Empresesfamiliars que veuen trencada la cadena del relleu generacional, empresaris que
volen retirar-se sense liquidar el negoci o plantilles senceres que davant la
crisi decideixen apostar per la seva feina. Cada cop més trobem a Catalunya
exemples de projectes empresarials amb formes jurídiques clàssiques que
asseguren la seva supervivència a partir de la transformació en
cooperativa. En aquestes experiències trobem que el pas a cooperativa ha
implicat que els treballadors adquireixin responsabilitats individuals i
col·lectives, assumeixin riscos i passin a controlar el seu futur. I la
dinàmica participativa que el model demana, ha generat més motivació i cohesió
de l’equip i millora de la productivitat i dels resultats econòmics. Són casos
com els de les cooperatives Mol-Matric, Gramagraf, Mec 2010 o Inoxcrom.
En el cas de
les associacions o altres formes jurídiques associatives, no existeixen tantes
experiències. Però els darrers anys, el desenvolupament de la col·laboració
entre les administracions públiques i la iniciativa social mitjançant la
prestació de serveis en forma de concertació, contracte o convenis ha suposat
un canvi important en el sector social. Moltes associacions, nascudes
originàriament des del voluntariat i amb un objecte social vinculat a la
defensa de drets de determinats col·lectius, han evolucionat cap a entitats,
que sense perdre l’objectiu fundacional, han incrementat de manera important la
seva activitat econòmica.
les associacions o altres formes jurídiques associatives, no existeixen tantes
experiències. Però els darrers anys, el desenvolupament de la col·laboració
entre les administracions públiques i la iniciativa social mitjançant la
prestació de serveis en forma de concertació, contracte o convenis ha suposat
un canvi important en el sector social. Moltes associacions, nascudes
originàriament des del voluntariat i amb un objecte social vinculat a la
defensa de drets de determinats col·lectius, han evolucionat cap a entitats,
que sense perdre l’objectiu fundacional, han incrementat de manera important la
seva activitat econòmica.
És en aquest
punt, amb l’augment de l’activitat empresarial, que habitualment va acompanyada
de l’increment del personal contractat i de la revisió d’alguns aspectes del
projecte, que algunes associacions es plantegen l’evolució cap a la fórmula
cooperativa com opció jurídica i de model que s’ajusta millor a la nova
realitat i permet incorporar una millora en la participació de les persones
membres.
punt, amb l’augment de l’activitat empresarial, que habitualment va acompanyada
de l’increment del personal contractat i de la revisió d’alguns aspectes del
projecte, que algunes associacions es plantegen l’evolució cap a la fórmula
cooperativa com opció jurídica i de model que s’ajusta millor a la nova
realitat i permet incorporar una millora en la participació de les persones
membres.
En el cas de
les associacions, a més de parlar de transformació, hauríem de parlar també de
creació, ja que en molt dels casos s’opta per posar en marxa el nou projecte
cooperatiu conservant viva l’associació i fent-la sòcia col·laboradora de la
cooperativa. La decisió de mantenir o no l’associació depèn de diversos
factors, en alguns casos de tipus identitari o missional i en altres de més utilitaris.
les associacions, a més de parlar de transformació, hauríem de parlar també de
creació, ja que en molt dels casos s’opta per posar en marxa el nou projecte
cooperatiu conservant viva l’associació i fent-la sòcia col·laboradora de la
cooperativa. La decisió de mantenir o no l’associació depèn de diversos
factors, en alguns casos de tipus identitari o missional i en altres de més utilitaris.
Entre els
casos de cooperatives que sorgeixen d’associacions, en trobem d’històrics com
el de Biciclot, que centra la seva
activitat en l’oferta de serveis per a la promoció de l‘ús de la bicicleta com
a mitjà de transport urbà. Els serveis que ofereix se centren bàsicament en
tres àmbits d’actuació: l’educatiu, el turístic i el de lleure. El projecte,
nascut l’any 1986 en forma d’associació de ciclistes urbans i cicloturistes va
evolucionar fins a la creació l’any 1994 de la cooperativa de treball per
vertebrar la tasca professional i autogestionada del col·lectiu.
casos de cooperatives que sorgeixen d’associacions, en trobem d’històrics com
el de Biciclot, que centra la seva
activitat en l’oferta de serveis per a la promoció de l‘ús de la bicicleta com
a mitjà de transport urbà. Els serveis que ofereix se centren bàsicament en
tres àmbits d’actuació: l’educatiu, el turístic i el de lleure. El projecte,
nascut l’any 1986 en forma d’associació de ciclistes urbans i cicloturistes va
evolucionar fins a la creació l’any 1994 de la cooperativa de treball per
vertebrar la tasca professional i autogestionada del col·lectiu.
Des de
llavors fins avui, són diversos els casos de projectes associatius que amb el
temps han acabat creant la cooperativa per donar resposta a les seves
necessitats. L’exemple més recent és el de CISEC,
cooperativa dedicada a la gestió de serveis a les persones vinculats a les
polítiques de joventut. En aquest cas ens trobem davant una veritable
transformació. Parlem d’una entitat de serveis per a joves creada l’any 1992 de
la mà d’una organització sindical d’estudiants, que acaba de tancar recentment
el procés de transformació en cooperativa d’iniciativa social.
llavors fins avui, són diversos els casos de projectes associatius que amb el
temps han acabat creant la cooperativa per donar resposta a les seves
necessitats. L’exemple més recent és el de CISEC,
cooperativa dedicada a la gestió de serveis a les persones vinculats a les
polítiques de joventut. En aquest cas ens trobem davant una veritable
transformació. Parlem d’una entitat de serveis per a joves creada l’any 1992 de
la mà d’una organització sindical d’estudiants, que acaba de tancar recentment
el procés de transformació en cooperativa d’iniciativa social.
