Publicat a:
La
política és l’activitat que s’ocupa de resoldre les problemes i les necessitats
que plateja la convivència col·lectiva d’una societat. Dit d’una altra manera,
és l’acció destinada a fer possible un projecte col·lectiu, promovent la
participació ciutadana en tant que posseeix la capacitat de distribuir i
executar el poder, segons sigui necessari, per promoure el bé comú. Aquesta
acció es concreta en el treball, la voluntat i la capacitat d’obrir i apropar
la gestió dels assumptes públics al conjunt de la societat i a la ciutadania.
Uns
dels objectius centrals de les administracions públiques ha de ser el de
proporcionar els millors serveis públics en condicions d’eficiència i equitat. Però
la política no s’acaba en les institucions ni el servei a la societat es limita
a allò que fan les administracions exercint les seves competències i
responsabilitats. Un Estat modern ha d’estar obert a les iniciatives que
sorgeixin de l’esfera privada per respondre als reptes econòmics i socials que
té plantejats, ja sigui en la dinamització del teixit productiu i la creació
d’ocupació estable o en el desplegament de dispositius d’atenció als
col·lectius més vulnerables.
dels objectius centrals de les administracions públiques ha de ser el de
proporcionar els millors serveis públics en condicions d’eficiència i equitat. Però
la política no s’acaba en les institucions ni el servei a la societat es limita
a allò que fan les administracions exercint les seves competències i
responsabilitats. Un Estat modern ha d’estar obert a les iniciatives que
sorgeixin de l’esfera privada per respondre als reptes econòmics i socials que
té plantejats, ja sigui en la dinamització del teixit productiu i la creació
d’ocupació estable o en el desplegament de dispositius d’atenció als
col·lectius més vulnerables.
La
responsabilitat pública d’actuar en nom de tota la ciutadania hauria de ser
inexcusable i indelegable, però l’acció d’un govern que vol ser transparent,
eficaç i responsable guanya en valor si s’articula en una societat civil forta
i enforteix la seva relació amb la iniciativa privada. El que es coneix com
cooperació público-privada, passa per determinar quines activitats del sector
públic permeten generar un major valor públic mitjançant la incorporació
d’actors privats, quins requisits han de complir les organitzacions privades
que intervenen en la gestió d’assumptes públics, o quins mecanismes de control,
seguiment i avaluació calen en un escenari de col·laboració entre el sector
públic i el privat.
responsabilitat pública d’actuar en nom de tota la ciutadania hauria de ser
inexcusable i indelegable, però l’acció d’un govern que vol ser transparent,
eficaç i responsable guanya en valor si s’articula en una societat civil forta
i enforteix la seva relació amb la iniciativa privada. El que es coneix com
cooperació público-privada, passa per determinar quines activitats del sector
públic permeten generar un major valor públic mitjançant la incorporació
d’actors privats, quins requisits han de complir les organitzacions privades
que intervenen en la gestió d’assumptes públics, o quins mecanismes de control,
seguiment i avaluació calen en un escenari de col·laboració entre el sector
públic i el privat.
Totes
aquestes premisses són vàlides en una conceptualització global de la cooperació
público-privada. Però des dels models de l’economia social s’està construint
una nova realitat i es fan propostes amb voluntat d’anar més enllà en la
relació entre allò públic i allò privat, entre les administracions públiques i
la iniciativa social. Aquesta realitat i aquestes propostes són les que mirarem
d’analitzar en aquest article.
aquestes premisses són vàlides en una conceptualització global de la cooperació
público-privada. Però des dels models de l’economia social s’està construint
una nova realitat i es fan propostes amb voluntat d’anar més enllà en la
relació entre allò públic i allò privat, entre les administracions públiques i
la iniciativa social. Aquesta realitat i aquestes propostes són les que mirarem
d’analitzar en aquest article.
Conceptualització.
