Publicat a:






En Marc i en Pol, els nostres fills,
volen un gos. Fa temps que el demanen. Com la majoria dels nens, tenen il·lusió
per tenir un petit amic del que tenir cura i amb qui jugar. Però la dona i jo
no ho veiem clar. Un animal a un pis, sense grans espais per córrer, la major
part del dia sol. Els nanos insisteixen. Cada cert temps surt el tema. I els
pares, amb ganes de tancar el debat, no hem dit no. El que els hem proposat és
un acord: el dia que tot funcioni a la perfecció, sense cap problema, tindrem
gos. Això vol dir, entre d’altres coses, bones notes, deures fets sense
protestes, que no hi hagi baralles, llits fets abans de marxar, taula parada al
primer avís i habitació endreçada sense rondinar.
Els pares som així, fem petites
trampes. Els nostres fills són de bona pasta, però és evident que mai
aconseguiran la fita que els hem posat. I ells ho saben; per això es fan els
enfadats quan els recordem el tracte.
Condicions impossibles per a
concedir alguna cosa, us sona? És el mateix que fan els que parlen d’una
consulta “legal”, autoritzada pel Govern espanyol, com a condició prèvia a la
independència. Els qui en parlen, aquí i allà, saben perfectament que això mai
passarà. Els qui no han volgut escoltar al llarg de tres-cents anys, mai ho
acceptaran.
La
diferencia és que nosaltres no som nens. I que parlem de quelcom més important
que acollir un gos.
La història de la consulta legal no és més que una excusa
que convé a molts per retardar, refredar i afeblir el procés. I mentre tant, el
país i les condicions de vida de molta de la seva gent es deterioren sense que
el sistema de protecció social que havíem construït, retallat i ofegat
econòmicament, pugui fer front a les necessitats que s’incrementen dia a dia.       
La situació
esdevé insostenible. A una banda, un estat centralista, podrit per la
corrupció, que es va enganyar pensant-se que era una democràcia europea i
moderna i que ha acabat mostrant-se com un país tocat social i moralment. A
l’altra, una Catalunya que necessita respirar i viure, extenuada econòmicament,
sense recursos, però amb il·lusió de començar un nou futur. No ens distraguem
amb consultes autoritzades i altres martingales.

En Marc i en
Pol es conformen de moment amb el Darwin, el Newton i l’Einstein, els seus
peixos de colors. Però us asseguro que tenen més possibilitat ells de tenir gos
que nosaltres de comptar amb referèndums “legals”.