Tercer butlletí en confinament. Si en el
primer fèiem una crida a reconèixer la immensa tasca que estaven fent les
entitats i les seves professionals com a front social davant la pandèmia i en el
segon posàvem sobre la taula la necessitat d’articular mesures de suport al
sector, en aquest ens centrem en els dos reptes principals als que ens
enfrontem i en els que La Confederació està abocant tots els esforços.
Per una banda, el desconfinament dels
serveis que no han continuat funcionant de manera presencial durant la part
àlgida de la crisi. Cal assegurar que la reobertura es faci amb totes les
garanties per professionals i persones usuàries. I a més, hem de treballar per
dotar a les entitats de totes les garanties jurídiques. La interlocució amb les
administracions per aquest tema és oberta i amb voluntat propositiva hem
elaborat i presentat al Govern el document “Pla de desescalada per la reobertura dels centres i serveis socials
d’atenció a les persones #Covid-19”.
I per l’altra, la posada en marxa de les
mesures de reactivació econòmica del sector, proposades fa unes setmanes per la
nostra organització. Les vies de diàleg amb el Govern estan obertes i tant el
President Torra com el Conseller El Homrani ens han manifestat la seva voluntat
de afrontar la crisi comptant amb la complicitat, el compromís i la
col·laboració de La Confederació. Toca ara acordar la concreció i
desenvolupament de cadascuna de les dotze mesures. Ja hem tingut alguna primera
bona notícia, com és l’ampliació de la dotació econòmica destinada a les
activitats de lleure educatiu per aquest estiu. Però no és suficient. El sector
és ampli i transversal i les urgències són moltes. Cal donar resposta als
sobrecostos i a les pèrdues generades per la gestió de la crisi.
Però més enllà d’assegurar la
sostenibilitat del sector perquè pugui fer front al increment de necessitats
dels col·lectius més vulnerables, que ja és una realitat, també toca ara
assegurar que els aprenentatges generats per la pandèmia serveixin per alguna
cosa. El post-Covid, la nova normalitat o com cadascú vulgui anomenar a la
realitat que ens arriba, ha de servir perquè el nostre sector aconsegueixi el
reconeixement que mereix i ocupi el lloc que li correspon com a pilar d’una
societat més justa i més equilibrada. Ara és l’hora que el nostre Govern, el
conjunt de les forces polítiques i el món municipal decideixin si de veritat
volen apostar pel Tercer Sector Social, amb fets, més enllà de les paraules,
com a aliat estratègic i principal en la gestió dels serveis d’atenció a les
persones. És l’hora del canvi; és l’hora d’una economia per la vida.