Tot
i que els diferents enfocaments que es poden fer del tema poden fer variar la
concepció i definició de la idea, de manera neutra podem dir que la cooperació
publico-privada, també coneguda com a col·laboració público-privada, és tota
aquella forma de cooperació entre una administració pública i el sector privat
(empresa o entitat social) amb l’objectiu de gestionar, finançar, mantenir,
construir o explotar serveis públics o infraestructures.
i que els diferents enfocaments que es poden fer del tema poden fer variar la
concepció i definició de la idea, de manera neutra podem dir que la cooperació
publico-privada, també coneguda com a col·laboració público-privada, és tota
aquella forma de cooperació entre una administració pública i el sector privat
(empresa o entitat social) amb l’objectiu de gestionar, finançar, mantenir,
construir o explotar serveis públics o infraestructures.
Els
sistemes de producció i provisió de serveis públics es poden articular de dues
maneres:
sistemes de producció i provisió de serveis públics es poden articular de dues
maneres:
· Directa, a través
d’unitats internes de l’administració o empreses públiques.
d’unitats internes de l’administració o empreses públiques.
· Indirecta, a través
de fórmules com l’externalització de serveis, que és la contractació externa de
part o de tota la producció d’un servei, o de partenariats público-privats, que
són models de col·laboració en els que es desenvolupen conjuntament serveis
compartint riscos, costos i beneficis.
de fórmules com l’externalització de serveis, que és la contractació externa de
part o de tota la producció d’un servei, o de partenariats público-privats, que
són models de col·laboració en els que es desenvolupen conjuntament serveis
compartint riscos, costos i beneficis.
En
el nostre cas, centrarem les reflexions en els models vinculats a l’externalització
de serveis, especialment en àmbits vinculats als sectors social, educatiu i
sanitari.
el nostre cas, centrarem les reflexions en els models vinculats a l’externalització
de serveis, especialment en àmbits vinculats als sectors social, educatiu i
sanitari.
Responsabilitat
compartida.
compartida.
Tal i com assenyala Joan
Subirats a la presentació de la guia de bones pràctiques Sumant per les
persones, elaborada perla
Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb el
suport dela Diputació
de Barcelona, qualsevol reflexió en torn a nous escenaris en cooperació
público-privada passa necessàriament per tenir en compte dues premisses: que
l’espai públic no s’esgota en el que és estrictament institucional i que allò
que anomenem privat no és només sinònim de mercantil i competitiu.
Subirats a la presentació de la guia de bones pràctiques Sumant per les
persones, elaborada per
Federació
suport de
de Barcelona, qualsevol reflexió en torn a nous escenaris en cooperació
público-privada passa necessàriament per tenir en compte dues premisses: que
l’espai públic no s’esgota en el que és estrictament institucional i que allò
que anomenem privat no és només sinònim de mercantil i competitiu.
La iniciativa privada
articulada en torn a l’economia social i cooperativa té una llarga trajectòria
de gestió de serveis públics, fonamentada en els valors que acompanyen la seva
manera de fer empresa. És per això que aquestes organitzacions parlen de
vocació social en la gestió des de l’aportació de valor que suposa la
implicació dels membres, la responsabilitat amb l’entorn i la proximitat amb el
territori.
articulada en torn a l’economia social i cooperativa té una llarga trajectòria
de gestió de serveis públics, fonamentada en els valors que acompanyen la seva
manera de fer empresa. És per això que aquestes organitzacions parlen de
vocació social en la gestió des de l’aportació de valor que suposa la
implicació dels membres, la responsabilitat amb l’entorn i la proximitat amb el
territori.
El clàssic “les persones per
davant del capital” agafa tota la força en les cooperatives que gestiones
serveis a les persones. Per això, l’aposta és garantir que els diners destinats
als serveis públics serveixin plenament per això, aprofundint en la
col·laboració entre les administracions públiques i les empreses de l’economia
social.
davant del capital” agafa tota la força en les cooperatives que gestiones
serveis a les persones. Per això, l’aposta és garantir que els diners destinats
als serveis públics serveixin plenament per això, aprofundint en la
col·laboració entre les administracions públiques i les empreses de l’economia
social.
Externalitzar no és
privatizar.
privatizar.
