme salvatge que expulsa i estigmatitza un
sector important de la població.

Tenint en compte aquestes formes en
que es desenvolupen les cooperatives, l’ESS, en el marc de l’acollida de joves
migrants, pot fer aportacions diferencials respecte a altres agents socials,
tant en l’articulació de mesures com en el fet d’aportar uns valors distintius
en els seus models de gestió ancorats en els principis que l’orienten. Aquesta
articulació entre el cooperativisme i l’interès per impulsar una acollida de
qualitat des dels drets als menors migrants no acompanyats ha estat el motor
per impulsar l’estratègia cooperativa catalana “Acollim.COOP.
Estratègia integral del cooperativisme per a l’acollida dels joves migrants no
acompanyats a Catalunya (2018-2021)”, que està en fase de definició i disseny i
està impulsada per les cooperatives d’iniciativa social, tot i que és una crida
per aglutinar tot l’ecosistema cooperatiu. Aquesta estratègia cooperativa
integral, que vol donar una resposta integral i articulada, aposta per les
següents accions:

a) Priorització de
les necessitats del conjunt de joves respecte al lucre

L’ESS
és una economia que busca satisfer les necessitats de les persones per sobre
del lucre i un dels principis inherents a aquestes organitzacions empresarials
és treballar per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves
comunitats fomentant pràctiques sustentades en valors com ara l’humanisme, la
democràcia, la solidaritat, la inclusivitat, la diversitat o la igualtat,
l’equitat i la justícia per a totes. Alhora, aquests valors propicien
estructures i plataformes de cogovernança compartida on es construeixen
projectes de forma col·laborativa en clau de canvi social. El cooperativisme és
un agent molt adient per desenvolupar tot un conjunt de mesures i accions
coordinades entre si per fer front a la lluita contra la precarietat i les
desigualtats socials en què es troben molts d’aquests joves, sobretot des de la
seva condició de migrants: les dificultats per obtenir els permisos necessaris
per treballar, les dificultats per accedir a un habitatge digne, les
dificultats en l’aprenentatge de la llengua, l’existència d’actituds xenòfobes
per part de la societat o les dificultats socioeconòmiques, entre altres. I
sobretot, pensant en els menors no acompanyats que arriben a la majoria d’edat
—una part molt important—, i en el procés de desinstitucionalització en que són
expulsats dels circuits socials de protecció amb dèficits importants
d’acompanyament a la seva vida adulta.

b) L’ESS com a articuladora de respostes integrals des
del cooperativisme

També
com a principi identitari, el cooperativisme i l’ESS són ecosistemes
cooperatius[1]
que tenen com a pràctica continuada l’enxarxament, l’enfortiment i l’impuls de
les relacions d’intercooperació[2], col·laborant per
tots els mitjans amb altres cooperatives a escala local, nacional i
internacional. La intercooperació permet compartir recursos, projectes i
riscos, per un costat, però per l’altre, és un principi proactiu de posar en la
pràctica la solidaritat a través del suport mutu. Aquesta intercooperació
reconeix i amplifica totes les formes d’enxarxament, des de les xarxes
informals fins a les estructures més formalitzades, com ara les federacions,
les confederacions, els convenis intercooperatius, les cooperatives de segon
grau o les cooperatives integrals, entre altres. I, alhora, promou la
solidaritat entre les persones i organitzacions, allunyant-les de models
d’expansió competitiva i escollint models on l’ajuda mútua és la clau per al
creixement i la sostenibilitat.