Per trobar
exemples del pas de fundació a cooperativa cal anar fora de Catalunya, on
trobem el cas de Peñascal Kooperatiba,
projecte empresarial d’Euskadi sorgit de la transformació de la Fundación
Peñascal. Ens trobem davant una entitat d’intervenció social creada l’any 1986
que vint-i-sis anys després es va convertir en cooperativa amb l’objectiu, tal
i com ells mateixos expliquen, de disposar d’una estructura jurídica
cooperativa com a figura empresarial sòlida, professional, que aporti agilitat
a la gestió, amb una estructura laboral democràtica i participativa que atorgui
al projecte social actituds com el voluntariat, la solidaritat, la vocació, la
participació, la implicació desinteressada o el compromís.
exemples del pas de fundació a cooperativa cal anar fora de Catalunya, on
trobem el cas de Peñascal Kooperatiba,
projecte empresarial d’Euskadi sorgit de la transformació de la Fundación
Peñascal. Ens trobem davant una entitat d’intervenció social creada l’any 1986
que vint-i-sis anys després es va convertir en cooperativa amb l’objectiu, tal
i com ells mateixos expliquen, de disposar d’una estructura jurídica
cooperativa com a figura empresarial sòlida, professional, que aporti agilitat
a la gestió, amb una estructura laboral democràtica i participativa que atorgui
al projecte social actituds com el voluntariat, la solidaritat, la vocació, la
participació, la implicació desinteressada o el compromís.
Aquests són
només tres casos, però n’existeixen d’altres que han arribat a la fórmula
cooperativa per diferents motius: : entitats que han iniciat una activitat empresarial
mantenint l’organització inicial (Apindep
Ronçana, Fadir), col·lectius i associacions de consum que hagin adoptat la
forma cooperativa (30 panxes), projectes
que desenvolupen un servei públic o part del mateix en forma de cooperativa (Musicoop, Claraboia Audiovisual) o empreses
amb dificultats de successió (Llar
d’infants Els Cargolets).
només tres casos, però n’existeixen d’altres que han arribat a la fórmula
cooperativa per diferents motius: : entitats que han iniciat una activitat empresarial
mantenint l’organització inicial (Apindep
Ronçana, Fadir), col·lectius i associacions de consum que hagin adoptat la
forma cooperativa (30 panxes), projectes
que desenvolupen un servei públic o part del mateix en forma de cooperativa (Musicoop, Claraboia Audiovisual) o empreses
amb dificultats de successió (Llar
d’infants Els Cargolets).
Sigui en
forma de transformació, sigui creant la cooperativa per articular l’activitat
econòmica, el procés permet enfortir el projecte amb tot el que aporta aquesta
fórmula professional amb valor social. A més, el caràcter no lucratiu queda
garantit a través de la cooperativa d’iniciativa social, forma contemplada per
llei que demana constituir-se sense afany de lucre entre d’altres condicions.
forma de transformació, sigui creant la cooperativa per articular l’activitat
econòmica, el procés permet enfortir el projecte amb tot el que aporta aquesta
fórmula professional amb valor social. A més, el caràcter no lucratiu queda
garantit a través de la cooperativa d’iniciativa social, forma contemplada per
llei que demana constituir-se sense afany de lucre entre d’altres condicions.
Un altres
aspecte important a tenir en compte és que els nous escenaris de cooperació
público-privada que s’estan dibuixant a partir de la crisi i de les dificultats
pressupostàries de les administracions públiques, demanaran, cada cop més,
operadors i partners amb fortalesa i capacitat empresarial acompanyades de
vocació social. Fórmules com la cooperativa social que aportin capacitat
inversora, accés al finançament, flexibilitat en la gestió i voluntat de
creixement.
aspecte important a tenir en compte és que els nous escenaris de cooperació
público-privada que s’estan dibuixant a partir de la crisi i de les dificultats
pressupostàries de les administracions públiques, demanaran, cada cop més,
operadors i partners amb fortalesa i capacitat empresarial acompanyades de
vocació social. Fórmules com la cooperativa social que aportin capacitat
inversora, accés al finançament, flexibilitat en la gestió i voluntat de
creixement.
La
proximitat del cooperativisme social al tercer sector social i a
l’associacionisme, reforçat per la participació de la Federació de Cooperatives
de Treball a traves de la seva Sectorial d’Iniciativa Social a les principals
plataformes representatives, ha permès donar a conèixer el model i afavorir que
algunes associacions i fundacions s’interessin pels avantatges de crear
cooperativa. Per donar resposta a aquesta necessitat, la FCTC ha desenvolupat
una línea específica per aquest tipus d’organitzacions dins del seu programa
Transforma’t. I també ha col·laborat en el disseny de les accions que el
programa Aracoop, impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació i la
Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha posat en marxa per acompanyar
processos de transformació.
proximitat del cooperativisme social al tercer sector social i a
l’associacionisme, reforçat per la participació de la Federació de Cooperatives
de Treball a traves de la seva Sectorial d’Iniciativa Social a les principals
plataformes representatives, ha permès donar a conèixer el model i afavorir que
algunes associacions i fundacions s’interessin pels avantatges de crear
cooperativa. Per donar resposta a aquesta necessitat, la FCTC ha desenvolupat
una línea específica per aquest tipus d’organitzacions dins del seu programa
Transforma’t. I també ha col·laborat en el disseny de les accions que el
programa Aracoop, impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació i la
Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha posat en marxa per acompanyar
processos de transformació.