En
torn a la cooperació publico-privada s’han generat múltiples debats, molts
d’ells sorgits, en part, de mites i prejudicis. Alguns cauen, per exemple, en
l’error de confondre externalització amb privatització. De la mateixa manera
que en el món de l’educació i en el sanitari, els serveis socials del nostre
país tenen des de fa temps una important trajectòria en models
d’externalització de la gestió de serveis socials de titularitat pública a
empreses i entitats especialitzades. Parlem d’una pràctica iniciada per alguns
ajuntaments que ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les
diferents administracions públiques.
torn a la cooperació publico-privada s’han generat múltiples debats, molts
d’ells sorgits, en part, de mites i prejudicis. Alguns cauen, per exemple, en
l’error de confondre externalització amb privatització. De la mateixa manera
que en el món de l’educació i en el sanitari, els serveis socials del nostre
país tenen des de fa temps una important trajectòria en models
d’externalització de la gestió de serveis socials de titularitat pública a
empreses i entitats especialitzades. Parlem d’una pràctica iniciada per alguns
ajuntaments que ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les
diferents administracions públiques.
Aquesta
modalitat de gestió ha esdevingut la base d’una part important del que avui és l’economia
social del nostre país. Entitats i empreses que en forma de cooperatives,
associacions o fundacions operen en el sector d’atenció de les persones.
L’absència de lucre garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents,
aquests es reinverteixin en la pròpia activitat.
modalitat de gestió ha esdevingut la base d’una part important del que avui és l’economia
social del nostre país. Entitats i empreses que en forma de cooperatives,
associacions o fundacions operen en el sector d’atenció de les persones.
L’absència de lucre garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents,
aquests es reinverteixin en la pròpia activitat.
Es
tracta d’un model en el que, sense renunciar a la titularitat i mantenint la
responsabilitat i les obligacions pel que fa a definició i execució de
polítiques públiques, els responsables opten per cedir la gestió a una
iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació público-privada
com la concertació, el concurs o el contracte.
tracta d’un model en el que, sense renunciar a la titularitat i mantenint la
responsabilitat i les obligacions pel que fa a definició i execució de
polítiques públiques, els responsables opten per cedir la gestió a una
iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació público-privada
com la concertació, el concurs o el contracte.
No
és un model exclusiu de l’economia social. També petites i mitjanes empreses
mercantils, així com grans empreses de serveis i multinacionals que han vist
negoci en aquest tipus d’activitat, participen de la gestió. En aquest cas
s’obre un altre debat que tractarem més endavant sobre el sentit que alguns
facin diners a costa dels serveis socials.
és un model exclusiu de l’economia social. També petites i mitjanes empreses
mercantils, així com grans empreses de serveis i multinacionals que han vist
negoci en aquest tipus d’activitat, participen de la gestió. En aquest cas
s’obre un altre debat que tractarem més endavant sobre el sentit que alguns
facin diners a costa dels serveis socials.
L’externalització
de serveis té uns quants detractors. Són posicions que defensen la gestió
exclusivament des d’allò públic i només amb recursos i personal públic. Aquest
posicionament, absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions
interessades que equiparen externalització i privatització. I no, no és el
mateix. La privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres
sectors, implica que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim
de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el
servei prestat. Per contra, l’externalització, especialment aquella que compta
com a partner amb cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la
vocació de servei públic i el sense afany de lucre la preponderància de
l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors.
de serveis té uns quants detractors. Són posicions que defensen la gestió
exclusivament des d’allò públic i només amb recursos i personal públic. Aquest
posicionament, absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions
interessades que equiparen externalització i privatització. I no, no és el
mateix. La privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres
sectors, implica que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim
de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el
servei prestat. Per contra, l’externalització, especialment aquella que compta
com a partner amb cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la
vocació de servei públic i el sense afany de lucre la preponderància de
l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors.
El negoci del
benestar.
benestar.