L’estratègia cooperativa catalana “Acollim.coop”, formada des
de la identitat cooperativa compartida i des d’una perspectiva
interdisciplinària i amb la intercooperació com a base de funcionament,
facilita que des dels diferents sectors productius i àmbits de les
cooperatives, de la mateixa manera que des de les diferents tipologies de
cooperatives (de treball, agràries, de consum, d’habitatge, de serveis,
etcètera), ens puguem mirar de cara i pensar plegades quines són les accions i
estratègies que hem de desplegar de forma coordinada, enxarxada i amb sentit,
totes alhora i de forma simultània, que ens permetin obtenir un impacte en
sectors que semblen tan allunyats com l’habitatge, la inserció, la cohesió
social i la lluita contra el racisme i l’estigmatització. A més, el
cooperativisme en aquest model d’intercooperació constant aplica, de forma
reiterada, formes de cogovernança d’alta complexitat i multinivells i, alhora,
molt sovint integra un enfocament de multiactivitat per esdevenir sostenible en
un context de desfragmentació estructural i social.

Amb aquesta aliança i la generació de recursos
compartits, el cooperativisme pot dur a terme projectes globals, integrals i
integrats, amb un alt impacte en les trajectòries vitals dels joves i garantir
itineraris que no es trenquin quan s’arribi a la majoria d’edat.

c) Capacitat de
donar resposta a les necessitats del conjunt de joves migrants mitjançant
xarxes de cooperació on elles i ells mateixos tinguin un paper protagonista

L’economia social i solidària preveu i defensa una
forma alternativa de produir, consumir i treballar i, per tant, de satisfer les
necessitats individuals i col·lectives de les persones. L’ESS aposta per
incidir en les trajectòries vitals de joves migrants més enllà de la urgència i
l’assistencialisme, en el marc del sistema de protecció. En aquest sentit, pot
esdevenir un agent que ofereixi alternatives reals perquè els i les joves
puguin elaborar els seus projectes de vida a llarg termini i assoleixin els
drets de ciutadania. Sobretot, pensant en el fet que aquests joves, a la
majoria d’edat, queden fora del circuit de protecció, però continuen tenint la
necessitat d’accedir a l’habitatge, al mercat laboral o a relacionar-se
socialment.

Una de les actuacions que pot incorporar l’“Acollim.coop” és promoure solucions d’ajuda mútua i
processos d’emprenedoria col·lectiva en format cooperatiu entre les i els
mateixos joves migrants i els seus antecessors, les seves comunitats d’origen i
de destí per tal de resoldre necessitats comunes, entenent que la fórmula
cooperativa pot esdevenir un model d’inserció sociolaboral d’autocupació per
als col·lectius travessats per les desigualtats socials i molt precaritzats.
Aconseguir crear i consolidar cooperatives integrades pels joves, cooperatives
de treball però també d’altres tipologies de cooperatives. Aquests modes
d’inserció laboral busquen defugir les desigualtats marcades per temes de
gènere, defensant els drets laborals i des d’un prisma de la dignificació de
les condicions de treball i de les persones i de lluita contra la precarietat
laboral. El cooperativisme, fomentant les cooperatives de treball, promou que
aquestes s’ajustin a les formes que són pròpies a l’autoorganització de la
creativitat social: petits grups de treball dinàmics, capaços de reformular-se
de manera col·lectiva i permanent, que distribueixen el poder i la iniciativa
interna i que intercooperen a partir de la xarxa i l’intercanvi, per tant,
promoure la cooperativa autoorganitzada com un node constituent de l’emergent
creativitat productiva de la societat (Garcia, 2017).

Alhora, la pràctica cooperativa de les mateixes
persones cooperativistes que impulsen l’estratègia “Acollim.coop” és exemple quotidià de transformació,
d’empoderament i de ciutadania organitzada. El mateix funcionament del
cooperativisme i de les entitats que el practiquen esdevé un referent real i
pràctic de possibilitat de canvi i de participació social i de mirall de com funcionen,
a la pràctica, els formats d’emprenedoria col·lectiva. De com les persones
cooperativistes donen resposta col·lectivament i cooperativament a necessitats
individuals que, al seu torn, són globals. En aquest sentit, l’ESS esdevé un
referent de com, mitjançant l’autoorganització i la cooperació entre diversos
agents, podem resoldre necessitats d’habitatge, de consum, de treball o de
serveis, sempre prioritzant les necessitats de les persones respecte al lucre.

d) Una
acollida arrelada a la comunitat

La
dimensió comunitària en el cooperativisme el travessa en totes les seves
dimensions, cosa que permet que es pugui apostar per articular una acollida
arrelada a la comunitat que reben els i les joves, una acollida que també
considera la comunitat receptora per treballar plegats la inclusió social,
aprofitant el valor de la diversitat i la complementarietat que aquest fenomen
pot aportar.

