Ara fa poc més d’un any, una
representació de la nostra Junta Directiva fèiem una roda de premsa per
denunciar que les entitats socials estàvem en una situació complexa, assumint una sobrecàrrega insostenible per l’infrafinançament crònic dels serveis públics
d’atenció a les persones durant 10 anys.
Com a
exemple dels efectes indesitjables que la situació creava, parlàvem de les diferencies retributives entre persones que
exerceixen una mateixa tasca professional, segons treballin al sector social, salut
o a la funció pública. A igual feina, igual salari, reclamàvem.
Oi que
els sona tot això? Dotze mesos després, en plena crisi sanitària per la
pandèmia, continuen sent plenament vigents les reclamacions. Des de l’inici d’aquesta
crisi ens hem esforçat per reclamar el reconeixement de la tasca que realitzen
en primera línia les entitats socials. L’entrada del virus a les residències i
els seus efectes va obrir un nou front que va generar alarma social i força
tensions polítiques. Finalment, el 8
d’abril s’optava perquè el Departament de Salut n’assumís el control. Una
solució que potser podria haver arribat abans, tenint en compte que feia
setmanes que els representants del sector i els mateixos responsables d’Afers
Socials veníem reclamant que es donés tractament sanitari a un problema
sanitari.
Ara que Salut té el comandament, comencen
a posar-se en marxa mesures que confiem vagin reorientant la situació. I és
dins d’aquestes noves instruccions que ens arriba fa uns dies la notícia que l’ICS busca personal d’infermeria per
treballar a residències. Jornada complerta per 2.000 € bruts (sense
incloure plusos de nocturnitat i festius). Fins aquí tot correcte; s’incrementa
el personal sanitari de les residències i amb unes condicions salarials prou bones.
El cas és que algunes residències ja
comptaven amb personal d’infermeria tot i ser un servei de caire social. I saben
quan cobraven en aquest cas? Doncs 1.347,42 € bruts. Un 33% menys!
S’ho
imaginen? A hores d’ara, a alguns centres del nostre país tenim treballant dues
professionals d’infermeria, segurament dones, fent la mateixa tasca, amb els
mateixos horaris i responsabilitats. Però una d’elles cobrarà 652,58 € menys. I
perquè? Doncs simplement perquè la dotació econòmica de qui paga un dels sous
prové de Salut i la de l’altra, d’Afers Socials.
Aquesta
iniciativa, ben intencionada, evidencia, una vegada més, la desigualtat de
tracte i de reconeixement cap al sector social. I no és una cas aïllat. Podríem
posar exemples en altres categories professionals i sectors. Però sembla que
ningú s’ha parat a pensar en les conseqüències. Què passarà amb les
professionals quan acabi la crisi? Quin atractiu té treballar en l’àmbit social
si saps que fer la mateixa feina a Salut està més ben retribuït? Si això ha de
servir per incrementar els pressupostos i millorar les condicions de les
professionals, benvingut sigui, però molt em temo que no serà així.
Aquest
dies, des de la Confederació hem presentat el document de propostes per a la
reactivació del sector. Ja és hora que
les administracions i les forces polítiques dels nostre país apostin amb fets
per un Tercer Sector Social que no deixa de demostrar, crisi rere crisi, el seu
compromís amb la ciutadania. Una aposta en igualtat de condicions, sense
sectors de primera i de segona. Comencem, per exemple, per reconèixer aquesta
realitat en el pressupost 2020 i en el seu desplegament. Com ja hem explicat
moltes vegades, la triada salut,
educació, acció social, reconeguda i ben finançada, és la única garantia de
justícia i equitat social.