A finals de la passada
setmana, la Confederació Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya va
emetre una nota de premsa on anunciava que la seva Assemblea General, reunida
el dia anterior, havia acordat iniciar un seguit d’actuacions davant la
situació d’impagament i deute de les administracions públiques a les seves
organitzacions sòcies.

La Confederació, de la
qual formo part com a membre de la Junta Directiva, és la organització
empresarial que representa a les cooperatives socials, associacions i
fundacions catalanes que presten serveis d’atenció a les persones a Catalunya.
En el seu conjunt agrupa prop de 1.200 organitzacions i 45.000 professionals
que, des d’una voluntat expressa no mercantil, ofereixen serveis en diferents
àmbits d’activitat, com per exemple el lleure educatiu i sociocultural,
l’atenció domiciliària, les escoles bressol públiques, la intervenció social
amb infants, joves, famílies i altres col·lectius en risc d’exclusió social, la
discapacitat o l’atenció precoç, entre d’altres.

Entre d’altres
propostes, el pla aprovat per l’Assemblea contempla l’articulació sectorial
d’una campanya de sol·licitud dels interessos de demora corresponents, exigir
un reconeixement per escrit del deute històric vinculat a subvencions i
convenis, així com reclamar, una vegada més, un calendari de retorn del deute
clar i realista.

Aquesta iniciativa
sorgeix després d’haver denunciat a finals de l’any 2012 que el deute de les
administracions públiques al sector no lucratiu de serveis d’atenció a les
persones de Catalunya ascendia a prop de 640 milions d’euros. Curiosament,
mateix dia que es presentava aquest pla, el Govern anunciava al Col·legi de
Farmacèutics que no podria fer front als pagaments a les farmàcies
corresponents al mes d’abril.

La situació de les
empreses socials que col·laboren amb les administracions públiques en la
prestació de serveis socials, educatius i de salut comença a ser insostenible.
No es troben solucions al deute pendent i a més, es llencen propostes com la de
traspassar el mateix tant per cent de retallada aplicada als sous dels
funcionaris a les dotacions econòmiques de les organitzacions prestadores de
serveis.


Com deia un company, és
com si a un de nosaltres ens baixen el sou un cinc per cent i en arribar a casa
a la nit ho anunciem afegint que, en conseqüència i com a mesura d’estalvi,
“avui l’avi no sopa”. Oi que l’avi protestaria?