A
finals de 2012, el CatSalut va donar la concessió de la gestió del Centre
d’Atenció Primària de la població empordanesa de l’Escala a una empresa
mercantil, dedicada fonamentalment a serveis de neteja i seguretat. Fins aquell
moment la gestió havia estat en mans d’una fundació del territori. Posteriorment,
l’Ajuntament de Barcelona adjudicava a la mateixa empresa el Casal Infantil El
Drac, que fins a llavors havia portat una cooperativa d’iniciativa social. Són
només dos exemples. N’hi ha molts.
finals de 2012, el CatSalut va donar la concessió de la gestió del Centre
d’Atenció Primària de la població empordanesa de l’Escala a una empresa
mercantil, dedicada fonamentalment a serveis de neteja i seguretat. Fins aquell
moment la gestió havia estat en mans d’una fundació del territori. Posteriorment,
l’Ajuntament de Barcelona adjudicava a la mateixa empresa el Casal Infantil El
Drac, que fins a llavors havia portat una cooperativa d’iniciativa social. Són
només dos exemples. N’hi ha molts.
Aquests
dos fets, que en el cas del centre infantil va anar acompanyat de denúncies de
les entitats representatives del sector sobre les males pràctiques de les
administracions en els concursos públics, especialment pel que fa a donar més
valor a la oferta econòmica que no a altres aspectes com l’experiència o la
capacitat tècnica, va tornat a posar sobre la taula la qüestió de la gestió
dels serveis vinculats a l’estat de benestar.
dos fets, que en el cas del centre infantil va anar acompanyat de denúncies de
les entitats representatives del sector sobre les males pràctiques de les
administracions en els concursos públics, especialment pel que fa a donar més
valor a la oferta econòmica que no a altres aspectes com l’experiència o la
capacitat tècnica, va tornat a posar sobre la taula la qüestió de la gestió
dels serveis vinculats a l’estat de benestar.
El
nostre país compta amb una interessat i potent trajectòria d’externalització de
determinats serveis. Com s’ha explicat anteriorment, aquest model s’ha recolzat
des dels seus inicis en un ric teixit d’organitzacions de l’economia social. Empreses
que des d’un principi van apostar per col·laborar amb les administracions per
garantir un serveis públics de qualitat. Empreses que reinverteixen els seus
excedents en la pròpia activitat en consonància amb el seu caràcter no lucratiu.
nostre país compta amb una interessat i potent trajectòria d’externalització de
determinats serveis. Com s’ha explicat anteriorment, aquest model s’ha recolzat
des dels seus inicis en un ric teixit d’organitzacions de l’economia social. Empreses
que des d’un principi van apostar per col·laborar amb les administracions per
garantir un serveis públics de qualitat. Empreses que reinverteixen els seus
excedents en la pròpia activitat en consonància amb el seu caràcter no lucratiu.
Els
darrers anys, però, empreses mercantils de capital espanyol i algunes
multinacionals a la recerca de nous nínxols de negoci han decidit entrar a
competir en la gestió d’aquests tipus de servei. D’aquesta manera, residències
de gent gran, serveis d’atenció domiciliària, serveis especialitzats de salut o
fins i tot escoles estan en mans de gestors l’objecte final dels quals és fer
quants més diners millors per als seus accionistes.
darrers anys, però, empreses mercantils de capital espanyol i algunes
multinacionals a la recerca de nous nínxols de negoci han decidit entrar a
competir en la gestió d’aquests tipus de servei. D’aquesta manera, residències
de gent gran, serveis d’atenció domiciliària, serveis especialitzats de salut o
fins i tot escoles estan en mans de gestors l’objecte final dels quals és fer
quants més diners millors per als seus accionistes.
I
és aquí un rau la clau de tot plegat: és ètic que ningú guany diners amb la
gestió dels serveis del benestar?, no és una contradicció permetre
l’enriquiment amb els serveis que pretenen ajudar als més vulnerables?
és aquí un rau la clau de tot plegat: és ètic que ningú guany diners amb la
gestió dels serveis del benestar?, no és una contradicció permetre
l’enriquiment amb els serveis que pretenen ajudar als més vulnerables?
Aportacions
des de l’economia social.
des de l’economia social.
