Publicat a:
Més de sis cents
cinquanta mil catalans estan a l’atur. Un de cada tres ciutadans es troba en
risc d’exclusió o pobresa. Cada dia s’executen un centenar de desnonaments.
Aquestes i altres dades
han entrat a formar part del paisatge quotidià del país. Les sentim cada dia a les notícies, els
tertulians les utilitzen per vestir els seus arguments, els periodistes les
analitzen ens els seus articles i els polítics les converteixen en eina de
desgast dels seus adversaris.
han entrat a formar part del paisatge quotidià del país. Les sentim cada dia a les notícies, els
tertulians les utilitzen per vestir els seus arguments, els periodistes les
analitzen ens els seus articles i els polítics les converteixen en eina de
desgast dels seus adversaris.
Material habitual que
lamentablement s’ha acabat convertint en una realitat assumida per tots com el
preu a pagar davant la crisi, oblidant sovint que darrera de totes i cadascuna
de les dades hi ha una persona amb nom i cognoms vivint una situació dramàtica.
lamentablement s’ha acabat convertint en una realitat assumida per tots com el
preu a pagar davant la crisi, oblidant sovint que darrera de totes i cadascuna
de les dades hi ha una persona amb nom i cognoms vivint una situació dramàtica.
Comparteixo la opinió
cada cop més estesa que aquesta crisi econòmica i financera està sent
utilitzada per molts per afavorir els seus interessos i imposar els seus models
ideològics; és allò que s’ha resumit en l’expressió “no és una crisi, és una
estafa”.
cada cop més estesa que aquesta crisi econòmica i financera està sent
utilitzada per molts per afavorir els seus interessos i imposar els seus models
ideològics; és allò que s’ha resumit en l’expressió “no és una crisi, és una
estafa”.
El que voldria destacar
avui és quelcom que em va dir fa un temps el representant d’una entitat social:
“la majoria dels personatges públics, ja siguin polítics, grans empresaris o
líders d’opinió, que es refereixen permanent als patiments i penúries que està
passant la gent, no en tenen ni la més remota idea, no saben de que estan
parlant; no ho oblidis cada cop que sentis a un d’ells fer aquest tipus de
discurs”.
avui és quelcom que em va dir fa un temps el representant d’una entitat social:
“la majoria dels personatges públics, ja siguin polítics, grans empresaris o
líders d’opinió, que es refereixen permanent als patiments i penúries que està
passant la gent, no en tenen ni la més remota idea, no saben de que estan
parlant; no ho oblidis cada cop que sentis a un d’ells fer aquest tipus de
discurs”.
A risc de ser acusat
automàticament de demagog, que sembla que darrerament s’ha convertit en la reacció
immediata dels que no els agrada sentir-se contradits, coincideixo amb aquesta
opinió. Una part dels nostres polítics i de la nostra societat civil viu una
realitat que res té a veure amb les dificultats econòmiques de molts dels seus conciutadans.
automàticament de demagog, que sembla que darrerament s’ha convertit en la reacció
immediata dels que no els agrada sentir-se contradits, coincideixo amb aquesta
opinió. Una part dels nostres polítics i de la nostra societat civil viu una
realitat que res té a veure amb les dificultats econòmiques de molts dels seus conciutadans.
Em costa creure a qui
parla de projectes d’eradicació de la pobresa cobrant 1,5 milions d’euros anuals;
m’indigna el que vota a favor de retallades en polítiques socials quan la nit
abans ha dormit a un cinc estrelles a 1.000€ la nit; no entenc al que es
converteix en defensor de totes les causes socials mentre participa en
programes televisius que fan de la frivolitat i la manipulació la clau del seu
èxit.
parla de projectes d’eradicació de la pobresa cobrant 1,5 milions d’euros anuals;
m’indigna el que vota a favor de retallades en polítiques socials quan la nit
abans ha dormit a un cinc estrelles a 1.000€ la nit; no entenc al que es
converteix en defensor de totes les causes socials mentre participa en
programes televisius que fan de la frivolitat i la manipulació la clau del seu
èxit.
No es tracta de
concursar per ser el qui més a prop està de les persones amb dificultats, però
a un personatge públic hem de poder reclamar-li, com a mínim, una mica de
coherència.
concursar per ser el qui més a prop està de les persones amb dificultats, però
a un personatge públic hem de poder reclamar-li, com a mínim, una mica de
coherència.