Com que l’ESS és un moviment compromès amb la
solidaritat i la justícia social que lluita contra les desigualtats socials, i,
alhora, presenta una base social àmplia, dinàmica i amb un sòlid component de
compromís social, afavoreix que el cooperativisme pugui esdevenir aquest agent
polític de canvi i transformació en la mirada envers aquests joves i en el fet
d’impulsar estratègies per implicar la participació activa de la societat
organitzada en l’acollida, a més d’incidir com a actor polític fort i articulat
per denunciar la vulneració de drets de ciutadania i els entrebancs que en
dificulten l’acomodament a l’actual marc legal, sobretot a la Llei
d’estrangeria. Ens ofereix l’oportunitat de donar una
resposta a un problema social abordant la integralitat i la complementeriat de
formes jurídiques, de sectors productius i de models de governança, entre
d’altres. També brinda la possibilitat que els encaixos d’aliances i d’intercooperació
propiciïn que l’impacte no només afecti els col·lectius que s’hi integrin, sinó
la ciutadania en general i se situï en el centre de les accions per mitjà de la
sensibilització, el foment de la presa de consciència, la lluita contra
l’estigmatització per contrarestar el relat de la por i la inseguretat,
desconstruint i desmuntant els relats racistes i xenòfobs. En el camí que
aquesta estratègia té per a recórrer, s’ha de reforçar l’aposta per l’emprenedoria
amb processos que consolidin una ciutadania organitzada, activa i garant de
drets.

 

4.  Respostes
cooperatives als reptes socials

No cal obviar que és l’Administració pública la
responsable de donar resposta a les necessitats d’aquests joves en el que té
que veure amb tots els seus processos d’acollida i d’inclusió social, i la que
també ha de ser garant absoluta dels seus drets de ciutadania. No obstant això,
l’ESS pot ajudar a acompanyar aquest col·lectiu a portar endavant el seu
itinerari de vida a través del foment de projectes i programes dirigits a
l’orientació, capacitació, informació i inserció social i laboral. I en aquest
context, l’ESS pot fer de pont entre l’Administració i les persones per tal de
poder accedir als recursos de la xarxa, ajudar a connectar-los amb la resta de
la comunitat, resoldre dubtes de la seva vida quotidiana i vincular-los a allò
necessari, escoltar les seves inquietuds i treballar amb la resta de la
societat la sensibilització i la presa de consciència.