El
sector dels serveis a les persones ha esdevingut els darrers anys un motor de
creació d’ocupació i de desenvolupament econòmic a nivell local que treballa
per l’autonomia personal i la inclusió social. Si ve la crisi econòmica ha
aturat parcialment aquesta evolució i ha posat en dubte la continuïtat de
l’estat de benestar tal i com el coneixíem, no hi ha dubte que aquest
continuarà sent un sector estratègic durant els propers anys. Si aconseguim que
aquest sector s’enforteixi des d’un model d’economia social, farem que el
nostre sistema de benestar i la nostra economia avancin en paral·lel cap a la
consecució d’una societat més justa, sostenible i cohesionada.
sector dels serveis a les persones ha esdevingut els darrers anys un motor de
creació d’ocupació i de desenvolupament econòmic a nivell local que treballa
per l’autonomia personal i la inclusió social. Si ve la crisi econòmica ha
aturat parcialment aquesta evolució i ha posat en dubte la continuïtat de
l’estat de benestar tal i com el coneixíem, no hi ha dubte que aquest
continuarà sent un sector estratègic durant els propers anys. Si aconseguim que
aquest sector s’enforteixi des d’un model d’economia social, farem que el
nostre sistema de benestar i la nostra economia avancin en paral·lel cap a la
consecució d’una societat més justa, sostenible i cohesionada.
Però
quins són els elements de valor que pot aportar la gestió de serveis públics
des d’empreses de l’economia social? La guia Sumant per les persones, ja
esmentada, destaca un seguit d’elements que apareixen de manera comuna com a factors clau que
faciliten l’èxit de la col·laboració entre les cooperatives i els municipis. Una
anàlisi en clau local, que entenem vàlida per col·laboracions a altres nivells:
quins són els elements de valor que pot aportar la gestió de serveis públics
des d’empreses de l’economia social? La guia Sumant per les persones, ja
esmentada, destaca un seguit d’elements que apareixen de manera comuna com a factors clau que
faciliten l’èxit de la col·laboració entre les cooperatives i els municipis. Una
anàlisi en clau local, que entenem vàlida per col·laboracions a altres nivells:
· Clau 1. Convergència d’objectius entre els municipis i les cooperatives: polítiques impulsades per l’ajuntament convergeixen amb projectes que vol desenvolupar la
cooperativa a nivell privat, atenent a la seva vocació de servei a les persones
des de la eficàcia empresarial no lucrativa.
cooperativa a nivell privat, atenent a la seva vocació de servei a les persones
des de la eficàcia empresarial no lucrativa.
· Clau 2. La
existència de polítiques
clares i definides per part dels municipis permet crear contextos i impulsar projectes a la ciutat.
existència de polítiques
clares i definides per part dels municipis permet crear contextos i impulsar projectes a la ciutat.
· Clau 3. Relació d’interlocució permanent, basada en la
confiança i l’escolta activa. Actitud
receptiva i oberta per part dels municipis a rebre aportacions de les empreses
cooperatives.
confiança i l’escolta activa. Actitud
receptiva i oberta per part dels municipis a rebre aportacions de les empreses
cooperatives.
· Clau 4. La inversió de temps i recursos, tan de les cooperatives com dels municipis, en
buscar solucions per la cobertura de noves necessitats i en el desenvolupament
de nous projectes, aporta resultats exitosos a mig termini.
buscar solucions per la cobertura de noves necessitats i en el desenvolupament
de nous projectes, aporta resultats exitosos a mig termini.
· Clau 5. La estabilitat en les col·laboracions, apostant pel desenvolupament de serveis de
qualitat sòlids.
qualitat sòlids.
· Clau 6. Capacitat d’adaptació i flexibilitat per
part de les cooperatives per donar
resposta a noves necessitats i adaptar-se a noves demandes.
part de les cooperatives per donar
resposta a noves necessitats i adaptar-se a noves demandes.
· Clau 7. Aportació i acompanyament tècnic per
part de les cooperatives com a agent
especialitzat en el seu àmbit d’actuació
part de les cooperatives com a agent
especialitzat en el seu àmbit d’actuació
· Clau 8. Capacitat
de crear sinèrgies entre els seu propis serveis per la millora de la qualitat
del servei, per aportar
més valor afegit a la gestió de la concessió.
de crear sinèrgies entre els seu propis serveis per la millora de la qualitat
del servei, per aportar
més valor afegit a la gestió de la concessió.
· Clau 9. Entendre la col·laboració des d’una
visió estratègica, que permet
treballar conjuntament per buscar noves solucions i innovar per resoldre
problemàtiques.
visió estratègica, que permet
treballar conjuntament per buscar noves solucions i innovar per resoldre
problemàtiques.
