Publicat a:





A finals del mes passat, el
Departament de Benestar Social i Família va comunicar a les cooperatives i
entitats socials nous retards en els pagaments de les factures corresponents
als serveis gestionats, concretament els vinculats a l’ICASS i a la DGAIA. En aquell moment
es parlava dels pagaments de setembre, però avui ja sabem que els
endarreriments afectaran a tot el que queda d’any. Ja s’ha concretat que
arribats a trenta ú de desembre i repartit en tants per cents pels diferents
mesos, cada proveïdor haurà deixat de cobrar l’equivalent a la factura d’un
mes. Dit d’una altra manera, cada cooperativa o entitat haurà deixat
d’ingressar el 8% de la facturació compromesa pel 2014 per aquell servei.
Aquest és el calendari que ens
han traslladat. Per suposat, des de la Generalitat manifesten que si durant aquest període
es produeix una injecció de tresoreria a les arques públiques, revertiran
aquesta situació. El que no es concreta és quan es cobrarà tot el que es deixi
de pagar durant aquests mesos. Es repeteix així la situació generada al juliol
de 2012. En aquell moment es va deixar de pagar de manera general les factures
d’aquell mes, situació que no s’ha acabat de regularitzar, en alguns casos,
fins aquest 2014.
Ni el 3, ni el 5, a nosaltres ara ens ocupa i
preocupa el 8%. No podem dir que ens hagi agafat per sorpresa. El seguiment del
pressupost de la
Generalitat
i els anuncis més o menys clars de diferents
responsables sobre “possibles tensions de tresoreria”, ja feien preveure que
alguna cosa passaria. Però no per esperada genera menys incertesa.  
I ara què? L’experiència del
2012 va servir per alguna cosa i sembla que el sector ha sabut reaccionar
ràpid, si més no en demanar claredat i informació. Així, La Confederació,
Patronal del Tercer Sector, ha presentat al Govern una llista de peticions amb
les que treballar conjuntament, que inclouen aspectes com la màxima
transparència respecte als retards, demanda d’un pla de pagaments del que quedi
pendent, compromís de negociar amb les entitats financeres per facilitar línees
de crèdit a interessos baixos i estudiar propostes de repercutir els retards en
altres sectors o proveïdors.     
Per altra banda i en la línea
de buscar solucions concretes i efectives, fruit també de l’experiència de fa
dos anys, la Federació
de Cooperatives de Catalunya ha impulsat la signatura d’un acord per la
creació d’un fons d’un milió d’euros per part de Coop 57, amb l’aval del 25%
per part de la
Fundació Seira.
Aquest fons, que s’ampliarà si cal, permetrà
activar operacions de cessions de crèdit vinculades als drets de
cobrament de factures concretes amb reconeixement del deute per part de la Generalitat.
Les cessions de crèdit, les
pòlisses o qualsevol altres mecanisme financer són, però, solucions que
impliquen un cost no previst per a les cooperatives i entitats. També cal
parlar d’això. Cal incloure en la negociació amb l’administració els interessos
generats. Per què, quin sentit té que un sector com el social financi el deute
públic?
Cal un diàleg franc i obert entre
l’administració i el sector. El problema és de tots i cal treballar plegats per
trobar-hi solucions, perquè el que està en joc és quelcom molt important pel
país. El sector social té propostes i la Generalitat ha d’escoltar. I si el problema és
que Madrid no paga, anem a Madrid. Junts tenim prou capacitat d’incidència per
fer-nos escoltar. Mentre tant, avui, les cooperatives i entitats continuen
treballant alhora que analitzen com fer front a la pèrdua del maleït 8%.