Ja fa anys que es posa en dubte quin ha de ser el
model d’intervenció social a Catalunya, on es demana la necessitat d’un canvi
en la relació i la interlocució dels poders públics amb les entitats i amb la
ciutadania. Per poder fer efectiu aquest canvi de model, s’apunta la necessitat
d’aprofundir en un model d’intervenció de proximitat i local (un disseny, una
planificació, una gestió i una intervenció properes que se situï en els entorns
de quotidianitat i comunitat, arrelada i en sinergia amb el territori) i en la
promoció i facilitació d’entorns i espais d’innovació i creativitat on poder
experimentar en formats i arriscar (Rojo, 2010). Aquests espais d’innovació on
poder experimentar des del format cooperatiu s’entenen des dels models
d’innovació social que defensen unes pràctiques i uns processos d’empoderament
col·lectiu “a través dels quals les comunitats excloses responen a les seves
necessitats bàsiques transformant les relacions de poder i conquerint les
capacitats que els atorguen major autonomia” (Moulaert, 2010), configurant
espais socialment autònoms, activant dinàmiques d’inclusió i d’empoderament i,
per últim, generant noves institucionalitats democràtiques (DDAA, 2019). Si en
l’actualitat reconeixem que “les formes
innovadores de la creativitat social s’estan gestant fora del mercat, on
es produeixen el que podrien ser les articulacions socials del futur” (Miró,
2018) amb un intent de donar una resposta col·laborativa, arrelada i
horitzontal als grans reptes socials, llavors podem també reconèixer que l’ESS
i el cooperativisme, en particular, són actors clau i necessaris per impulsar
laboratoris d’experimentació social on l’autoorganització de la intel·ligència
col·lectiva esdevé fonamental:  de nous
vincles socials perdurables, de nous drets, de noves realitats, de nous béns i
serveis autoproduïts per la comunitat (Miró, 2018).

La contribució que pot fer l’ESS en l’acollida dels
joves migrants no acompanyats va, també, en aquesta direcció. Si el
cooperativisme vol tenir encara més impacte social i econòmic en la comunitat
en què es troba, un dels reptes és que també intervingui i faci propostes al conjunt de la societat, no només propostes per
a consum intern, sinó també propostes on ha de ser capaç d’analitzar els canvis
que s’estan produint en l’àmbit social en els moments històrics per tal
d’entendre’ls i proposar mesures correctores que puguin ajudar a mitigar les
dificultats.

L’ “Acollim.coop. Estratègia integral del
cooperativisme per a l’acollida dels joves migrants no acompanyats a Catalunya
(2018-2021)” és la materialització del que s’ha esmentat en aquest article, una estratègia
pròpia davant les administracions públiques corresponents, com a compromís i
capacitat d’actuació del cooperativisme, més enllà de les cooperatives
d’iniciativa social que ja treballen en l’acollida als menors migrants no
acompanyats. Una estratègia que també posa l’accent en com s’està dissenyant la
construcció i l’elaboració del nucli de la qual s’està definint de forma
col·laborativa, integrant i amb la participació i buscant els consensos del
màxim de cooperatives, no només les d’iniciativa social. La posada en marxa de
l’“Acollim.coop” és també el moment d’innovar, d’experimentar i d’anar més
enllà d’alguns models preestablerts ja coneguts dins el cooperativisme i haurà de servir, també, per posar a prova la capacitat de
lideratge d’un sector que busca una transformació radical del nostre entorn i
la societat on vivim, on els valors que configuren la nostra identitat
compartida i que ens allunyen dels altres tipus d’empreses són la punta de
llança que orienta les decisions i que farà possible l’èxit d’aquesta
estratègia.

Molts seran els reptes als quals haurem de
donar resposta. El primer, ser capaços d’aconseguir projectes reals que
estiguin formats pel màxim de cooperatives d’objectes d’intervenció molt
diferents, de sectors productius diferenciats i de tipologies diverses. El
segon repte al qual ens hem d’enfrontar és com ser capaços d’esdevenir una
alternativa real perquè el conjunt de joves migrants puguin satisfer les seves
necessitats, sobretot, de treball i d’habitatge des de la perspectiva de l’assumpció de
drets allunyats d’una mirada assistencialista, adoptant la perspectiva
intercultural i antiracista. Tanmateix, posicionant-nos com una praxi de responsabilitat i professionalitat empresarial al costat de
les persones que sigui capaç de lluitar contra la precarietat laboral com a
cooperatives. En tercer lloc, un repte vinculat al finançament, sabent que
l’ESS pot fer del poc molt, però també sent realistes amb el fet que només amb
finançaments combinats intercooperatius podrem fer realitat una estratègia
d’aquesta envergadura. Per últim, i potser el més difícil, com incorporar la
participació real dels mateixos joves i protagonistes de l’acció en la mateixa
definició de l’“Acollim.coop” en primer lloc, i, en segon, en la seva execució
des de la cogovernança que es desplegarà.