Escenaris
de futur.
de futur.
Des
d’una realitat avalada amb resultats, les empreses de l’economia social volen
anar més enllà i explorar noves vies que permetin millorar i innovar en models
de cooperació público-privada.
d’una realitat avalada amb resultats, les empreses de l’economia social volen
anar més enllà i explorar noves vies que permetin millorar i innovar en models
de cooperació público-privada.
En
primer lloc, cal aproximar la gestió dels serveis públics a la societat, amb
fórmules basades en la participació i la transparència. Des de la proximitat,
des d’allò local. Donant, per exemple, més valor i força a les iniciatives dels
barris de les ciutats i dels pobles. Passar, com diuen alguns, a la
col·laboració público-cooperativa.
primer lloc, cal aproximar la gestió dels serveis públics a la societat, amb
fórmules basades en la participació i la transparència. Des de la proximitat,
des d’allò local. Donant, per exemple, més valor i força a les iniciatives dels
barris de les ciutats i dels pobles. Passar, com diuen alguns, a la
col·laboració público-cooperativa.
En
segon lloc, és un fet que la voluntat política passa per damunt de la majoria
dels impediments jurídico legals que puguin sorgir. Si l’aposta per les
fórmules de l’economia social existeix, la
concreció és possible. Calen doncs plans integrals de foment i de concertació a
l’estil del Programa Municipi Cooperatiu.
segon lloc, és un fet que la voluntat política passa per damunt de la majoria
dels impediments jurídico legals que puguin sorgir. Si l’aposta per les
fórmules de l’economia social existeix, la
concreció és possible. Calen doncs plans integrals de foment i de concertació a
l’estil del Programa Municipi Cooperatiu.
Cal
també avançar en la concreció de noves fórmules de concertació, més enllà del
concurs i el contracte de serveis, que donin més pes a la qualitat del servei,
a l’equilibri pressupostari, a la reinversió d’excedents, a l’estabilitat i
qualitat dels llocs de treball, al balanç social, a la participació dels
usuaris, …
també avançar en la concreció de noves fórmules de concertació, més enllà del
concurs i el contracte de serveis, que donin més pes a la qualitat del servei,
a l’equilibri pressupostari, a la reinversió d’excedents, a l’estabilitat i
qualitat dels llocs de treball, al balanç social, a la participació dels
usuaris, …
Podem
també innovar en relació entre les parts. Generem una veritable cooperació
público-privada que passi per un diàleg franc i obert, de tu a tu, entre
administració contractant i empresa prestadora. Un diàleg que permeti a les
cooperatives aportar des del coneixement generat i l’experiència
acumulada. Crear projecte social, donar
resposta a les necessitats i fins i tot dissenyar polítiques socials de manera
conjunta. De la responsabilitat delegada a la responsabilitat compartida.
també innovar en relació entre les parts. Generem una veritable cooperació
público-privada que passi per un diàleg franc i obert, de tu a tu, entre
administració contractant i empresa prestadora. Un diàleg que permeti a les
cooperatives aportar des del coneixement generat i l’experiència
acumulada. Crear projecte social, donar
resposta a les necessitats i fins i tot dissenyar polítiques socials de manera
conjunta. De la responsabilitat delegada a la responsabilitat compartida.
I
finalment, explorem i inventem en tot allò relacionat amb el finançament.
Davant les dificultats econòmiques de les administracions públiques tenim la
capacitat de l’economia social de generar i captar recursos. Innovem també en
aquest aspecte. Assumir i compartir riscos és una de les premisses que molts
estableixen per parlar de cooperació público-privada. Doncs bé, les empreses de l’economia social
ho fan cada dia.
finalment, explorem i inventem en tot allò relacionat amb el finançament.
Davant les dificultats econòmiques de les administracions públiques tenim la
capacitat de l’economia social de generar i captar recursos. Innovem també en
aquest aspecte. Assumir i compartir riscos és una de les premisses que molts
estableixen per parlar de cooperació público-privada. Doncs bé, les empreses de l’economia social
ho fan cada dia.