Article publicat a Catalunya Plural el 2 de maig de 2023.
Ara fa uns dies la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya presentava el seu Baròmetre anual i entre les dades recollides es destacava que el 36% de les entitats socials van tancar l’exercici de 2021 amb deutes per part de les administracions públiques, sent la Generalitat de Catalunya l’administració que deu més diners, ja que li correspon un 57% del total del deute amb el tercer sector. Uns deutes que generen greus tensions de tresoreria i fan que en un 38% dels casos hagin de recórrer a crèdits bancaris per mantenir els seus serveis. Unes pòlisses de crèdit que generen unes despeses que després no son cobertes per les administracions deutores.
Aquestes dades s’afegeixen al comunicat que a primers d’abril feien públic la mateixa Taula i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, en el que s’advertia que l’increment extraordinari de costos dels subministraments fa que una de cada quatre entitats vegi perillar la seva viabilitat econòmica. Els números assenyalen que respecte l’any 2021, la suma de les despeses de llum, gas i alimentació s’ha incrementat una mitjana del 31,21% l’any 2022. Per això les entitats reclamen al Govern l’impuls d’un pla de mesures urgent que inclogui La creació d’un fons extraordinari de recursos econòmics que compensi els sobrecostos, l’impuls de línies d’ajuts específiques per accelerar reformes estructurals i de transició energètica i la implantació d’un sistema de revisió anual de preus dels serveis.
Increment de costos i retard en els pagaments. Un còctel pervers que fa més profunda la crisi de moltes entitats socials. I tot això explicat l’any 2023, quan fa exactament deu anys que les mateixes organitzacions anunciaven l’acord per iniciar un seguit d’actuacions davant la situació d’impagament i deute de les administracions públiques a les seves organitzacions sòcies. Entre d’elles, destacava l’articulació sectorial d’una campanya de sol·licitud dels interessos de demora corresponents, exigir un reconeixement per escrit del deute històric vinculat a subvencions i convenis, així com reclamar un calendari de retorn del deute clar i realista. Aquesta iniciativa sorgia després d’haver denunciat a finals de l’any 2012 que el deute de les administracions públiques al sector no lucratiu de serveis d’atenció a les persones de Catalunya ascendia a prop de 640 milions d’euros.
El cert és que la campanya de reclamació d’interessos de demora no va reeixir. La suma d’un excés de prudència d’un sector massa poruc i les pressions polítiques van fer que només algunes entitats a títol particular posessin en marxa el procés. Una llàstima tenint en compte que en el mateix moment altres col·lectius, com els farmacèutics, van dur a terme de manera coordinada la mateixa reclamació i van aconseguir el reconeixement i cobrament del deute.
Passen els anys i la situació de les entitats i empreses que col·laboren amb les administracions públiques en la prestació de serveis socials, educatius i de salut no es posa al nivell que correspondria a un país com el nostre. Les tarifes i dotacions pressupostàries no milloren suficientment, no es troben solucions al deute pendent i els terminis de pagament continuen incomplint-se massa vegades. Les entitats socials, que haurien d’estar centrades en els seus objectius missionals, han de fer mans i mànigues per quadrar els comptes, mantenir-se sostenibles i fer viables els seus projectes. I no se’ls pot demanar, com passa sovint, que davant la impossibilitat de millorar el finançament adoptin mesures internes de contenció de la despesa.
Com diu sempre un company del sector social és com si a una de nosaltres li baixen el sou i en arribar a casa a la nit ho anuncia afegint que, en conseqüència i com a mesura d’estalvi, “avui l’avi no sopa”. Oi que l’avi protestaria?