I construint noves articulacions cooperatives per fer
front a les desigualtats socials i a la precarització indecent de cada vegada
més col·lectius, ens caldrà aprendre algunes lliçons d’altres companyes de
viatge internacionals, que ens porten anys d’avantatge, com al Quebec, on
destaquen que, per desenvolupar pràctiques sostenibles en l’articulació del
cooperativisme davant els grans reptes socials, calen espais plurals de
concertació, on siguin primordials la cogovernança, la identitat comuna i una
visió global, l’experiència de combinar perspectives i espais híbrids (sectors,
territoris, moviments socials) i una voluntat ferma de col·laboració i d’arrelament
a les comunitats, a més de reforçar les aliances per promoure nous models per
seguir transcendint els límits del mateix àmbit i arribar al gran públic
augmentant la visibilitat (Boichat, 2016).

En definitiva, les cooperatives s’estan diversificant,
generant ocupabilitat i presentant estructures i unes pautes de funcionament
pròpies, un fet que juntament amb la seva capacitat d’adaptabilitat, els permet
constituir-se com un actor molt propici a la innovació i a la hibridació per
fer front a aquest escenari de crisi estructural i capitalisme inhumà. Les
cooperatives som punta de llança davant els grans reptes socials i l’estratègia
“Acollim.coop” pot ser l’exemple pràctic de com desenvolupar-ho en l’acollida
de joves migrants no acompanyats a Catalunya.

 

ALIANÇA
COOPERATIVA INTERNACIONAL. https://www.ica.coop/es/cooperativas/identidad-alianza-cooperativa-internacional.

BOCHAT, Gabriel.
“L’economia social del Quebec, l’èxit de transcendir els límits”. Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia
Cooperativa, núm. 39 (2016).

DEPARTAMENT DE
TREBALL. 2019.
http://observatoritreball.gencat.cat/ca/ambits_tematics/economia_social_i_autonoms/cooperatives

GARCIA, Jordi. L’economia solidària en cent
paraules. Barcelona: Icaria, 2017.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE
TREBALL DE CATALUNYA. https://www.cooperativestreball.coop/la-federacio/sectorial-cooperatives-d-iniciativa-social.

MIRÓ,
Ivan. Ciutats Cooperatives. Barcelona: Icaria, 2018.

MIRÓ, Ivan.
“El quart impuls [Cooperativisme_Treball immaterial_ Creativitat _
Territori]”. Nexe. Quaderns
d’Autogestió i Economia Cooperativa, núm. 26 (2010).

ROJO, Guillermo.
“Apunts per al debat. Reptes de la societat i el tercer sector”. Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia
Cooperativa, núm. 29 (2011).

QUIROGA, V.;  Alonso,
A. ; Sòria, M. Sueños de
bolsillo. Menores migrantes no
acompañados en España. Madrid: Unicef, 
2010.

QUIROGA, V. ;
Alonso, A. i Sòria, M. Somnis de butxaca. La migració de menors migrants no acompanyats a Catalunya. 
Barcelona:
Fundació Jaume Bofill, Publicacions Digitals, 2009.

SÍNDIC DE GREUGES.
La situació dels infants migrants sense
referents familiars a Catalunya. Resum executiu, 2018.

SUÁREZ,
LILIANA. “Un nuevo actor migratorio: jóvenes, rutas y ritos juveniles
transnacionales”. A: Checa y Arjona. Menores
tras la frontera. Otra emigración que aguarda. Barcelona: Icaria, 2006.

DD.AA.
“La
innovación social: ¿prácticas para producir autonomia, empoderamineto y nueva
institucionalidad?”. Revista
Internacional de Sociología, núm.77 (2019), p.126.

XARXA D’ECONOMIA
SOCIAL. http://xes.cat/