Article publicat a Catalunya Plural el 25 d’octubre de 2023.
Deia Robert Owen, considerat un dels pares del cooperativisme, que “sense coherència no hi ha cap força moral”. Darrerament penso sovint en aquesta idea, des d’una doble vessant. Per una banda, l’abús que de manera general es fa de la pràctica d’articular discursos plens de compromisos i promeses que després són incomplertes o directament oblidades. I per l’altra, el que alguns expliquem a través de l’expressió “dels valors declarats als valors practicats” o la incoherència entre les proclames i la pràctica.
No parlo, només, de la política. En tots els àmbits, professional, educatiu, món empresarial, associatiu i fins i tot el personal, es dona cada cop mes aquesta contradicció entre les promeses en els discursos i la falta d’execució dels compromisos. Així, caldria preguntar-se si l’actitud dels dirigents polítics és un reflex de la societat que representa o a l’inrevés. Moltes de vosaltres estareu pensant que això ha passat tota la vida. Certament, però detecto que aquests darrers anys hem normalitzat fins a límits preocupants una pràctica absolutament rebutjable i perjudicial per a la salut de la confiança col·lectiva.
Quines són les estratègies que podríem fer servir per combatre aquesta anomalia? Entenc que diverses, però també complexes d’activar. Per començar i anant a l’arrel del problema, caldria exigir responsabilitat i transparència a les organitzacions, empreses i entitats, així com als seus líders. Fora bo aprofundir en els mecanismes de seguiment i rendició de comptes respecte als compromisos adquirits. Tot i els avenços fets, la falta de tradició i cultura democràtica del nostre país es fa evident quan parlem d’aquests temes i les comparacions amb altres societats del nostre entorn acostuma a ser demolidora.
L’educació és una segona eina clau. Aprendre de ben menuts la necessitat d’estar informats i tenir el desig de conèixer són passos indispensables per desenvolupar pensament crític. No dubto gens ni mica de la voluntat de la immensa majoria dels nostres docents en la seva feina d’avui per educar infants que esdevinguin ciutadans crítics demà. Però cal acompanyar-los més i donar-los recursos. Como en tants altres temes, la tasca d’educar en valors democràtics es cosa de la tribu, no només de l’escola. Treballem pel futur; una ciutadania ben formada i informada és més capaç de detectar contradiccions i demanar responsabilitats.
Informació vol dir periodisme i aquí trobem un altre repte important. Sé que és un tema d’alta complexitat que donaria per fer uns quants articles, però cal recuperar i revitalitzar el periodisme d’investigació, així com prestigiar i dignificar una professió clau per a la qualitat democràtica de la nostra societat. Fa un dies sentia dir a un ”il·lustre” tertulià que la millor solució per lluitar contra les fake news era destriar i fer net entre tants diaris digitals i xarxes socials i apostar pels “mitjans seriosos” de sempre. De veritat estem encara així en ple segle XXI i amb una societat en continua transformació? Apartem dinosaures, analistes de quota i opinadors al servei del capital i apostem pels centenars, milers de bons i bones periodistes amb ganes de treballar de manera independent i crítica que tenim a Catalunya. El periodisme d’investigació juga un paper cabdal en l’exposició de les contradiccions entre les promeses i les accions. Ens toca a totes recolzar i valorar la tasca que exposa aquestes contradiccions.
La participació ciutadana, en qualsevol de les seves expressions seria una altra estratègia a enfortir. Mobilització, activisme. Participar de manera activa en col·lectius, ja sigui des de la militància política, associacions de consumidors, plataformes en defensa de l’habitatge, associacionisme, cooperativisme o altres organitzacions civils, permet influir en la presa de decisions i pressionar perquè es compleixin les promeses i els compromisos.
Per suposat, també utilitzar el vot o l’abstenció militant com a eina per expressar el rebuig a aquells que incompleixen és una altra estratègia al nostre abast. Evident, però no habitual. I si comencem a pujar el nivell de la política exigint més rendició de comptes i explicacions pels incompliments com passa a altres contrades? I sortint de la política, fora bo entendre i assumir la immensa força que tenim com a consumidors. Aquí el vot és la decisió de compra. Utilitzem-lo i plantem-nos davant els abusos de multinacionals i grans corporacions.
Hauríem d’aspirar a una societat que fomenti la cultura de la responsabilitat i que promogui models en els qual les organitzacions, empreses i entitats siguin recompensades per complir les seves promeses i penalitzades quan no ho facin. Fer front a la contradicció entre les promeses en els discursos i la no execució dels compromisos implica una combinació d’accions individuals i col·lectives que exigeixen responsabilitat, transparència i una ciutadania activa.
Aquest exercici de responsabilitat seria també desitjable davant la possibilitat de caure en la incoherència entre els valors que es declaren i aquells que es practiquen. Ja sigui a nivell individual, com a nivell col·lectiu en tant que grup, organització o empresa, hem de ser exigents perquè es mantingui la consistència i la congruència entre les creences, principis i valors expressats i la conducta i les accions reals. Parlem d’integritat, parlem d’ètica.
Entenem que els valors que una persona o una organització afirma tenir són les creences fonamentals i els principis morals que considera importants. Són aquells que expressa obertament en converses, discursos, posicionaments o declaracions. Aquests haurien d’estar alineats amb la pràctica de les accions i decisions diàries si no volem que la manca de coherència generi desconfiança, escepticisme i dubtes, afectant de manera greu a la nostra credibilitat i confiança.
Aquesta autoexigència hauria de ser vàlida per a tothom, però es fa encara més imprescindible per a tot allò i tots aquells que tenen a veure amb la política, els serveis públics, les organitzacions cíviques i socials que fonamenten la seva acció en uns determinats valors i les empreses que es defineixen des dels principis de l’economia social. Perquè només si els que fan bandera de la integritat i l’ètica són escrupolosament coherents podrem avançar cap a la veritable transformació social i la radicalitat democràtica.