Cooperar per innovar

Article escrit en col·laboració amb Lorena Torró. Publicat a:

Superada la barrera de la concepció tradicionalista
d’innovació, vinculant-la gairebé en exclusiva a la innovació tecnològica, les
societats empresarials, principalment les cooperatives, han posat de manifest
l’amplitud d’àmbits en què la innovació té un paper clau per a la
sostenibilitat socioeconòmica, tant dels territoris com de les empreses.

El desgavell socioeconòmic viscut en els darrers anys i
l’autocrítica que se n’ha derivat, ha portat a potenciar models econòmics que
es basin, principalment, en les persones
i en la sostenibilitat. En aquest sentit, el model cooperatiu d’empresa
defineixen una fórmula amb projecció de futur en el desenvolupament de les
noves formes de treball de les organitzacions i, per això, cal posar en valor
les actuacions d’innovació impulsades des de les cooperatives i els agents
representatius del moviment, especialment aquelles relacionades amb les noves
formes d’organització i de gestió empresarial com a exemples d’un nou paradigma
d’empresa participada i compromesa amb una competitivitat responsable i
sostenible.

Des d’un punt de vista empresarial,
les cooperatives impulsen processos d’innovació, com qualsevol altra empresa,
relacionats amb la innovació tecnològica, en productes i processos, entre
d’altres; però la dimensió social de les cooperatives possibiliten un
desenvolupament de la innovació des del punt
de vista social, ja que impulsen nous models organitzatius per fer front a
les necessitats de les persones, ja sigui a nivell de treball, del consum de
béns o serveis, de l’accés a l’habitatge,  de l’educació o altres.

En aquest sentit, cal destacar i donar visibilitat a la innovació social, entesa com nous
processos, pràctiques, mètodes o sistemes per dur a terme processos
tradicionals o tasques noves que es fan amb participació de la comunitat i les
persones beneficiàries. Aquestes es transformen en actors del seu propi
desenvolupament, enfortint així el sentiment de ciutadania. Per això, és
important destacar el paper que desenvolupen les cooperatives com a empreses
promogudes, impulsades i participades per persones que s’han agrupat
voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques,
socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de
gestió democràtica.

Una de les claus principals de la innovació és la participació. Les persones aportem més
quan ens sentim part d’un projecte. En el cas de les cooperatives això és
evident a tots els nivells: societari, econòmic i laboral, ja que es basen en
els valors de l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat,
l’equitat i la solidaritat. Seguint la tradició dels fundadors, els socis
cooperatius fan seus els valors ètics de l’honestedat, la transparència, la
responsabilitat i la vocació social. Alhora, es guien per uns principis
universals, essent la fórmula cooperativa la única forma empresarial que
integra en la seva gestió i govern uns principis d’actuació i desenvolupament.

En aquest mateix context de la participació, la forma
cooperativa incorpora en els seus principis la cooperació entre cooperatives amb l’objectiu de servir, de la
manera més eficaç possible, al seu teixit social. A més, això queda palès en
les diferents formes de cooperació entre empreses que la forma cooperativa
promou: cooperatives de serveis, cooperatives agràries, cooperatives de segon
grau, acords intercooperatius, federacions… Sortosament, avui més que mai, la
cooperació ja constitueix una pràctica habitual en les organitzacions
empresarials de tot tipus i no només en les cooperatives.

La cooperació entre organitzacions afavoreix l’obtenció
d’avantatges competitius efectius que siguin únics, possibles de mantenir,
superiors als de la competència i aplicables a diverses situacions del mercat.
Per a això, més enllà de la forma jurídica que prengui la nostra col·laboració,
s’ha de tenir en compte uns punts comuns que cal treballar:  la confiança mútua, les empreses participants han de buscar una
mateixa fita,  la cooperació ha d’estar en connexió amb
l’estratègia de l’empresa i  cal tenir clars els objectius individuals que  es pretenen amb la cooperació, però també els
de la resta d’organitzacions amb qui cooperarem.

Dit això, hem de considerar les possibilitats de la
cooperació entre empreses com un instrument que faciliti l’accés a la
innovació.

Fa uns anys, com hem dit anteriorment, la innovació s’identificava
amb les grans organitzacions que disposen dels recursos suficients com per
invertir i impulsar noves línies d’actuació i nous productes i serveis. En
canvi, actualment, considerem que la innovació
la pot generar qualsevol empresa que de forma sistemàtica organitzi, en les
diferents àrees del negoci, una recerca deliberada d’oportunitats i les
transformi en realitats.

En aquest sentit, la innovació
en xarxa i la innovació oberta, basades
en la cooperació, permeten que les empreses tinguin accés a la innovació, sense
necessitat de disposar d’ingents quantitats de recursos, tant humans com
econòmics.

Gràcies a la sistematització de la innovació que apliquem
dins la nostra empresa, podrem establir l’estratègia que cal seguir per engegar
nous projectes a partir de l’anàlisi de l’àmbit
i grau de la innovació. Això ens permetrà decidir, per exemple, si desenvoluparem
la innovació individualment dins l’empresa, si ens caldrà adquirir la innovació
externament a través de la compra d’innovació o la col·laboració externa amb
d’altres entitats.

La realitat empresarial ens diu que habitualment la
cooperació entre empreses es dóna per innovar en el màrqueting, la producció i
la recerca i desenvolupament. Tanmateix, indistintament dels àmbits en què
cooperem per innovar, les raons que han de conduir a una empresa a fer-ho són l’obtenció
de valor i generar més valor a la clientela, ja que ambdós propòsits tenen un
retorn directe (diners) o indirecte, essent retorns indirectes el coneixement (el que aprenem en el
procés d’innovar), la marca
(l’impacte en la clientela), l’ecosistema
(les empreses partners amb qui hem d’aprendre a relacionar-nos per dur a terme
la innovació) i l’organització (ser
una empresa innovadora et converteix en major atractora de talent).

Innovar consisteix a tenir idees convertibles en valor per
al client, de manera que amb això es generi un resultat sostenible per a
l’empresa: el retorn de la inversió. L’objectiu últim de la innovació és generar resultats. La innovació que no
millori els beneficis, directes o indirectes, no té sentit. Tal i com
defineix Alfons Cornella, la innovació
és un motor virtuós d’idees-valor-resultat,
que hauria de funcionar perfectament. No ha de ser un acte ad-hoc (ara innovem,
demà ens n’oblidem), sinó un sistema que requereix d’estratègia, recursos i
temps (alineació amb el negoci). I per aconseguir-ho, potser s’hagin d’eliminar
altres parts del procés empresarial que ens treuen temps del dia a dia, per
poder-lo dedicar a innovar, que és fonamental en l’actualitat i ho serà també en
els propers anys.

Les organitzacions
innovadores incorporen uns trets diferencials que faciliten el procés
creatiu i la plasmació de les idees en projectes amb valor. Aquestes
organitzacions tenen, doncs, en comú una organització horitzontal allunyada de
la jerarquia, una direcció que lidera el procés d’innovació,  que incorporen eines per facilitar la
recollida de dades i interpretar la informació, que treballen les idees des
d’un punt de vista transversal i que involucren els grups d’interès.

La innovació, més enllà de la transformació d’idees en
productes o serveis que aportin valor, representa un mecanisme eficaç per
adaptar les empreses als canvis del seu entorn, alhora que també esdevé un
procés més de gestió de l’organització. En un entorn globalitzat en què el
nostre mercat és el món, hem de tenir present que els nostres competidors també
s’ubiquen en aquest context. La nostra competitivitat ha de millorar no només
per tenir més capacitat sobre el mercat, sinó també perquè les empreses
externes no es proveeixin del nostre segment de mercat.

Amb la voluntat d’oferir recursos sobre la innovació i la
cooperació per innovar adreçats a les cooperatives, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ha creat un
fòrum d’innovació, Innovacoop, amb
el doble objectiu de traslladar als seus membres la importància de la innovació
per adaptar els seus negocis als canvis i garantir-ne la supervivència, així
com fer que les cooperatives adquireixin coneixements en matèria d’innovació.

Amb Innovacoop, a través de diverses sessions programades amb
formats diversos, es pretén anar traslladant coneixement en l’àmbit de la
innovació. El primer objectiu bàsic és parlar i fer que es parli d’innovació,
però també incidir perquè les cooperatives integrin aquest concepte dins
l’imaginari empresarial. En funció de l’evolució de les sessions, les
cooperatives es van trobant en disposició d’anar definint el tipus d’innovació
(tradicional, oberta, en xarxa…) que millor pot respondre a les seves
necessitats estratègiques.

L’objectiu final és més ambiciós, ja que amb Innovacoop es
pretén la creació de nodes d’innovació en xarxa i innovació oberta, per tal que
les cooperatives s’autogestionin la innovació i la integrin en la seva
planificació anual i organitzativa. Parlem, per tant, d’una aposta per unes empreses innovadores, que aporten
millores als processos, als productes o serveis i a la forma de gestionar-se i
organitzar-se.